Miquel Vives
Regidor de Mobilitat i Sostenibilitat a l’Ajuntament d’Igualada
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Evident». Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Ésser evident / ésser molt clar (un afer).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 44. Institut d’Estudis del Baix Cinca.: Summament clar.
Els polítics defensem unes idees, un projecte. Hi ha canvis que, pel seu impacte econòmic i social, requereixen d’estudis, d’experts i de temps. Un d’aquests casos és la municipalització del servei d’abastament de l’aigua.
La titularitat dels serveis d’abastament d’aigua als municipis és intrínsecament pública des del moment de la seva definició, i no es pot plantejar de cap altra manera ja que, per llei, està reservada als ens locals. En el cas concret d’Igualada, el procés endegat enguany pretén solucionar una situació anòmala (i pràcticament única a Catalunya), que s’arrossega des dels anys 20 del segle passat, i que comença per l’establiment del servei municipal d’abastament d’aigua potable, que recau en el municipi. Aquest pas el van anar fent la majoria de municipis al llarg del segle XX, però a Igualada (i a la Pobla de Claramunt i a Vilanova del Camí), no es va acabar d’enllestir el procés. Mentrestant, al llarg de desenes d’anys, diferents emprenedors anoiencs van anar prestant el servei i fent arribar l’aigua a les llars i indústries.
Per poder fer aquest pas, com en qualsevol actuació que hagi d’emprendre una administració pública, s’han de valorar els pros i contres de les possibles opcions a l’hora d’afrontar-lo (sense posar en perill les arques públiques… ja m’agradaria que l’AVE hagués funcionat igual…), s’ha d’escollir amb quin model pretenem gestionar aquest servei, que -sí o sí- sempre haurà de complir certes condicions pròpies dels serveis públics (establiment de tarifes a través del Ple municipal, universalitat del servei, que vol dir lliure accés de tothom al servei -que no vol dir aigua gratuïta per a tothom-, equitat en el tracte als clients… i control de la qualitat de l’aigua).
El model de gestió ha de garantir la prestació d’un servei eficient i eficaç, en benefici de l’interès públic. I això es pot fer amb fórmules públiques, privades o mixtes. Existeixen models d’èxit i fracàs de gestions públiques i concertades. En tot cas i fins a dia d’avui, el grau de satisfacció dels igualadins amb la gestió actual és més que notable (seguint les enquestes anuals que es fan als clients del servei).
A dia d’avui el servei d’abastament d’aigua es realitza sota la tutela i fiscalització de l’Ajuntament d’Igualada, que intervé en la gestió del servei (inversions, tarifes, etc.), ja que forma part de la societat d’economia mixta amb una participació popera al 35% (això vol dir que hi ha un 35% de la empresa que és del l’Ajuntament), però aquest equip de govern entoma el repte de la municipalització del servei amb un sol objectiu: millorar en allò que sigui possible el servei d’abastament de l’aigua.
El ple va encarrerar a la comissió d’estudi del servei de l’aigua valorar els pros i contres de tots els models de gestió (i recalco tots). Aquesta comissió d’estudi està formada per 3 grups: els tècnics de l’ajuntament (3 juristes, 1 enginyer i 2 financers), els grups polítics municipals (5 + alcalde) i els representants dels usuaris del servei (és a dir, els veïns), que com ens indica la llei municipal són els representants dels sis districtes de la ciutat. A banda, s’ha creat una taula sectorial en què hi ha totes aquelles entitats que hi volen participar, ja siguin associacions d’empresaris, associacions de l’aigua, sindicats, etc.
Amb aquestes dues meses triarem quin model de gestió tindrà igualada en el futur? NO. Les meses són els òrgans de decisió i ho trien via votacions? NO. És el ple, i només el Ple, l’òrgan que tria. Aquestes dues meses descriuran totes les opcions que té Igualada, tots els models als quals podem recórrer per a la gestió de l’abastament d’aigua a la ciutat. Aquestes opcions quedaran reflectides en un document (estudi) on s’explicaran cada una de les opcions i quins condicionants té cadascun.
Val a dir que no és una tasca gens senzilla. Cal mirar quins immobilitzats hi ha (els tubs, màquines, sensors…), quins costos i quins possibles contractes i acomiadaments generaria cada opció, què permet i a què obliga la llei, quina relació cal establir amb els altres municipis que estan connectats a la mateixa xarxa, quina sostenibilitat (ambiental i econòmica) té cada opció, i quina repercussió (i aquesta és important) té tot això sobre l’usuari final (és a dir, qualitat de servei i preu).
Ja us podeu imaginar que es tracta de una tasca titànica, que per sort ja fa temps que els tècnics de l’Ajuntament han iniciat, i és per això que s’han creat aquestes dues taules de treball on s’inclouen tots els agents i implicats en l’aigua (bé, tots aquells que ho volen, no puc pas obligar ningú, jo) per assegurar que no ens deixem cap opció sense estudiar, cap mesura sense fer i per ser completament transparents i transversals en la realització d’aquests estudis.
Un cop tinguem l’estudi realitzat pels tècnics, aquest és posarà a exposició pública, i un cop fetes les esmenes que es consideri, serà el Ple qui escollirà una opció o altra. És allà on els partits ens posicionarem, on direm quina és l’opció que creiem millor per a la ciutat tenint en compte els pros i contres que indicarà l’estudi. Fins llavors cal que la comissió treballi, que els tècnics facin la seva feina i que els advocats ens indiquin quines fórmules jurídiques es poden usar. I aquí és on l’equip de Junts per Igualada i aquest regidor no permetrem que s’insulti els tècnics i representats de districte, que s’aturin amb excuses burdes les comissions, que se n’impedeixi el correcte funcionament només com a estratègia per desgastar l’equip de govern.
Igualada arrossega aquest repte des de fa gairebé 100 anys, i han passat més de 25 alcaldes de tots els colors. I mai cap d’ells no havia entomat com ara el desafiament jurídic i econòmic que suposa endreçar aquesta qüestió. Per tant, no es pot fer ni de pressa ni corrents, ni amb prejudicis ni amb simplificacions ideològiques de 140 caràcters, que no fan res més que embrutar la ingent tasca que juristes i la resta de tècnics tenen davant.
El meu repte i el meu compromís és millorar en tot allò possible el servei de l’aigua. Aquest és un servei que mereix ser clars i transparents, com l’aigua.
