5.5 C
Igualada
Dimarts, març 9, 2021

Àngels Ponsa: “Volem situar al voltant de Sant Jordi el tret de sortida de la represa cultural”

Ha estat 150 dies al capdavant de la conselleria de Cultura, després del relleu que el president Torra va efectuar a principis de setembre, substituint a Mariàngela Vilallonga. Amb tot, Àngels Polsa ja coneixia el terreny perquè era, fins aleshores, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Això li ha permès seguir amb les línies traçades de les antecessores Vilallonga i Laura Borràs. Malgrat la situació complexa de relleus constants, l’actual consellera assegura que deixarà totes les carpetes ben preparades per a la persona que la succeeixi al capdavant de Cultura i que, des de la conselleria de Cultura, es treballa també com si haguessin de seguir, amb la vista posada en Sant Jordi i amb el cicle d’activitats culturals de l’estiu per encetar la nova realitat cultural.

Què es pot fer en 150 dies al capdavant d’una conselleria, hi ha marge de treball?
Sí, rotundament. La sort és que la majoria de l’equip ja érem aquí. Teníem perfectament diagnosticades les febleses. Estàvem enmig de la pandèmia, ja sabíem on havíem d’actuar. Hi hem dedicat totes les nostres forces, estant molt al costat del sector. Hem fet feina, malgrat hi ha molta d’aquesta que no es veu perquè la pandèmia ens arrossega.

Des de 2016 hi ha hagut 5 consellers de Cultura, això té inconvenients?
Jo he tingut la sort de treballar amb gairebé tots ells. Amb el conseller Mascarell, jo era la portaveu de cultura al Parlament, a la comissió de cultura. Amb en Lluís Puig, ja havíem treballat abans. Amb la Laura Borràs també, que em va anomenar directora general. Crec que hem pogut agafar el bo i millor de cada etapa. L’equip té força continuïtat, dona sentit a la feina i ajuda a la detecció de problemes.

El pas de la direcció general d’una de les àrees al conjunt de la conselleria, quines reflexions t’ha aportat?
A la conselleria tens tota la fotografia panoràmica de totes les direccions generals. Les coses es fan sempre amb aliances, es fan sempre conjuntament. Un sol potser va més ràpid però massa lluny no arriba. Una altra cosa és tenir la responsabilitat de liderar tot això. És una manera de compartir la radiografia i de repartir la responsabilitat. I implicar-te fins dalt.

Si haguessis de resumir els principals ítems d’aquest mandat, què destacaries del que heu pogut fer?
Hem unificat el sistema públic de lectura, de manera que tinguem un carnet de biblioteca que serveixi per a qualsevol biblioteca del país. Una altra fita, treballar la xarxa d’arts visuals. Hem pogut fer la unitat de tots els centres, de la mateixa manera que tenim articulat el sistema públic d’equipaments escènics i musicals. I també per a la xarxa territorial de museus. També tenim el projecte de la mancomunitat cultural, un instrument que ens serveix i que és potent.

Com ha intentat respondre i estar al costat del sector la consellera de cultura, en pandèmia?
Des del primer moment, habilitant línies d’ajut. El pressupost comportava projectes nous per l’any 2020. Vam desestimar-los perquè no tenia sentit començar cap projecte nou en mig d’una pandèmia. Vam reestructurar-lo i vam destinar tots els diners a les línies «Covid» perquè no ens caigués la cultura. A partir de la reobertura, al mes de juny, vam ajudar a mantenir l’activitat, amb els aforaments. El 50% no és viable per a cap equipament cultural. Ha de ser mínim d’un 70%. Enlloc de tancar-los i ajudar-los, hem ajudat en aquest 20% de diferència. En arts visuals, hem ajudat a través de les compres que fem per a la col·lecció nacional i incrementant les beques. Fins i tot vam fer una aliança amb el Departament d’afers socials, treball i família per poder donar un subsidi. Des de cap altre departament que no sigui treball no es poden donar subsidis.

Comenceu a veure quines coses podríeu fer per ajudar a la transformació de la cultura?
Ens recolzem ens els metges per veure què podem fer el sector cultural. Volem situar al voltant de Sant Jordi un tret de sortida de la represa cultural. Arrel de l’estudi de la Sala Apolo, estem mirant quines serien les fórmules: test d’antígens, test de saliva, les proves PCR, etc. Volem que la cultura sigui dels primers sectors a reprendre activitat. Si arriba un moment que els diners els hem de destinar a que la gent pugui demostrar que no és portadora de la covid per poder assistir a qualsevol acte cultural, és millor ajudar en això que no al projecte perquè no s’hagi pogut fer.

Creu que el cicle de festes majors es podrà reprendre amb certa normalitat?
Es contempla. Justament la cultura popular i tradicional és la que més tocada tenim perquè es la que està tancada des del mes de març de l’any passat. Aquest virus vol el contrari del que es la cultura popular i la cultura, en general. La cultura és contacte, interrelació, proximitat. Aquest «bitxo» ens vol a casa, separats, aïllats. La cultura popular s’ha reinventat de mil maneres. S’ha posat a fer les coses a través de pantalles, i nosaltres l’hem ajudat amb línies especifiques. Ara estem treballant en aquesta fase de represa. Potser hi ha d’haver un tipus d’ajuts o hem de pensar en plans de formació específics per a cada una de les formes de cultura popular.

I els festivals d’estius?
Treballem en la mateixa línia, amb diverses hipòtesis. El doctor Clotet ens deia que segurament amb el test de saliva, que és auto-realitzable, es faran avenços molt importants. Cal posar també en valor que som dels pocs països que ha tingut la cultura oberta en pandèmia. Si obrim la mirada europea, en aquests moments, ells s’emmirallen amb nosaltres. Segurament aquests estats poden fer front als tancaments amb molts diners però ells no voldrien estar tancats. I no estem pitjor que ells, en dades pandèmiques.

En relació al govern espanyol, quina resposta heu rebut a les demandes que fèieu? Quina relació hi ha hagut?
És totalment inexistent. No he aconseguit seure amb el ministre en una taula, encara que fos per pantalla. Hi ha moltes reclamacions que depenen de l’estat espanyol. Té deutes en cultura amb Catalunya, i grossos. Som una de les dues capitals de l’estat espanyol que no tenim biblioteca pública, i això és un greuge de molts anys. I no és incompliment per part catalana perquè l’Ajuntament de Barcelona va fer la cessió de terreny, tenim el projecte fet, s’ha fet la demolició, està preparat. I no hi ha manera que la posin en el pressupost. I passa el mateix amb el que en diuen l’arxiu provincial, tampoc tenim arxiu a Barcelona. Les seves aportacions als grans equipaments del país son minses. Es mantenen amb el mínim per dir «hi som», però no hi ha cap mena d’empatia. Sortim perdent, com a país. Són deutes històrics. És un maltractament cultural.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Nova derrota per la mínima del CF Igualada masculí

CF IGUALADA 1 SANTFELIUENC FC 2 Els igualadins rebien els del Baix Llobregat amb l’intenció de sumar els màxims punts possibles en aquest tram final de...

Entren en vigor els nous horaris a la restauració i l’ampliació d’aforaments a universitats, gimnasos i lleure

Bars i restaurants, universitats i gimnasos estrenen aquest dilluns el relaxament d’algunes de les mesures restrictives contra la covid-19, aprovades dijous passat pel Procicat....

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 3)

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 1) Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària...

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 2)

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 1) Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària...

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 1)

Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària de la COVID-19 (part 2) Dones amb veu pròpia, a propòsit de la crisi sanitària...
Compartir