Ara, més indústria

0
363

L’arribada dels fons europeus per sortir de la crisi de la covid-19 representa una oportunitat única per actuar amb una visió estructural allà on ja teníem diagnosticada la necessitat de transformar la societat, a través de la col·laboració publicoprivada i des d’una economia i una indústria més sostenibles, eficients i competitives com a palanques d’equitat i benestar.

Aquesta oportunitat que se’ns presenta s’ha de concretar en projectes que ajudin a la transició dels sectors que han de transformar-se necessàriament -com l’automoció-, tot aprofitant el talent i la bona pràctica aconseguida fins ara, però també apostant per nous projectes vinculats amb la nova indústria.

Hi ha el perill, però, que els Fons Europeus no arribin a les petites i mitjanes empreses -les més presents al teixit industrial de Catalunya- i que al final, com moltes vegades, siguin les grans corporacions qui es quedin bona part del pastís. Les grans corporacions fan la seva feina, però el problema és qui ajuda a fer la feina a les petites i mitjanes indústries.

Des d’Enginyers Industrial de Catalunya ens posem a disposició d’aquestes indústries del nostre territori per ajudar-les en els seus projectes per modernitzar-se. Perquè entenem que la indústria ha de ser el vector a partir del qual ha de pivotar la recuperació econòmica de Catalunya. L’impuls dels Pactes Nacionals per a la Indústria i per a la Societat del Coneixement sembla la única línia possible en aquests moments: ara, cal més indústria.
El repte és gran. Cal activar polítiques i accions que ajudin a superar la crisi, que es despleguin amb celeritat i amb l’ambició de transformar en positiu el sistema productiu. És el moment d’accelerar esforços i inversions en sectors que ja tenim identificats, com el canvi climàtic, els impactes de la digitalització, o l’economia circular i la sostenibilitat.

Però per desplegar les propostes ens calen recursos, ens cal inversió, no només bones paraules. La política industrial necessita de pressupostos i d’uns recursos que fins ara no hem tingut i que no podem esperar que arribin només de les administracions, del sector públic.

És cert que les administracions públiques no tenen prou recursos econòmics per a tot; però sí poden tenir la clara voluntat de modernitzar-se i d’incrementar altres recursos per accelerar tràmits, permisos, canviar i simplificar reglaments, lleis, etc. Uns canvis que facilitin als projectistes i als tècnics competents les eines per ser eficients, i així impulsar i donar aire a les nostres indústries per als grans reptes que tenim davant.

Hem d’encarar el futur al voltant d’una indústria competitiva i sostenible, que sigui palanca d’equitat i benestar. I això és possible perquè a Catalunya existeix un ecosistema amb una capacitat productiva, receptiva a la innovació permanent. No és el moment de repensar-ho tot. És el moment de prioritzar i d’actuar.

Compartir