Carles Bas i Gay: “El món està farcit d’idees, falta ordenar-les”

142

Tinc 40 anys. Vaig néixer a Veneçuela, però visc a Igualada des dels sis anys. Treballo en el sector del transport sanitari, però, de manera autodidacta, sempre m’ha interessat tot el que té a veure amb la innovació. L’any 2012 vaig crear una empresa dedicada al vehicle elèctric, i, el 2014, amb David Vives, va néixer Makers Igualada, pensada per donar solucions en impressió 3D.

A veure, acabes COU, et poses a treballar conduint ambulàncies, i com aquell qui no vol la cosa, fundes dues empreses sobre coses tan innovadores com el vehicle elèctric i la impressió 3D. Això sí que és ser emprenedor des del no-res!
El món està farcit d’idees, falta ordenar-les. N’hi ha que són molt boges, d’altres més simples, però d’una idea una mica treballada, pots tirar-ho endavant. Hi ha coses que afecten molt a la gent, com la por, la incertesa, o sobretot no tenir un equip amb qui tirar endavant el projecte. El gran problema d’una empresa són les despeses que et crea.. Avui pots estar treballant des de casa perfectament amb un ordinador amb la qual cosa es redueixen al mínim. Una altre tema és que en puguis viure, de l’empresa. A vegades l’important és tenir quelcom amb què puguis fer coses que tens ganes de fer, i si això et va donant un rendiment econòmic -i si, com en el meu cas ho pots compatibilitzar amb una altra professió- doncs l’abisme no és tan gran.

La vostra és una aposta per la innovació total, per sectors que tothom diu que al segle XXI seran protagonistes.
El meu soci, en David, ja va conèixer la impressió 3D cap al 2007, més o menys. És a dir, fa més de 30 anys que existeix com a tal, patentada d’alguna forma, que vol dir que les màquines, des de l’any 2005-2006, van començar a perdre les patents i aquí és quan va començar tot el moviment “maker” i el projecte RepRap, que consisteix en donar tota la informació de com es construeixen aquests tipus de màquines i mitjançant internet la gent ho anava millorant, i després ho tornava a pujar a la xarxa. En aquell moment, Youtube no existia, tota la informació es donava per text… Quan van aparèixer a Internet els gràfics, tot això de la compartició es va fer més viral.

Veig que un dels vostres lemes és “imagina que tot és possible”…
Nosaltres imprimim des del 2014, i tenim una altra empresa on estem col·laborant, SolidPerfil 3D, que són distribuïdors d’una de les marques més importants del món en impressió 3D de sobretaula, amb tecnologia puntera. Mira, una impressora 3D no deixa de ser una eina. Si mirem el sector industrial tenim diverses eines, com un tornavís o una serra de mà. Després les podem tenir elèctriques, o amb control numèric CNC, que és més automatitzat. Doncs la impressió 3D no deixa de ser una eina més. Podem arribar a fer la mateixa peça amb una impressora 3D que amb una eina CNC? Sí. Podem arribar a fer una peça amb impressora 3D que la CNC no pot fer? Sí. Val la pena canviar-ho tot per una impressora 3D? No, no val la pena. Hi ha coses que es fan seriades, que són millors amb una màquina optimitzada per fer-ho. Per exemple, una màquina que fa milions de cargols d’una mida determinada. Pot fer-ho una impressora 3D? És clar que sí, però no té sentit. La gran diferència està en què els nivells per poder imprimir una peça són mínims, i si tu saps dissenyar, doncs millor. Només cal posar la màquina a imprimir i ja està. Hi ha impressores 3D per 150 euros.

És el mateix que amb les impressores de paper… abans tothom anava a la copisteria.
Aquestes eines democratitzen uns sistemes que fins ara era molt complicat econòmicament de tenir a casa. Quan tenia 13 anys recordo anar a comprar una impressora amb 24 agulles, feia gràfics i ja podies fer diferents tipus de lletra, després van venir les de tinta, les làser… Ara a les copisteries sobretot fan formats especials.

De quina manera podrem treure rendiment, a casa, d’una impressora 3D?
Cada tecnologia permet fer certes coses. En un primer moment, es va preveure que tothom tindria una impressora 3D com el que tindria un microones. Jo ja vaig dir que no, perquè no tothom necessita fer peces cada dia. Hi ha molt poca gent que el microones no el fa servir absolutament mai. Al final si tu fas servir molt les coses, sí que pots comprar-t’ho. I si no, com el cas de la copisteria, ho portes i que t’ho facin.

Fer què?
Gràcies a la indústria 4.0 que està venint, et podràs trobar que et facin un llibre a mida. Imagina que avui vols comprar un llibre en rus a Amazon Espanya. Possiblement no el tenen, perquè no és habitual que algú el vulgui comprar aquí… Doncs el tindràs en 24 hores, i te’l fabricaran expressament per a tu. Algú tindrà una impressora HP que val, posem-hi dos milions d’euros, que farà llibres, tant és la llengua, colors, quantitats de pàgines que tinguin… Fabricació digital i personalització en massa, un producte predefinit, adaptat als meus gustos i les meves necessitats. Per exemple, un ratolí d’ordinador personalitzat, adaptat al color que tu vulguis, i a la forma de la teva mà. O bé ulleres a la teva mida.

Us dediqueu també a la formació. Falta gent experta en això?
Quan vam crear l’empresa el 2014 el parc d’impressores 3D d’Igualada era molt reduït. Jo en vaig haver d’aprendre. El que jo sé és gràcies als meus socis, i a estudiar per internet, amb el moviment “do it yourself”. Avui falta que la gent conegui com funciona la tecnologia i quins són els límits. No expliquem tant com funcionen les impressores, volem que als qui formem sàpiguen què pot fer i com es pot adaptar a les seves empreses. Cada vegada lògicament la gent surt més formada de nivell industrial i d’enginyeries, però queda molt camí encara. El que passa és que avui els enginyers treballen molt per una màquina concreta, estan limitats. En canvi, la impressió 3D obre molt més l’horitzó.

Jordi Puiggròs