Castor – Pere Prat
C

17 d'octubre de 2014

Els més de sis-cents sismes a la costa del delta de l’Ebre i Castelló havien sembrat la inquietud entre la població. Ara la pressió popular ha obligat al govern de l’estat a “hibernar” el dipòsit de gas conegut com Castor. Però la forma de fer-ho està a l’alçada del nyap del projecte i els contractes que l’envolten. El consell de ministres ha preparat un reial decret que comporta l’extinció de la concessió d’explotació del reservori, prohibint indefinidament qualsevol extracció i injecció de gas, fins que es pugui procedir al desmantellament de la instal·lació. No sembla probable una marxa enrere, encara que el text digui que “es podrà posar fi a la hibernació si els estudis tècnics ho aconsellen”.

L’Estat, “ha valorat” que el Banc Europeu d’Inversions (BEI) havia fet una emissió de bons per finançar el projecte (la vicepresidenta d’aquesta institució financera era l’exministra de Foment Magdalena Alvarez, que va haver de dimitir a causa de la trama dels ERE a Andalusia). I com que els bons emesos pujaven 1.400 milions, s’indemnitzarà “el valor de la inversió” amb 1.350’7 milions d’euros. És el que rebrà l’empresa Escal UGS, participada en un 66’67% per ACS, l’empresa que presideix Florentino Pérez (que també presideix el Reial Madrid i “gestiona” les relacions que es fan en el “palco del Bernabeu”).

Per disfressar el pagament, la receptora de la indemnització és Enagàs Transport, filial d’Enagàs. I aquesta recuperarà la despesa de “forma escalonada en 30 anys” (semblant a com es tracta el dèficit elèctric). I per no esperar, es ven el seu crèdit a un pool bancari on hi ha la Caixa Bank, Bankia i Banco de Santader. Enagàs ja ha explicat a la Comissió Nacional de Valors, que l’operació “serà neutre”, no afectarà negativament els seus comptes, ni als seus ratis d’endeutament, ni alterarà els seus objectius d’inversió. Seran els consumidors qui ho pagaran.

Els veïns no entenen que els responsables del projecte que va originar el desgavell i propiciar els sismes recuperin la inversió. Creuen que fer negocis “segurs”, en els que només s’hi guanya i no hi ha cap risc, no són accions empresarials, sinó espoliacions. Els ciutadans esperaven una reacció menys interessada. I més després que la sentència del Tribunal Suprem obrís la porta a no compensar, si es demostrava que hi havia hagut negligència. Creien que era per això que s’havien encarregat informes a l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), a l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i a diferents experts internacionals -d’universitats americanes entre les que hi ha el prestigiós MIT- però ara sembla que potser s’han fet només per justificar-se. De la majoria d’aquest informes no se’n sap res. I ara creixen les sospites sobre les motivacions de l’executiu que el 2008 -aleshores en mans del PSOE- per posar la controvertida clàusula que han facilitat aquesta “solució” del govern del PP. En aquestes coses els governs de l’estat sempre estan d’acord.

I fa por que tot plegat acabi costant molts milions més. Perquè Enagàs, durant el període d’hibernació, s’ocuparà “del manteniment de les instal·lacions” i serà retribuït com es fa “en altres infraestructures”. Molts consideren vergonyosa la solució, ja que la negligència és evident. La injecció de gas va tenir una “relació directa” amb els terratrèmols. La falla Castor -al costat de la d’Amposta- ni tan sols no havia estat cartografiada pels tècnics de l’empresa encarregada d’executar el magatzem de gas. I l’octubre del 2013, el Tribunal Suprem havia sentenciat que no caldria compensar “quan les causes que portin a la caducitat o extinció de la concessió siguin derivades del frau o la negligència de l’empresa concessionària”.

Per això les diferents plataformes de veïns i el Defensor del Poble de Catalunya creuen que judicialment el cas no està tancat. I es presenten recursos i queixes. Però amb tants interessos i diners pel mig, el que passarà deixa de ser una suposició, per convertir-se en una quasi certesa. Els parapetats en defensa del sistema que els fa rics, es protegeixen amb lleis fetes a mida. Però cada dia hi ha més gent que vol acabar amb tant desgavell i tanta espoliació.

Pere Prat

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?