19.1 C
Igualada
Divendres, setembre 18, 2020

Antifrau situa contra les cordes a Teo Romero

teo romero z.jpg La pressió contra l’alcalde de Montbui i expresident del Fons Català de Cooperació -i exdiputat de la Diputació i del CESCA-, Teo Romero, comença a ser asfixiant. En un article que publicarà demà La Veu de l’Anoia, a través de les pàgines d’aquest setmanari, el que fou alcalde de Vilanova del Camí i president del Consell Comarcal, Joan Vich, en demana la dimissió. Fonts del PSC d’Igualada han explicat que demanaran “que es compleixin escrupulosament els estatuts i codis interns del PSC”, és a dir, que Romero dimiteixi dels seus càrrecs en estar imputat pel cas del Fons Català de Cooperació, del qual n’era president. Aquestes reaccions es produïen, però, abans que avui es filtrés al diari “El País” l’informe elaborat per l’Oficina Antifrau de Catalunya, tramès al Jutjat de Primera Instància i Instrucció 26 de Barcelona, i que ha servit de base per a la sabuda imputació judicial de Romero. El que es desprèn de l’esmentat informe són fets molt greus que situen l’alcalde de Montbui en una delicadíssima situació, política i personal. L’actualitat que envolta el PSC i la pressió afegida poden ser obstacles determinants. L’informe d’Antifrau és, en alguns aparats, realment demolidor, i no fa més que confirmar el que era un “secret a veus” en molts cercles polítics de l’Anoia, fins i tot els propis del PSC, amb la presència en algun dels nombrosos viatges que feia Romero, d’un altre exalcalde de la comarca, “Pedrito” Barbado, dels Hostalets de Pierola. Presumptament, Romero hauria carregat a les arques del Fons de Cooperació despeses dels nombrosos viatges que va fer entre el 2007 i el 2010 -més de 25, i als cinc continents- que són “privades”, “incongruents”, “clarament impròpies” o no “degudament justificades”, diu textualment, de l’objecte pel qual Teo Romero feia aquests viatges. L’autor de l’informe d’Antifrau confirma que el montant total d’aquestes despeses és de 57.000€, que s’haurien produït en indrets “clarament desvinculats d’on es produïen els esdeveniments” als que assistia. Segons l’informe que publica “El País”, apareixen despeses “de consumicions en locals d’oci nocturn, consulta de “pàgines web d’adults” i “compra de souvenirs”. De moment, l’assumpte és en període de diligències prèvies, i el 28 de juliol Romero haurà de declarar a Barcelona davant el jutge, que haurà de decidir si finalment processa l’alcalde. Romero ha enviat aquesta tarda un comunicat als mitjans en el que es defensa de les acusacions. És el següent: “Davant les darreres informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació relacionades amb la meva gestió com a President del FCCD entre els anys 2005 i 2011, vull fer les següents manifestacions: Puc demostrar amb documentació concreta i concisa, cosa que faré puntualment el proper 28 de juliol al jutjat número 26 de Barcelona, que absolutament  totes les despeses que es van produir durant els viatges que per raó del meu càrrec de President del FCCD vaig haver de fer a diversos països, estan estrictament relacionades amb l’exercici d’aquesta responsabilitat i que cap d’elles ha estat mai de caràcter personal i/o privat. Puc demostrar també amb abasta documentació, i així ho faré davant la jutgessa, que absolutament totes les despeses van ser validades i aprovades sense cap tipus d’objecció tant pels òrgans tècnics com els administratius i comptables de l’entitat, així com pels òrgans directius de la mateixa, en els quals hi ha representants dels diferents partits polítics. Demostraré així mateix que fins a l’últim cèntim de les despeses efectuades va ser escrupolosament sotmès a una auditoria externa i independent, els resultats de les quals sempre van ser correctes, raó per la qual van ser aprovades també pels òrgans directius de l’entitat. Durant els anys que vaig exercir la presidència del FCCD no vaig percebre cap salari ni retribució. Únicament percebia, com la resta de membres de l’entitat, les quantitats corresponents a dietes en funció de l’activitat a la que havia d’assistir com a president de l’entitat. Tots els viatges que vaig haver de fer al llarg de la meva presidència –de fet com els dels altres presidents i presidentes de l’entitat-  van ser estrictament per raó del meu càrrec i organitzats pels serveis tècnics del FCCD en funció de les peticions que ens formulaven les contraparts dels països amb els que l’entitat col·labora de manera activa en projectes de cooperació al desenvolupament. Als viatges que vaig realitzar per representar el FCCD també hi assistien, segons el tema de què es tractés, tècnics de l’entitat, membres de la mateixa, alcaldes o membres de les corporacions locals que integren l’entitat i eventualment alguns mitjans de comunicació que s’interessaven pel tema. Els presidents del FCCD, entre ells jo quan vaig exercir en càrrec, a l’igual que totes les organitzacions que es dediquen a la cooperació, no viatgem per gust, sinó perquè bona part de la feina cal fer-la sobre el mateix territori amb el que es col·labora, la qual cosa implica que tècnics i altres membres de les esmentades entitats –com seria el cas de moltes ONG- hagin de viatjar fins a les zones on existeixen projectes, alguns dels quals tenen a veure amb el desenvolupament dels serveis turístics de les zones en qüestió, raó per la qual, en ocasions, també es fan visites a aquest tipus de llocs. Confondre aquest tipus d’activitats amb fer turisme és un acte de mala fe que només persegueix desprestigiar la institució i en aquest cas concret la persona que ostentava la presidència. La denúncia presentada pel treballador del FCCD es deu, únicament, a la seva animadversió contra la meva persona després que fossin detectats errors i males praxis administratives com, per exemple, la no retenció de l’IRPF sobre les quantitats percebudes pels membres del FCCD, entre ells jo com a president, en concepte de dietes. Per què sinó surt ara un tema que fa tants anys que està aprovat pels òrgans competents i degudament auditat sense cap tipus d’objecció? Per què els serveis corresponents no van formular cap tipus d’objecció en el seu moment i ho fan ara? Com a conseqüència d’aquests errors, i perquè no hi hagués cap ombra de dubte, fa més de dos anys que vaig decidir voluntàriament retornar els diners percebuts a fi i efecte que es realitzés una nova liquidació de les esmentades despeses i es procedís a corregir els errors administratius detectats. No havent efectuat el FCCD aquesta nova liquidació, el desembre de 2013 vaig presentar una demanda de conciliació per tal que em fossin abonades les quantitats que em corresponguessin, les quals encara no he percebut. Per no danyar la imatge del FCCD i del partit al qual represento, fa més d’un mes que vaig suspendre voluntàriament l’exercici de la vicepresidència del FCCD, càrrec del qual avui presento la meva dimissió a fi i efecte de poder exercir adequadament quantes accions legals estimi pertinents i poder defensar adequadament la meva honorabilitat de les falses acusacions que es formulen contra la meva persona. Lamento la instrumentalització política que alguns adversaris polítics han fet i fan d’uns fets que podré demostrar que no són veritat, així com el perjudici que tot aquest afer està generant a la meva persona i a la institució solidària que vaig presidir”. Més informació demà a l’edició de paper de La Veu de l’Anoia.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...

1983 – L’Ajuntament adquireix l’antiga fàbrica Cal Boyer i Cal Granotes

Durant l’any 1983, l’Ajuntament d’Igualada, amb l’alcalde Manuel Miserachs al capdavant, va comprar l’antiga fàbrica de Cal Boyer i l’adoberia de Cal Granotes, ambdues...
Compartir