Ali Baba. El gegant desconegut – Pere Prat

Alibaba és el gegant xinès de la distribució per internet. Fins fa poc gairebé ningú no n’havia sentit parlar. El nom es vinculava al cèlebre lladre de la cova que cridant “Obre’t Sèsam!” accedia als seus tresors. Aquesta empresa acaba d’entrar a la Borsa de New York i Wall Street l’ha valorat en més de 168 mil milions de dòlars, convertint aquesta operació borsària en la més gran de la història. Ha aconseguit 25 mil milions de dòlars en el seu debut, sobrepassant llargament el rècord anterior, que havia estat la sortida el 2010 al parquet de AG Bank –també xinès– que hauria aconseguit poc més de 22 mil milions de dòlars a les borses de Hong Kong i Shanghai. Alibaba ha aconseguit, pel trimestre tancat el passat mes de juny, un benefici net de prop de 2.000 milions de dòlars (gairebé ha triplicat el resultat) per una xifra de negocis de 2,5 mil milions (+46%). Malgrat les xifres, no tothom està convençut de la transparència de les xifres. Fa poc va voler cotitzar a les borses de Hong Kong i Shanghai i els òrgans reguladors d’ambdues institucions van rebutjar-la en considerar que els comptes no eren prou clars. Lucian Bebchuk, professor de Harvard, pensa que hi ha “riscos seriosos en temes de governança”. A la Xina els negocis tenen sempre un component de gestió molt allunyat dels formats occidentals i les garanties de la propietat intel·lectual (les patents i les marques, han estat sovint objecte de còpies indiscriminades). I la major part del negoci d’aquest gegant es fa a la Xina continental, on controla el 90% de la del mercat a través del portal ‘Taobao’ que és freqüentat amb regularitat per més de cinc-cents milions d’usuaris. Hi treballen més de 20.000 empleats i gaudeix d’un monopoli que s’ha fet a l’ombra del poder. En qualsevol moment aquesta “permisivitat” pot canviar. A la Xina no hi ha lleis de competència, però la llei s’aplica immediatament quan es vol canviar una situació. Ja s’ha vist en casos com el de Bo-Xilai, antic ministre de comerç, o el del totpoderós Zhou Yongkang, l’antic totpoderós responsable del aparell de seguretat de l’estat que, acusats de corrupció, han anat a la presó. Ara se sap que el fundador de l’empresa, Jack Ma, havia estat un professor d’anglès. Havia fundat l’empresa el 1999 posant-hi només 60.000 dòlars. Va agafar com model a Amazon, E-bay i Pay Pal. Alguns observadors són escèptics quan analitzen les raons de l’èxit, que veuen molt lligat a la Xina i a l’efecte mimètic. El que allà en diuen C2C (que vol dir copiar o imitar fórmules d’èxit i productes sense cap mena d’escrúpol). Així s’han implementat en aquest gran país, fórmules pensades i desenvolupades per altres referents internacionals. Això no seria cap problema, ni avantatge de fons si, com diu Trip Chowdhry, cofundador del Global Equity Research, “no hi haguessin entrebancs reglamentaris que eviten que els altres grans actors internacionals tinguin accés lliure al mercat xinès”. Però allà van a la seva i Qing Wang, professor xinès a l’escola de negocis britànica Warwick, ja diu que aquesta operació és la fi dels EEUU com a dominador de l’activitat tecnològica. Malgrat aquestes opinions, totes respectables, el que és evident és que l’economia asiàtica ha fet un gran salt qualitatiu. Segurament ho permeten les economies que viuen d’Occident i d’un mercat intern gegantí que dóna mà d’obra i consums, gairebé sense limitacions. Però això no justifica l’èxit xinès. Altres economies tenen també la dimensió i característiques semblants i no ho han aconseguit. La Xina, utilitzant les armes i les febleses de les economies occidentals s’està convertint en l’actor econòmic de referència. No només serà la fàbrica del món. També està avançant en el camp de la distribució i en el financer. Tenen més de 1.300 bilions de dòlars de bons del Tresor nord americà i és l’inversor estranger més gran a USA. Saben tenir paciència i treballen a llarg termini. Coneixen les febleses dels seus rivals. I ja fa temps que juguen amb intel·ligència el seu futur. Ara Jack Ma ha dit “obre’t Wall Stret”. I ha entrat a la cova. Pere Prat