6.7 C
Igualada
Divendres, abril 23, 2021

Carta al ministre Wert

wert-sesion-control-644x3621.jpg

Senyor ministre: Sóc un d’aquells infants que varen espanyolitzar els seus predecessors en el càrrec. Ja sé que fa uns quants anys, però com que vostè és continuador de la seva tasca, li recordaré com era l’espanyolització dels nens a qui ens varen amagar els orígens i ens varen voler treure la identitat. Ens feien formar cada matí abans de començar l’escola, havíem de cantar el “Cara al sol”, ens donaven la consigna del dia. Després, formàvem en fila i entràvem en unes classes presidides pel crucifix i els retrats de Franco i José Antonio. L’ensenyament era dels de “la letra con sangre entra”, i no exagero. Tot en castellà, naturalment. La llengua amb què parlàvem als nostres pares i amb els amics no existia o era relegada a la categoria de “dialecte”. La història que ens ensenyaven era plena de Cids Campeadors, Reis Catòlics, gestes imperials i “unidad de destino en lo universal”. Jo, ruquet com era, no vaig arribar a entendre què carall volia dir això. En canvi, ens amagaven una altra història, la dels nostres reis i del nostre poble. Sabíem que hi havia hagut una guerra, però amb allò que ens explicaven no en sabíem de la missa la meitat. Era una història de bons –ells, naturalment- i dolents -tots els altres. Com a les pel·lícules del Far West que vèiem els diumenges a la tarda convenientment censurades. Ens tenien a les seves mans, senyor Wert, com ara vostè vol tenir-hi els alumnes, perquè les persones passen però, pel que sembla, les idees d’aquell temps perduren a les ments dels seus hereus. Ara, els mètodes han canviat, però els objectius són els mateixos. I malgrat tot, miri vostè com hem sortit. Ens hem fet grandets i hem deixat de creure en dogmes i idees transcendentals. Ja aleshores alguna cosa no ens acabava de quadrar. Per això una vegada, després d’una lliçó de Formación del Espíritu Nacional, tornant a casa, sota una inscripció de “Franco Franco Franco Viva España”, jo vaig posar-hi amb un tros de guix de l’escola “¡Viva Cataluña!”. Així, en castellà, perquè només ens havien ensenyat aquesta llengua, però el sentiment hi era, potser amagat, però ben viu. El català el vaig començar a aprendre amb els pares. Ells em varen ensenyar a estimar el meu país. La primera vegada que vaig sortir de casa i els vaig enviar una carta que començava: “Queridos padres”, em varen contestar que la propera ja la podia fer en català, que ja l’entenien. Per això, ni vostè ni ningú tenen res a fer contra la voluntat d’un poble. També nosaltres hem canviat. Hem recuperat la dignitat, ja no som els vençuts, som un país que ha emprès un camí sense retorn. Està segant cadenes i no vol posar-se als peus de ningú. No cal que s’escarrassi, doncs. Perd el temps. Allò que vostè pretén és poc més que una fal·làcia, una utopia. Deixi-ho córrer, cregui’m. Serà millor per a tots. Josep M. Carreras

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

El Consell Comarcal obté la distinció de turisme sostenible Biosphere

El Consell Comarcal de l’Anoia i 17 empreses de la comarca han aconseguit el distintiu Biosphere 2020 pel seu compromís amb el medi ambient...

Vilanova presenta l’avantprojecte dels vestuaris intermedis del camp de futbol

El passat dijous es va presentar a l’Ajuntament de Vilanova, davant l’assistència de l’alcaldessa, Noemí Trucharte, i del regidor d’Esports, Rafael Gabarri, així com...

La Biblioteca El Safareig rep una subvenció de 6.000 euros

Aquest mes la Biblioteca El Safareig ha rebut una nova subvenció de la Generalitat de Catalunya, dins la partida de “Subvencions en espècie per...

“Tenim millors expectatives que l’any passat, però estan per sota dels altres anys”

Arriba un Sant Jordi diferent marcat per la pandèmia i amb confinament comarcal. Les jardineries, floristeries i llibreries es preparen per al gran dia...

Aquest diumenge arriba la 22a Mostra de Dansa Ciutat d’Igualada

En motiu del Dia Internacional de la Dansa, aquest diumenge 25 d’abril a les 18h es durà a terme una versió reduïda de la...
Compartir