30.1 C
Igualada
Dissabte, maig 28, 2022

Buscant el Bigfoot

Tinc una amiga que és biòloga. Quan estava a punt d’acabar la seva tesi doctoral a Alaska, el canal Discovery li va oferir una feina. Buscaven un expert investigador/a científic per viatjar per tot el món amb tres homes a la recerca del Bigfoot, un ésser que s’assimila al Yeti.

 

L’any passat, la meva amiga va venir a Barcelona per vacances, ja que ara com ara no s’ha vist el Bigfoot pel barri gòtic… Vaig preguntar-li què és el que més li agrada de la seva feina, ja que és força exòtica. Pensava que em diria que és el fet de viatjar al punts més perduts del món investigant i escoltant les històries de la gent. I em va dir que sí, que li agrada molt això, però em va explicar que sobretot està molt agraïda per les oportunitats que té de parlar amb joves, vagi on vagi. Com a dona científica, a la televisió, ha de presentar fets reals i sovint descartar les idees dels homes que té voltant. Amb això, trenca molts esquemes i té molts fans joves que la tenen com a model. Vaig voler saber què els explica i em va dir que sempre els diu: “Si ets el millor jugador d’escacs o de tennis o del que sigui del teu club, estàs al club equivocat”. Els recomana que surtin fora, que busquin gent de la que puguin aprendre, i que trobin reptes que esdevinguin oportunitats per millorar. Que aprenguin a pensar objectivament i críticament i a escoltar les idees dels altres per ser respectuosos amb les altres cultures. Perquè, com diu ella, si som el millor del nostre club i/o si ens envoltem de gent que només pensa com nosaltres, com podem aprendre més? Com podem tenir reptes? Com podem créixer?

En definitiva, ella diu que no cal anar a buscar el Bigfoot, però sí que hem de sortir de la nostra zona de confort. I això no només es vàlid per als joves, sinó que és encara mes vàlid per als adults. Ens costa de sortir de les bombolles que ens hem creat i enfrontar-nos amb l’ansietat que ens suposen les terres desconegudes, les noves idees, els punts de vista diferents i, sobretot, els canvis. La paradoxa és que tenim por de sortir de la nostra zona de confort, però quan més ho fem, menys pors tenim. Perquè cada vegada que prenem el petit risc de fer una cosa nova, sabem més de nosaltres mateixos i de les nostres capacitats i això ens ajuda a gestionar millor els imprevistos que es presenten a la nostra vida. Com més creixem, més podem ajudar créixer els que ens envolten: la família, els equips de feina, la comunitat i la societat.

Stephanie Marko, Directora de l’empresa Stikets

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

“Natures”, d’Enric Mir: una admirable mostra pictòrica amb ànima

Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de...

Aquest diumenge tindrà lloc la II Mostra de Productes del Parc Agrari a Rubió

Aquest proper diumenge i coincidint amb la festa major de Rubió, la localitat acollirà a la plaça de l’ajuntament -al costat del Castell-, la...

Demanda de l’Ateneu al llogater del Pub Acústic per no deixar el local

La junta de l’Ateneu Igualadí ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el llogater del Pub Acústic, situat en el mateix carrer Sant...

Igualada encara la recta final de l’Anella Verda

Un dels projectes de més interès del govern municipal d’Igualada en els darrers anys, l’Anella Verda de la ciutat, entra en la seva recta...

L’editorial: Una comarca segura?

Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota...
Compartir