Cinemes d’Igualada i l’Anoia (Part 2). Cinemes Mundial i Kursal

321

RAMON ROBERT

CINE MUNDIAL
Encara que abans ja s’havien fet periòdiques sessions de cinema en els locals socials de distintes entitats igualadines de caire cultural o recreatiu, podem afirmar que el Mundial va ser el primer cinema que va tenir la ciutat d’Igualada. Es va inaugurar el mes d’abril de 1923, al passeig Verdaguer número 40. Comptava amb 1402 butaques de fusta, i s’hi accedia per un vestíbul allargassat, d’uns trenta metres de fons. A ambdós costats de les parets d’aquell llarg accés romanien penjats una trentena de cartells de les pel·lícules per projectar en les setmanes o mesos següents. Des de l’entrada del vestíbul també es podia accedir a la gran cafeteria, on s’hi podien encabir unes 200 persones assegudes.
En els primers anys, quan el cine era mut, hi tocava un pianista local, i de vegades un sextet de jazz-band dirigit pel mestre Miquel Jordana. A més de cine mut i després sonor, que va arribar a l’any 1930, s’hi va fer també teatre, revista, boxa i balls populars. Els primers anys fou gestionat pel senyor Antoni Guiteras, i més endavant per una societat, la Compañía Regional de Espectáculos.


Durant molts anys, i possiblement ja des de finals dels cinquanta o principis dels seixanta, el senyor Joan Martí va ser l’encarregat dels cinemes Mundial i Astoria. Tothom li deia Tapeta, perquè era fill del forn de Cal Tapa, a la plaça de la Creu. Cada setmana, els dimecres al migdia, es posava al bell mig de la rambla de Sant Isidre. Allí, on hi tenia un petit magatzem amb una mica d’aparador ple de cartells de pel·lícules, el Tapeta repartia el programa de mà en què hi constaven les sales i els horaris de les properes projeccions setmanals de cinema a Igualada.
El darrer dels projeccionistes igualadins ha estat Valero Badia (Igualada, 1930), que precisament va iniciar-se en la cabina de projecció del cinema Mundial a l’any 1954, aprenent l’ofici al costat d’Antoni Brufau, que va ser un dels primers.
El Mundial va tancar les seves portes el mes de gener de 1973. Al llarg dels anys vuitanta, una associació igualadina, els anomenats Amics del Cinema Mundial, van fer una perseverant campanya per tal de que la sala fos rehabilitada i s’hi tornessin a fer projeccions. L’edifici del cinema va arribar a estar catalogat en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, però tot hi així fou enderrocat a l’any 1999.

CINE KURSAL
Una majestuosa sala de cinema, amb capacitat per 1500 espectadors. Es va inaugurar al bell mig de l’igualadí carrer de Sant Magí el mes de juliol de 1970, projectant-se al llarg d’un mes sencer l’espectacular pel·lícula d’aventures Al este de Java (B.L.Kowalski, 1969), que es va pogué veure amb el gran format de 70 mil·límetres.
Amb més d’un any de retard amb Barcelona, el 1984, el Kursal va projectar E.T. El extraterrestre (Steven Spielberg, 1982), passant per taquilla més de dotze mil espectadors. Una fita extraordinària per Igualada, reservada només per a títols molt puntuals i populars (La guerra de les galaxias, posem per cas), però que es tornaria a repetir molts anys després, amb l’estrena (llavors coincident amb les sales de Barcelona i Madrid) de la pel·lícula Titànic (James Cameron, 2010).


El Kursal va tenir anys de gran esplendor, fins el punt d’atreure molts espectadors anoiencs i de comarques properes. Més endavant, a l’any 1990, començaria a perdre espectadors, sent reconvertit en tres sales. La gran amb 693 butaques, la mitjana amb 513 i la petita, ubicada en un primer pis, 245. A partir del 2013 calia fer front a la costosa digitalització de les projeccions, però l’empresa exhibidora va decidir deixar-ho córrer. D’aquesta manera, el Kursal, que en els seus inicis fou orgull de la ciutat, va tancar definitivament les portes el dissabte 12 de març de 2014, després de 43 anys d’història. En aquella darrera sessió s’hi va projectar la pel·lícula italiana La vida es bella.