Bàrbara Ortuño, alcaldessa del Bruc: “Una situació de crisi global requereix de polítiques públiques globals molt ben coordinades”

146

Jordi Puiggròs

Continuem aquesta setmana la ronda d’entrevistes amb més representants de municipis de la comarca, que ens ajudaran a veure no només com s’està vivint el confinament en els seus pobles, i també quines són les propostes que des dels respectius ajuntaments es pensen fer ara que s’acosta ja certa relaxació.

Tot i que encara no està superada l’enorme i devastadora crisi sanitària que estem vivint com a conseqüència de la Covid-19, és lògic que ja s’estigui iniciant una nova lluita, per a la qual s’hauran de gastar molts esforços: el combat contra les crisi social i econòmica que, almenys durant aquest any, és segur que serà molt important. No només serà un treball de les administracions, també de les entitats socials i econòmiques del nostre territori.

La tercera entrevista d’aquesta setmana és a l’alcaldessa del Bruc, Bàrbara Ortuño.

Com s’està portant el confinament en el vostre municipi? De quina manera creieu que es podrà anar fent la desescalada proposada pel govern espanyol?
El Bruc és un municipi de 2.050 habitants que, tot i la proximitat a la Conca d’Òdena, no ha patit massa per la pandèmia a nivell sanitari. Per sort, no hi ha hagut cap persona que hagi mort per coronavirus i aquest fet ha transmès certa confiança i seguretat.
Des del principi, els veïns i veïnes han demostrat corresponsabilitat i sentit comú quedant-se a casa.

Des de l’Ajuntament vam ser molt ràpids en la resposta. Vam tancar tots els equipaments i espais públics i vam suspendre l’atenció presencial dels serveis municipals des del minut zero. Vam implementar el teletreball des del primer dia de confinament de la Conca. Era molt important que quedés clar a tothom que això era seriós.

En aquesta primera fase, des del consistori hem prioritzat la comunicació de tot el que ens arribava dels organismes supramunicipals i la comunicació de les decisions que preníem a nivell local, perquè tothom pogués prendre les seves decisions i estigués informat des de la proximitat de com li afectaria en el seu dia a dia a nivell de poble. En aquesta tasca ens ha ajudat molt el fet de tenir un teixit d’entitats que també han fet de corretja de transmissió de la informació cap a les persones sòcies.

A nivell intern, vam dividir l’activitat de l’equip de l’Ajuntament entre els que atenien l’emergència i els que seguien amb els temes més ordinaris. Era important que els dos àmbits tiressin endavant. Hem de preparar-nos per a un procés llarg i ens ha d’agafar a punt i forts.

La desescalada és la fase més complicada, perquè podem confondre el compliment de les mesures amb el seu objectiu final, que no és altre que evitar els contagis.
Viure permanentment en una sensació d’emergència, llegint el BOE i les darreres mesures el diumenge a la tarda, no ajuda gaire. Necessitem que, més enllà de saber si entrem en una fase o una altra, transmetem a la població que això va per llarg.

Fins a quin punt les empreses han pogut començar a treballar?
En aquests moments han reobert gairebé tots els comerços del municipi, excepte els restaurants i els allotjaments turístics. Les mesures que s’han de complir amb la fase 0 i 1 fan molt difícil que els establiments de restauració del poble puguin ser negocis viables durant aquestes fases. A més a més, aquesta pandèmia obligarà a tothom a prendre unes mesures de seguretat i higiene que no fan més que sumar costos d’explotació. Les empreses del municipi més grans estan dividides, algunes no han tancat i altres encara estan en fase d’ERTO, però segons les darreres converses ja preveuen reobertura. És important recordar que al Bruc algunes empreses també han patit l’efecte del doble confinament de la Conca d’Òdena, perquè tenien les persones treballadores dintre de l’àrea confinada.

Teniu constància de problemes de caire social sobrevinguts arran d’aquest episodi de la Covid-19? Què podeu fer ara des de l’Ajuntament?
La cura de les persones ha estat un dels eixos prioritaris d’acció des del principi. El grandària del Bruc ens ha permès fer un seguiment molt personalitzat dels col·lectius en risc com el de les persones grans. La nostra política és mantenir el contacte amb les persones i les famílies des del principi per obrir canals de comunicació que ens permetin identificar les necessitats i buscar-hi solucions simples i aterrades als nostres recursos.
També ens preocupa molt la bretxa educativa. Hem atès el què s’anomena la bretxa digital portant ordinadors adaptats als alumnes que no en tenen i garantint la connectivitat a les famílies, però pensem que això no és suficient. També hem vist com una vegada més la xarxa veïnal ha permès solucionar algunes de les necessitats més ràpid que l’administració pública.

Hem delegat molt ràpidament el paper de “dinamitzadors educatius” a les famílies i potser no totes tenen el temps ni estan preparades per fer-ho. Per això, pensem que aquest és un àmbit on s’han de dedicar recursos i esforços públics, i que té especialment sentit fer-ho des d’un àmbit local. S’han de seguir garantint les oportunitats que aporta l’educació pública de qualitat a tothom, tot recordant que mig any per a un infant de 6 anys no és el mateix que per a un adult de 30.

A nivell d’impostos i taxes, ja heu decidit què fareu?
Hem aplicat el primer paquet de mesures propis de les competències dels pobles petits com el Bruc, com són l’ajornament de pagament de taxes i la suspensió del pagament dels serveis municipals com l’escola bressol i el cobrament dels cànons dels espais municipals gestionats per terceres persones. També hem fet de cadena de transmissió de la reducció del cànon de l’ACA de l’aigua.

Als pobles petits se’ns presenta una gran disjuntiva en aquest sentit que haurem d’afrontar amb realisme i fugir de solucions populistes de baixa efectivitat a mitjà i llarg termini. Una situació de crisi global i d’afectació generalitzada requereix de polítiques públiques globals molt ben coordinades.

A nivell local el que hem de fer és ser més rigorosos que mai en els recursos que gestionem i reforçar el nostre enfoc de servei a la ciutadania, potser un d’aquests és ajudar a aterrar les polítiques d’àmbit supramunicipal. Estem d’acord que part de la solució és activar la inversió pública. També el de ser molt rigorosos en el compliment dels nostres compromisos com administració propera, hem de demanar la màxima agilitat a l’administració pública que, per ser tant garantista, és lenta.

Modificareu el pressupost municipal per adequar-lo a la nova situació que tindrem quan s’aixequi el confinament? Com ho plantejareu?
Sí, el pressupost s’ha de refer. En aquests moments el que estem analitzant és quins compromisos anuals s’alliberen, quines despeses es redueixen i quines despeses es veuran incrementades vinculades amb mesures de seguretat, higiene, nou mobiliari, etc. També s’hauran de revisar els ingressos en el nou context econòmic. Amb tot, als pobles petits encara tenim dubtes importants que afecten a partides com festes i equipaments esportius (ho podem dir pel seu nom: piscina).
Un cop tinguem una xifra realista, s’haurà de posar sobre la taula un pla d’acció que entenem que tindrà un eix social molt clar. Hem de garantir que els petits esforços que podem fer a nivell local tinguin el màxim impacte i no hem de caure en la precipitació.

De quina manera creieu que Generalitat, Diputació o Estat poden ajudar als petits municipis com el vostre? De moment, esteu satisfets?
Totes les polítiques que ajudin a les persones i a les empreses, ajudaran als pobles petits. Tots estem junts en això. Amb la crisi sanitària i l’ecològica es demostra que ara més que mai estem interconnectats. És important que d’una vegada per totes, la governabilitat prioritzi l’efectivitat de les polítiques, per sobre d’interessos propis de les diferents administracions.

La Generalitat està gestionant la crisi sanitària a un nivell que sentim molt proper i efectiu, penso que aquesta crisi està sacsejant fort totes les administracions i les obliga a fer canvis que, en altres circumstàncies, haurien trigat anys. Cada dia observem millores.
La Diputació de Barcelona té un paper clau de servei als pobles petits com el nostre i entenem que ara li tocarà redefinir els serveis del seu catàleg. Això els obligarà a repensar moltes coses, tenint clar que ells, més que nosaltres, no es poden precipitar.
De moment, estan ajudant fent que no s’aturin els serveis de suport ordinari i fent de central de compres de material. Tots hem d’aprofitar aquesta crisi per avançar cap allò que creiem que és una administració al servei del ciutadà del s. XXI.