22.3 C
Igualada
Dissabte, setembre 18, 2021

Allau de sol·licituds per implantar parcs solars en terrenys agrícoles

El decret d’impuls a les energies renovables aprovat a final d’any s’ha traduït en una allau de sol·licituds per implantar parcs solars en terrenys agrícoles, especialment a les Terres de l’Ebre, la Catalunya Central i el Camp de Tarragona. Segons ha pogut comprovar l’ACN, els promotors ofereixen entre 1.000 i 1.700 euros per hectàrea i any per arrendar les terres durant tres dècades -molt més dels 200 euros que paga un pagès. El fenomen obre debat al territori entre els qui veuen les plaques com una oportunitat de rebre ingressos garantits i els qui consideren que el model compromet el futur de l’agricultura i de l’entorn rural. Només a la Ribera d’Ebre, projecten parcs en 2.000 hectàrees, moltes d’elles cremades fa un any.
El decret de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, ja convalidat pel Parlament, ha desfermat l’interès per les instal·lacions fotovoltaiques. La nova regulació escurça la tramitació dels parcs fins a un màxim de tretze mesos i amplia la possibilitat d’instal·lar plantes sobre sòl no urbanitzable més enllà de terrenys industrials o edificacions agrícoles. Això sí, sempre fora de zones protegides.

Amb avals econòmics milionaris aportats per fons d’inversió espanyols i estrangers -entre els quals n’hi ha d’origen xinès, nord-americà o alemany- les empreses promotores negocien directament les condicions del lloguer amb els propietaris de les finques, bàsicament agrícoles. El requisit és que hi hagi disponibilitat de línies d’evacuació cap a les subestacions elèctriques. De moment, malgrat les intenses negociacions, encara no hi ha cap projecte iniciat.

Preocupació i debat a la Catalunya Central
A la Catalunya Central també s’ha notat un ‘boom’ d’inversors interessats en arrendar camps agrícoles per instal·lar-hi plaques solars. Les peticions són per un termini de 25 o 30 anys, amb uns preus que van dels 1.000 als 1.700 euros per hectàrea, quan de mitjana el preu que paga el pagès és de 200 euros.

“Hi ha molta pressió per part d’empreses energètiques. Estan oferint uns diners per hectàrea amb projectes molt grans i el principal problema és que molts cops aquestes finques estan en mans de grans propietaris que no són pagesos”, lamenta a l’ACN la coordinadora d’Unió de Pagesos a la Catalunya Central, Rosa Calsina.

Això, segons assegura, planteja un greu problema ja que “molts propietaris no tenen la sensibilitat del que suposa aquell terreny. Aquestes empreses energètiques li paguen molt més del que pot pagar un pagès i, per a ells, és molt llaminer”.

El debat de fons, segons el coordinador d’UP a l’Anoia, Joan Vidal, és saber quin model de país i producció es vol. “Nosaltres com a pagesos som capaços de produir aliments, però també energia, i si externalitzem aquests valors amb inversors estrangers, el que estem fent és fer malbé el nostre patrimoni”, lamenta. En aquest sentit, defensa que “cal buscar la manera que el benefici reverteixi al territori. Potser podem produir energia de proximitat”.

Calsina subratlla que, des d’Unió de Pagesos, no s’està en contra de les energies renovables, però proposa fer-ho en d’altres llocs com teulades i terrenys industrials que no ocupin “els pocs camps de cultiu que encara queden al Bages”.

“Vaig dir que no perquè deixaria de ser pagès”
En Josep Bover és un ramader del Bages a qui uns inversors li van proposar arrendar 40 hectàrees de camps de cultiu de la seva finca per instal·lar-hi plaques solars. Ell no va acceptar la proposta perquè, si ho fes, hauria de deixar la pagesia. Bover diu que no s’oposa a les plaques solars, però creu que “no es pot espatllar d’aquesta manera la terra de cultiu”. En aquest sentit, no veu amb bons ulls instal·lar-les en terrenys agrícoles i proposa que s’aprofitin altres espais erms com, per exemple, les teulades de les naus industrials.

El ramader Josep Bover, pagès del Bages, ha dit ‘no’ a les plaques solars.

“És d’un impacte paisatgístic brutal, semblarà la lluna”
A Calders (Moianès) la majoria de propietaris de finques agrícoles han rebut la trucada d’inversors interessats en arrendar camps de cultiu. És el cas d’en Pep Torné, responsable de la casa de turisme rural Torrecabota. “Et truquen sense donar massa detalls de qui són. Et demanen quantes hectàrees els hi pots arrendar i, si són de camps de cultiu, molt millor”, explica.

Tot i no estar en contra de les plaques solars, Torné creu que no s’han de fer d’aquesta manera i que hi ha altres espais erms més idonis. Ell s’ha negat a oferir hectàrees de la finca de la qual n’és masover, però es dona el cas que té veïns que sí han acceptat i ja tenen preacords lligats. En aquest cas, té un camp molt proper a la casa que es pot convertir en un camp solar i això, assegura, li pot perjudicar el seu negoci de turisme rural. “Nosaltres venem paisatge i això és d’un impacte paisatgístic brutal. Des de casa, el camp de plaques semblarà la lluna”, lamenta.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Acord entre Masats i Buff per potenciar el transport a demanda

MasatsTG Dx i Original Buff S.A. han signat un acord de col·laboració per seguir potenciant l’ús de les noves línies de transport a la...

La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, el 2 d’octubre

El proper 2 d’octubre, a Igualada, tindrà lloc la 6a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant. El programa d’activitats i...

Assessorar

Estic segur que molts deveu recordar aquells rètols que es veien (encara se’n deuen veure, diria) als portals dels edificis anunciant serveis d’Assessoria. Solen...

Racons de l’Anoia: Sant Martí Sesgueioles

El municipi de Sant Martí Sesgueioles, de 3,87 km 2,s és situat al S de Calaf i envoltat pels termes de Calaf, els Prats...

Xarxa Igualada comença el curs amb “Elmer, l’elefant de colors”

La Xarxa d’Igualada enceta el curs amb la proposta de Tutatis produccions teatrals Elmer, l’elefant de colors, que es podrà veure demà diumenge dia...
Compartir