Aquesta és una pregunta que es fan la majoria de CEOs o responsables màxims de qualsevol tipus d’organització i certament, no té una resposta clara i senzilla. El sentit comú i experiència ens indica que el rendiment d’un equip ben integrat és molt superior al d’un equip on cada membre avança en direccions diferents. I això no només passa en el món de l’empresa. També en el món de l’esport, organitzacions sense ànim de lucre, etc.
Un dels millors estudis que hem trobat al respecte és el que es desprèn del llibre: Las cinco disfunciones de un equipo de Patrick Lencioni en el qual s’explica, de forma bastant plana, quines condicions ha de complir (totes són necessàries) un equip per assolir el seu màxim rendiment. Resumeixo:
1. Absència de confiança: És necessari que hi hagi la suficient confiança entre els membres de l’equip i trencar la barrera de la invulnerabilitat amb l’objectiu que es pugui expressar, de forma oberta, qualsevol tema personal entre els membres. Sempre amb respecte, per descomptat.
2. Temor al conflicte: El problema és la manca de conflicte. Sense confiança serà difícil que puguem establir conflictes ideològics oberts i constructius i seguirem fomentant una sensació d’harmonia artificial. No és bo que els membres ocultin les seves opinions i inquietuds. Pot arribar a paralitzar la presa de decisions i per extensió, l’organització.
3. Manca de compromís: El resultat és l’ambigüitat. És necessari que tot l’equip es comprometi amb un pla o una decisió i aconseguir que tots facin el mateix. És molt difícil pujar al vaixell si no s’escolten les opinions de tots. En aquest moment hom ja pot acceptar un pla, encara que no hi estiguessis d’acord, car s’ha tingut en compte la teva opinió.
4. Evitar responsabilitats: Definits els objectius amb claredat, tots els membres de l’equip s’han de responsabilitzar del que s’accepta fer. El problema està en el moment que saps que has de cridar l’atenció a un dels companys sobre un tema important, i prefereixes deixar-ho passar perquè no vols experimentar aquesta sensació de conflicte. Aquesta comunicació entre iguals és la més complicada.
La confiança és que quan un membre de l’equip et pressiona ho està fent perquè es preocupa per l’equip.
5. Atenció als resultats: Es produeix quan els membres de l’equip es dediquen a perseguir el reconeixement personal a costa dels resultats coŀlectius. La clau és que l’ego coŀlectiu sigui major que els egos individuals. És possible trobar a algun talent fora de sèrie en un equip, però que l’equip funcioni millor sense ell o ella.
La clau és definir les metes i objectius d’una forma suficientment senzilla per a que es comprenguin amb facilitat i de forma específica per tal que es puguin convertir en accions. L’efecte contrari de no tenir els objectius clars provoca lluites de poder al ser poc precís el que s’ha de fer i això facilita que l’atenció es centri en l’èxit individual.
Comencem?
