Com veuen els directors les escoles d’aquí 20 anys? (part 1)
C

26 de febrer de 2021

SUSANNA VICENTE – COL·LEGI MONALCO

Fotos: Cesc Sales

Nascuda a Barcelona, però filla d’Igualada.
Llicenciada en Pedagogia i Ciències de l’Educació.
Màster en Direcció i Organització escolar.
Fa 35 anys que em dedico a la docència. I porto 11 anys al càrrec de la Direcció del Col·legi Monalco.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Un model educatiu participatiu centrat en l’alumne, facilitador en la innovació i perseguint sempre l’excel·lència.
Formant persones competents, autònomes i crítiques.
Una escola on les noves tecnologies seran l’eina imprescindible per a l’aprenentatge.
Però mai s’ha de perdre l’essència de l’escola i sempre s’ha de seguir donant prioritat en formar persones amb valors, respectuoses i tolerants.
Si més no, això espero!

ANTONI JORBA – ACADÈMIA IGUALADA

Llicenciat en Filologia Anglesa. Director i cotitular de l’Acadèmia Igualada. Escola fundada el 1939 pel seu avi Antoni Jorba Soler. Tercera generació d’una nissaga de docents al servei de la ciutat d Igualada. Precursor del Projecte educatiu Empremta, que proposa una sèrie de línies estratègiques definides a partir de les aportacions de la psicologia de l’aprenentatge, de la neurociència i de la pròpia experiència i bagatge dels equips directius i docents dels centres que han participat en el seu desenvolupament.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Realment, no sé com serà l’escola d’aquí a vint anys, però sí sé l’escola que m’agradaria que fos.

En primer lloc, desitjo i confio que l’escola dels anys vinents sigui la consolidació d’haver superat tots els reptes que en aquest moment tenim el deure d’assolir: una escola on el rol del professor/a serà, més que mai, la d’orientador acadèmic i la de guia d’acompanyament al creixement personal de l’alumne/a. On es prioritzaran les habilitats no cognitives: aquelles capacitats com l’empatia, l’autocontrol, la capacitat de superar els reptes o la perseverança.
En segon lloc, crec que el canvi arquitectònic que tindrà l’escola serà la culminació del que avui comencem a veure en molts centres escolars, és a dir, els espais seran oberts, polivalents, que permetran diferent tipus d’agrupaments d’alumnat, amb zones pensades per facilitar l’intercanvi d’idees i les relacions socials.  En l’àmbit tecnològic l’escola serà molt més potent amb entorns molt més enriquits i amb noves eines que facilitaran l’aprenentatge.
Personalment, puc dir que l’escola que dirigeixo, dins del seu projecte educatiu, ja visiona aquests objectius que esperem que siguin una realitat abans que passin vint anys.
Com deia el Sr. Dennis Gabor, premi Nobel de física, “The future cannot be predicted but futures can be invented”. Per tant hem de tenir la voluntat i la capacitat de poder reinventar l’escola i hem d’estar agraïts per poder formar part d’aquest procés, que propiciarà tenir una societat molt més preparada per als reptes futurs.

IMMA SOLANO FARRÉ – ESCOLA MOWGLI

Vaig néixer i créixer a Igualada. Ara visc al camp, a Sant Genís, envoltada de natura. Sóc mestra vocacional; tinc la sort de fer una feina que m’apassiona. També des de ben petita m’ha interessat conèixer món i poder conviure amb persones de diferents cultures i llengües. És per això que vaig decidir ser mestra d’anglès i que vaig fer l’última part dels estudis a la universitat d’Oxford, a Anglaterra. La direcció ha vingut després, i per mi és un regal i un privilegi poder dirigir l’Equip de l’Escola Mowgli. M’agrada viatjar, llegir, bussejar, córrer, fer caminades per la muntanya amb la família i els amics i estar al màxim d’informada de tot allò que passa al meu voltant.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
L’Escola Mowgli del Futur vol continuar sent una Escola com una casa: on l’alumnat vingui content i on hi hagi un ambient acollidor que els faci sentir segurs i estimats. Volem una Escola on el treball emocional i oferir eines per comunicar-se assertivament i relacionar-se siguin fonamentals.

Una Escola on el diàleg, la participació i l’acompanyament a les famílies sigui una part important de la vida a l’Escola. On tota la comunitat educativa gaudeixi aprenent, investigant i descobrint noves maneres d’afrontar nous reptes.

Una Escola viva i dinàmica, que faci recerca i busqui solucions. Que emprengui projectes mirant al món on viu, que trepitgi l’entorn i hi convisqui connectada.

Una Escola que pugui oferir tots aquells recursos que facilitin nous aprenentatges i permetin adquirir les competències necessàries per poder afrontar amb èxit el dia a dia.

Volem alumnes curiosos, amb esperit crític, respectuosos amb ells mateixos, amb els altres i amb el medi ambient. Alumnes que coneguin com són i com aprenen perquè puguin aprofitar tot el seu potencial i per generar dinàmiques de millora i autoavaluació; alumnes resilients que entenguin l’esforç i l’error com a parts imprescindibles del seu propi procés de vida i d’aprenentatge.

NATÀLIA LLORENTE – ESCOLA PIA

La meva passió és acompanyar persones. Sempre m’he dedicat a l’educació. He estat professora en diferents centres educatius i coordinadora de l’Anuari d’Educació 2018 de la Fundació Jaume Bofill. També he mentoritzat docents a través de l’observació a l’aula i la reflexió contínua a la Fundació ExE i a la UPF.

Durant aquests anys, amb la fundació Teach For All, vaig poder conèixer i aprendre de diferents sistemes educatius com el de Singapur, Finlàndia, Perú o Nepal, entre d’altres.

Actualment, segueixo gaudint de la meva vocació acompanyada d’un gran equip de persones a l’Escola Pia.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Les escoles necessàriament han de ser espais acollidors. Ho són ara i ho seguiran sent en el futur. Acompanyar de manera personalitzada i propera l’infant i el jove és la base de tota la resta.

L’escola d’aquí 20 anys ha d’estar oberta a la innovació per aconseguir el desenvolupament integral de la persona, basant-se en la recerca científica i la formació contínua dels equips docents.

L’aprenentatge més important serà el que anomenem “aprendre a aprendre” a fi d’adaptar-nos al futur que encara no coneixem. Des de l’escola cal crear espais per experimentar, descobrir i imaginar per créixer com a persones plenes.

DAVID MARTÍNEZ – ESCOLA MARE DEL DIVI PASTOR

Calaf, 27 març del 1982.
Diplomat en magisteri l’any 2003
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (INEFC) 2005
Màster en Direcció de Centre Educatius (20014/15)
Professor tutor de l’Escola MDP Igualada des del 2005.
Sotsdirector de l’escola 2017-2020
Director Pedagògic des del setembre del 2020.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
D’aquí a vint anys… la nostra escola continuarà sent quelcom més que una escola, una llar on conviurem, tindrem cura els uns dels altres, creixerem com a persones i ens continuarem comprometent i donant eines per transformar la societat perquè esdevingui justa, inclusiva, lliure i democràtica. Una escola que posarà els fonaments per preparar els alumnes per afrontar els problemes del dia a dia de manera creativa. Això ho aconseguirem perquè durant els propers vint anys treballarem sempre posant l’alumne al centre de tot, apostant pels aprenentatges significatius i vivencials, per preparar-los per treballar de manera cooperativa i interdisciplinar. Uns anys on els continguts, els horaris i els espais seran flexibles per poder adaptar-nos a cadascun dels nostres alumnes. Tenint en compte les emocions i sentiments de tothom i seguint comptant amb les famílies MDP, ja que continuaran sent el nostre millor tresor.

RAQUEL CAMACHO – ESCOLA MUNICIPAL D’ART I DISSENY LA GASPAR

Doctora en disseny per la Universitat de Barcelona, investigadora en disseny, artista visual i professora d’arts plàstiques i disseny als cicles formatius de Gràfica Publicitària i Gràfica Audiovisual, i professora del Grau universitari de Disseny a la Universitat Internacional de Barcelona. El seu treball abasta des de la comunicació i identitat visual, el motion graphic, el mapping i el videoart, amb un interès especial per a l’educació i l’ensenyament del disseny, així com la recerca en l’àmbit del disseny. Membre integrant del grup de recerca en disseny REPRODIS de la Universitat de Barcelona i col·legiada 768 del Col·legi oficial de disseny gràfic de Catalunya. Actualment directora de l’escola municipal d’art i disseny La Gaspar d’Igualada.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Veig a l’escola municipal d’art i disseny La Gaspar amb una ampliació de la seva oferta educativa en disseny amb nous cicles formatius de grau superior de disseny audiovisual, disseny en moda i disseny en pell que donaran resposta formativa dins l’àmbit de la creativitat i el disseny a les necessitats de l’empresa d’Igualada i la seva comarca. Veig a La Gaspar amb nous estudis grau superior de pell, així com Màsters universitaris i Cursos de postgrau d’especialització en disseny en pell convertint-se en un punt de referència del prototipatge en pell situant en aquest àmbit a Igualada al mapa.

Veig a La Gaspar com una escola amb molta il·lusió, ganes de créixer i amb una clara voluntat de ser una escola referent a nivell nacional en l’àmbit del disseny gràfic i audiovisual i referent a nivell internacional en l’àmbit de la pell, però sense perdre l’esperit familiar que ens caracteritza.

JUAN JORDANA JUNOY – INSTITUCIÓ IGUALADA

Director de la Institució Igualada des de 2015. Llicenciat en filologia hispànica, Màster en Educació Familiar per la UIC i Màster en Direcció de Centres Educatius per la UNIR.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Indubtablement hauran canviat moltes coses, però el que de ben segur que no canviarà serà l’entrega, la professionalitat, la capacitat d’adaptació i innovació per part dels professionals que dia rere dia fan possible que els alumnes de l’escola millorin com a persones.

D’altra banda, el que em penso que serà cabdal és el gran paper socialitzador de l’escola que, cooperant sempre amb les famílies (autèntiques responsables de l’educació dels seus fills) farà possible que els nens i nenes continuïn amb la seva millora com a persones. Aquest aspecte ho hem viscut de manera clara durant el final de curs passat i l’inici d’aquest: els nois i noies necessiten l’escola i necessiten socialitzar!

MONTSE PONS – MARISTES IGUALADA

Soc nascuda a Igualada. Diplomada en Magisteri i Llicenciada en Geografia i Història. He estat tutora i coordinadora del Cicle Superior, Cap d’Estudis d’Infantil i Primària i des de fa sis anys que en soc la Directora. Fer de mestra m’apassiona, i més enllà d’ensenyar-los matèries crec que el més important és ser-hi present, ajudar-los i acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge i desenvolupament.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
En una societat cada vegada més tecnològica i globalitzada l’escola ha de seguir sent, amb el treball i la implicació directa i activa de docents i famílies, un espai on la transmissió de valors i l’acompanyament personal dels infants i joves esdevingui un element clau en el creixement emocional i personal.

Una escola que fomenti l’ús de metodologies flexibles, innovadores, exigents, coherents i sensibles als canvis; que faciliti que els alumnes siguin el centre del seu procés d’ensenyament-aprenentatge i que ofereixi vivències i experiències que els permetin potenciar les seves habilitats per esdevenir persones responsables, actives, crítiques i competents.

MARIBEL BORREGA – ESCOLA ANOIA

Nascuda al 1974, sóc montbuienca però visc a Igualada.
Vaig decidir estudiar Educació Social, tinc el màster de professorat de secundària i espero acabar un dia el grau en psicologia. He estat treballant a Àuria Grup al llarg de 21 anys i la considero la meva segona escola. Allà vaig aprendre a mirar les persones, a invertir el temps necessari per aprendre què necessitaven, saber el que els hi agradava o el que els feia sentir bé, a detectar les seves capacitats i oferir els suports perquè poguessin realitzar el seus projectes.

Sempre estic a punt per engegar alguna cosa nova, i em costa molt dir que no a col·laborar en qualsevol iniciativa que tingui com objectiu millorar la vida cultural o social. Sóc membre del grup xarxa, una de les portadores de la nostra Conxita i voluntària de la Mostra.
Ara aplico aquesta mirada, la meva experiència i formació amb els joves de secundària i des de fa 6 mesos, tinc el privilegi de formar part de l’equip directiu de l’Escola Anoia.

Com t’imagines l’escola d’aquí a 20 anys?
Més que imaginar-me com serà l’educació d’aquí 20 anys, m’agrada pensar que estem treballant perquè sigui.

Esperem haver aconseguit una escola molt més flexible a tots nivells ( espais, continguts, eines d’aprenentatge), on l’alumne ja no sigui només continent i sigui 100% agent actiu en el seu procés d’aprenentatge i on es donin oportunitats reals de participació en el dia a dia del centre.

Una escola connectada amb la realitat i que es nodreix i col·labora amb el seu entorn. ”

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta