RAMON ROBERT
Ja molt abans de la guerra civil es feien projeccions de cinema en alguns dels pobles de la comarca. I acabada la guerra, encara se’n van obrir de nous, fins i tot als pobles més petits com Jorba, Copons (en deien el cinema del capellà), Carme o els Hostalets de Pierola, on als anys 80 es van tornar a fer sessions al Casal Català. A Sant Martí de Tous, abans de la guerra es feia cinema a l’Ateneu Cultural, i des de 1941 en el Centre Parroquial. En els darrers anys, gràcies a l’entusiasme del senyor Pere Mas, s’han seguit fent sessions a una antiga fabrica de gènere de punt reformada del carrer Indústria, ara el cinema Casal. Si bé en un principi el cinema de Tous programava les pel·lícules de caire comercial, en els darrers anys ha seguit una línia de programació de cinema artístic, social i de qualitat. Part del seu públic habitual prové d’Igualada.
Hi havia tres sales de cinema a Capellades: el Centre Parroquial, el cinema Círculo (el Circulo Conservador, construït el 1914, amb l’aportació d’industrials paperers locals) i La Lliga, o sigui el Teatre de la Societat La Lliga, on s’ha anat projectant cinema en distintes etapes del segle XX. Hi havia cinema a Masquefa, actiu fins a finals dels 90, a la Pobla de Claramunt (el Teatre Jardí, per un temps el cine Principal) i a Òdena, al dit Centre Local, on pel dia 22 de juliol de 1956, s’anunciava l’estrena de Candilejas, de Charles Chaplin. Deia el programa de mà: “un riguroso estreno, digno de una Fiesta Mayor”. En el mateix programa s’hi anunciaven les projeccions del “interesante Noticiario NO-DO, así como el estreno antes que en Igualada del divertido dibujo en color Seguro Elástico”.
A Calaf hi havia tres sales on es projectaven pel·lícules: el cafè-cine Salón Rosa, el Teatre Casino i el Casal, on encara avui en dia s’hi fan les periòdiques sessions del Cicle Gaudí. També tenien cinemes Vallbona (el bar cinema Simón) i Castellolí, on abans de la guerra funcionava el local del Centre Republicà, que més endavant, amb el canvi de regim polític, seria la seu del Frente de Juventudes.
A Piera, tenien dues sales de cinema, l’històric Teatre de la Societat Foment, on feien teatre, balls i projeccions de pel·lícules, i el cinema Savoy, que durant els anys 80 i 90 va ser gestionat pel senyor Jaume Hernán, que també s’encarregava de programació de les sales de Masquefa, Hostalets i Capellades. A aquests dos cinemes de Piera, a finals dels anys 60 s’hi va afegir un tercer, el cinema Piscina, que als estius oferia espectaculars projeccions de programa doble a l’aire lliure. Projeccions que solien iniciar-se a les 9 del vespre, i que de vegades, degut a la llarga diüturnitat de la llum solar estiuenca, es feien molt difícils de veure.
Al poble de Santa Margarida de Montbui s’hi havien fet projeccions de cinema abans i després de la guerra, però la sala més gran es va inaugurar al barri de Sant Maure a finals dels anys 60, el cinema Avenida, que en aquella època solia oferir programes dobles amb gran assistència del públic. Era habitual, per exemple, veure un diumenge a la tarda dels primers anys 70, una sessió formada per un spaghetti-western de Sergio Leone amb el complement del No-Do i d’una pel·lícula musical de Manolo Escobar. Però el cinema més gran i millor equipat de tota la comarca va ser el Rovy Cinema, inaugurat a l’any 1971 amb la pel·lícula Patton, a Vilanova del Camí, on ja funcionava des de 1962 el cine Nou, situat sobre el bar restaurant del mateix nom. Ambdues sales foren gestionades pels germans Julian i Jaume Rovira. El cinema Nou va abaixar la persiana a l’any 1988 i el Rovy Cinema al 1994.
Cap a finals dels anys 80 i principis dels 90, els vells cinemes de dins de les ciutats anaven tancant, alhora que obrien centres comercials en els que s’integrava una atractiva oferta de botigues, restaurants, sales recreatives i multisales de cinema. A les properes localitats de Manresa i Abrera es van obrir centres comercials d’aquestes característiques, atraient a molts igualadins i anoiencs, que d’aquesta manera restaven espectadors als cinemes de les seves respectives poblacions. En aquella època, a l’Anoia varen sorgir distints projectes per construir centres comercials equipats amb sales de cinema, tots ells dins del terme municipal d’Òdena. Es va anunciar, ubicant-lo a tocar de la discoteca Scorpia o bé al pla de les Gavarreres, la construcció d’un gran centre comercial que integrés un complex de multisales de cinema. Es va parlar amb algunes marques comercials, es començaren a gestionar compres de terrenys i es van encarregar plànols, però cap d’aquells projectes va arribar a fer-se mai realitat.
Ara, ja al segle XXI, es projecten pel·lícules d’estrena al magnífic complex de titularitat municipal Mont-Àgora, al barri de Sant Maure, a Montbui, que fou inaugurat a la primavera de 2015. El complex compta amb dues sales polivalents i digitalitzades. A la sala gran, amb aforament aproximat per a 400 persones, s’hi projecten grans estrenes cinematogràfiques, cas dels darrers lliuraments d’Star Wars o de la factoria Disney, mentre que la sala petita disposa de 120 butaques i sol programar pel·lícules de caire més cinèfil o artístic. Aquestes dues sales, juntament amb la del Casal de Tous i la de l’Ateneu Cinema d’Igualada, són les que continuen actives al 2020, any en curs en el que el cinemes han de fer front a dos nous i poderosos enemics: les plataformes digitals i la Covid-19.
