17.2 C
Igualada
Diumenge, setembre 27, 2020

Carta al Sr. Pere Navarro

Benvolgut Sr. Navarro, el que li donessin una clatellada durant una celebració en una església de Terrassa va ser fruit de l’atzar, sense malícia de cap classe i com diu la inefable Carme Forcadell una “gamberrada”.  Ara bé, si la plantofada l’hagués rebuda ella, seria un fet gravíssim, un cop molt fort a la llibertat d’expressió i un atacat frontal a l‘ANC. Ja ho veu Sr. Navarro, depèn qui rep la plantofada és el greuge proporcional. Vostè, senyor Navarro, només representa el PSC. I, què és aquest partit, ni carn ni peix, per un cantó volen seguir l’esperit d’una esquerra espanyola com el PSOE que es caracteritza per lluitar pels principis de la justícia social, la lluita contra les desigualtats, i altres foteses. I per altra part, senyor Navarro, el seu catalanisme és esmicolat i fluix com la merenga de les pastisseries, no és contundent i sense fissura com ho és el de l’esquerra nacional catalana que és  ERC. Aprengui d’ells Sr. Navarro. Què ha fet i què fa aquest partit? Doncs…, avui m’ajunto amb uns, demà amb d’altres, demà passat mano sense manar i faig servir l’ANC per als meus interessos. Partit intel·ligent com cap, al que ara en les properes eleccions votarà molta gent. Segurament sense fer debat intel·lectual, però no val la pena, amb la senyera -vull dir amb la nova senyera de la bandera estrellada que ara ondeja per tot arreu  amb el consentiment de la majoria d’ajuntaments dirigits per CiU. Pobrets els convergents! No saben que a poc a poc van essent utilitzats per ERC, uns posen les banderes i altres es cremen dia a dia amb les feines de govern. Ara, amb les europees, es veurà el magnífic estratega que és Oriol Junqueras amb uns resultats que els sorprendran a ells mateixos, i aquesta sorpresa es convertirà en decepció a CiU. Ja sap, o ho hauria de saber el Sr. Mas, que tot té un preu a la vida. Què és el PSC? Dons el PSC, Sr. Navarro, ha estat un partit importantissim a Catalunya per la seva funció d’evitar l’aparició d’un partit d’esquerres fragmentat entre els espanyolistes i els catalanistes i evitar brots de lerrouxisme, tan perjudicials en la nostra història passada. Què més ha fet en els últims trenta anys? Doncs com a resultat de la unió de la Federació  Catalana del PSOE i de Convergència Socialista han creat una força hegemònica, que ha contribuït, entre altres coses, a crear un municipalisme potentíssim que ha transformat les ciutats i viles de Catalunya, tant com per portar a Barcelona uns Jocs Olímpics i posar la Ciutat comtal en el mapa del món, que ha permès rebre ara el benefici de milers de persones i empreses que volen venir a instal·lar-s’hi. I així, podríem parlar de tants i tants alcaldes i municipis arreu de Catalunya que han transformat el país dotant-lo d’urbanisme i serveis a dojo. Sr. Navarro que vostè parli de crispació, és que va mal fixat, les paraules de l’anterior president de l’Acadèmia del Cinema Català que va dir textualment: Quan es giri la truita, els discrepants amb els procés nacional seran considerants traïdors. Bufa!, una mica fort sí que ho és, però crispació, què vol que li digui, se’n diuen tantes de tonteries i burrades que no ve d’un pam. Com el fet que en moltes colles d’amics no poden parlar de política per evitar discussions, i que en moltes  famílies s’eviti el parlar de política, per no trencar la pau familiar. És crispació? Només fa falta un bon fetge per anar encaixant totes les bestieses que cada dia s’escolten en el mitjans. Serem independents i això serà xauxa, lligarem els gossos amb llonganisses -però de Vic, sobretot que siguin d’aquí, no fos que ens les portessin de Múrcia, ens farien mal de panxa. Avui dia d’això se’n diu normalitat, però és igual. Això és la Catalunya actual. Si estem dividint la societat en bons i mals catalans també és igual, ens hem d’adaptar i no cridar gaire per evitar que ens assenyalin i ens acusin ser antipatriotes. Sr. Navarro és el que hi ha i prou. Li recomano una recepta que no falla: paciència, molta paciència, i esperar que les coses no es compliquin més, doncs del seny a la rauxa es passa en un instant. Una salutació cordial de Galo Ball i Ratés.

Compartir
Previous articleTransparència
Next articleLa Torre de Babel

Més notícies

Últimes notícies

67 anys de Fira (part 2)

67 anys de Fira (part 1) Els anys 80 hi va haver un canvi en la Junta directiva de l’entitat que no va saber afrontar...

S’escullen les propostes finalistes del pressupost participatiu de Piera

El passat divendres 18 de setembre es va celebrar a Piera el taller TOP10!, una jornada participativa oberta a tota la ciutadania on s’havia...

La nova plaça del Pi de Santa Margarida de Montbui ja està a punt

Quan només falta la plantada de tres aurons blancs que presidiran el renovat espai de la Plaça del Pi, les obres de remodelació i...

Totes les fires que se celebren a Igualada

Fira d’Igualada és una entitat sense afany de lucre. Neix l’any 1951 amb la finalitat de fomentar fires, mercats, festes i potenciar el comerç...

“En cap cas es vol construir un macropolígon a la Conca”

Entrevista a Raquel Serra, gerent de la Mancomunitat de la Conca d`Òdena Una de les persones que millor coneixen el contingut del Pla Director Urbanístic...
Compartir