Aquest divendres s’estrenava a Igualada i a diversos cinemes de Catalunya i Espanya la pel·lícula de Laura Jou La vida sense la Sara Amat. El film, basat en la novel·la de Pep Puig, guanyadora del Premi Sant Jordi 2015, ja s’ha endut diversos guardons, el Premi del públic i el Premi de la crítica ACCEC del BCN Film Fest 2019 i Premi de la crítica i el Premi a la millor fotografia (Griselda Jordana) del Fic.cat de Roda de Berà. Ha estat produïda per Isona Passola de Massa d’Or produccions (Pa negre, Incerta glòria) i la Xarxa de Comunicació Local. Els protagonistes són la begurenca Maria Morera Colomer (Sara) i l’igualadí Biel Rossell Pelfort (Pep).
Biel, els igualadins ja havíem pogut veure algunes interpretacions teves. Al Teatre de l’Aurora i a la festa del quarantè aniversari del grup Xarxa Igualada amb el teu muntatge Joan l’acompanyant però també a Un sioux a Chicago de la Jove Orquestra simfònica de l’Anoia, a diversos tallers de La Tarima i l’Institut Pere Vives, a Els Pastorets de l’Esbart Igualadí, a alguns musicals de la Coral Gatzara i l’Olla expressa o a diverses cantates al pavelló de les Comes. Com arribes al projecte La vida sense la Sara Amat? Com va ser el càsting?
Tot va ser molt ràpid. Jo vaig enviar una sol·licitud de càsting, era el primer cop que ho feia. Em van escollir per fer-lo i de fet, vaig tenir la sensació que acabava de fer el meu primer càsting. Més endavant em van trucar per fer-ne un segon, aquest cop amb la Maria (Sara a la pel·lícula). Van veure que el tàndem funcionava i ens van agafar. Ho vam saber després de fer un càsting amb els actors i actrius que interpreten la colla d’amics del poble. Vam fer una estada amb tots els actors i actrius joves i allà ens van dir que ens havien agafat.
I a casa com ho vau sentir? Com vau afrontar el projecte?
Estàvem molt contents, amb una mica de por pel que vindria però amb molta il·lusió.
De fet el meu germà Martí em va dir: “Ells creuen que de 20.000 tu ets el millor? Per què jo crec que no (riu)”.
I fem moltes bromes relacionades per divertir-nos i per treure-li ferro al tema.
Has dit que abans de començar el rodatge vau fer un parell d’estades amb els joves actors de la colla, la Laura Jou i el coach d’actors Isaac Alcayde. Com va ser aquella experiència?
Va ser molt interessant i enriquidora. Vam aprendre moltíssim i vam aconseguir que les relacions entre nosaltres fossin molt fortes, tant entre la Maria i jo com amb la resta de la colla.
Va funcionar tan bé perquè teníem uns professors excel·lents com són la Laura i l’Isaac. Sempre diem que volem repetir el que vam viure aquells dies.
En Pep és un personatge enamorat d’una noia del poble de la seva padrina, la Sara, que s’amaga a la seva habitació. Com és el teu personatge i quines dificultats has trobat per crear-lo?
El Pep té moltes actituds semblants a les meves. El vam treballar a partir d’emocions a cada escena de la pel·lícula i de les actituds que tenia amb la Sara i les actituds amb la resta del poble, com és el cas de la padrina.
El personatge és molt tendre i molt bon nen. De vegades em pregunto si el Pep ha trencat mai cap plat. Potser ho ha fet després de la setmana amb la Sara amagada a l’habitació.
La història és el desvetllar sentimental d’un nen que acabarà fent-se gran de cop, pocs dies abans de finalitzar l’estiu. Què els pot agradar als nois i noies que veuran la pel·lícula, però, també a la gent més gran?
No hi ha millor moment per enamorar-se que l’estiu. Hi ha moltes Sares i Peps aquest estiu a Catalunya i tots ells l’han d’anar a veure, segur. I també els joves que viuen en pobles petits o que hi estiuegen.
I el públic més gran es podrà sentir identificat amb la vida dels 80’. Els estius a casa la padrina, la roba dels personatges, els pentinats… els despertarà certa nostàlgia dels seus primers estius.
Tothom fa elogis del treball interpretatiu, especialment de la Maria Morera i teu amb qui rodes la majoria d’escenes. Què ens podries comentar d’aquests moments del rodatge que tenen molt d’intimitat i de despertar cap a la joventut?
Tenim molta confiança amb la Maria, i això va ajudar molt. Vam trobar escenes complicades o difícils al moment de la lectura de guió. Ens miràvem i teníem certa por a afrontar algunes escenes. Però gràcies als professionals que ens dirigien i entrenaven, com són la Laura i l’Isaac, van sortir totes les escenes.
I per acabar, quines recomanacions faries als qui els fa mandra anar al cinema a veure una pel·lícula catalana com aquesta?
Primer de tot, els adolescents han d’anar al cinema per descobrir els estius dels seus pares i per sentir-se identificats amb algun dels vuit actors joves que hi sortim. A tots ells i elles, que hi vagin.
I els grans han d’anar a veure tots aquells estius que són dins de la seva memòria. Jo crec que s’emocionaran i tindran certa nostàlgia. A tots, ells i elles, que hi vagin.
