Cercar solucions – Pere Escolà

C

Es tornen a sentir veus que reclamen aquells líders salvadors de la pàtria. Persones que, elegides pel dit de ves a saber qui, donin solució a tots els problemes. Líders, sovint homenets plens de complexos i físicament esquifits, però decidits a fer valer la força per escombrar tot el que els faci nosa. I gairebé sempre han acabat sent aquells dictadors que només tenen amics o enemics. Uns a qui afavorir per servir-se’n. I els altres per destruir-los. Són els creadors de realitats coŀlectives basades en la por, la uniformitat i en el pensament únic -que determinen per a tothom- amb l’excusa de la protecció. Utilitzen les formes i l’escenografia. El com. I conscientment amaguen el què, establint la realitat que els convé i el culte a la seva personalitat. Rebutgen la integració en un univers plural i harmònic, en el que tothom pot expressar la seva pròpia identitat. I així destrueixen tot el que serveix a les persones per construir allò de positiu que estan cridats a fer. I l’elit que governa s’envolta de masses que conformen majories de partidaris i organitzen les lleis per protegir les seves accions i la seva manera de veure les coses. No en tenen prou amb l’abassegadora superioritat numèrica i anuŀlen qualsevol discrepància per esvair tota veu discordant. Asseguren la pau del bastó i posen els seus fidels com a àrbitres i jutges. Són aquells líders tenebrosos i foscos del bigoti retallat del segle passat. Aquells a qui no importava segar la vida dels milions de persones que els feien nosa. Com els que eren a les Açores planejant la guerra d’Irak. Els que ho tenen tot clar i mai dubten. Que s’estudien davant el mirall, que assagen què volen dir i com fer-ho, per així aconseguir que els segueixin cegament. Prepotents, creguts, intransigents i assedegats de victòries, encara que siguin del “Perejil”. Aquells que alguns esperen, després de tant de temps d’estar a l’ombra, per tornar a posar la cara al sol. Els que parlen d’unitat, de grandesa i de defensa dels valors d’Occident. Els que tenen deliris colonials i veuen Catalunya com una propietat. Els que consideren que pensar és una deriva perillosa que exigeix una ferma correcció. Els seus seguidors enyoren un passat on no hi havia oposició. Viuen de la nostàlgia. Recorden emocionats aquells soldats enviats a la lluita contra el gran maligne. I reciten missatges integristes, dient que no pararan mai de lluitar, fins arribar a aconseguir el seu objectiu final, edificat damunt la sang dels seus enemics. Necessiten nous cabdills que aixequin la bandera i carreguin contra tot el que no sigui el seu pensament, fet a mida del dictador de torn. No volen pensar, ni tenir voluntat pròpia, ni tampoc la llibertat per expressar-se. Prefereixen l’ordre a la llibertat i accepten sense raonar el credo imposat. Afortunadament davant les dificultats que presenta la vida, no tothom cerca les solucions en l’entorn. Sigui perquè els ajudi, o per descarregar-hi les culpes dels mals que els afligeixen. Perquè la solució no és a fora, sinó dins de cadascú. Les persones són les creadores de realitat i la força creativa és a l’interior d’un mateix. Moltes són les religions que han predicat aquest poder i aquesta riquesa al llarg del temps. I avui els que es declaren agnòstics i ateus també arriben a conclusions semblants, amb altres justificacions i raonaments científics. Siguin per conjuncions astrals, energies que arriben de les profunditats de l’Univers o la força vivificadora de l’esperit, molts entreveuen una nova era, on la societat serà més espiritual i menys materialista. I tots hi som cridats a treballar-hi i a fer-la possible. Perspectives engrescadores per donar resposta a moltes de les grans preguntes que hi ha formulades des del inici dels temps. Pere Escolà