Eduard Darbra 699689665
Psicòleg i psicoterapeuta eduarddarbramagri@gmail.com
La situació per la que estem passant actualment és també de crisi psicològica. Algunes de les reaccions emocionals en situacions d’emergència són: la tristesa, la ràbia, l’ira, inclús la por. Aquestes emocions són generals a l’hora de trobar-se en una situació d’alarma de qualsevol mena, però si ens fixem en el que passa ara, la majoria d’aquestes emocions hi apareixen. La impotència per no poder fer res, la ràbia i la por per si ens contagiarem, són emocions completament normals. Que hem de fer en el cas que apareguin?
Doncs primer de tot acceptar-ho i dir que és una emoció normal per l’estat en què ens trobem. S’ha d’intentar crear estratègies per tal d’abordar aquesta circumstància, que en un principi sembla incontrolable i convertir-la en una on sembli que la tinguem sota control.
Algunes de les recomanacions que es fan són les següents:
– Que es segueixi una rutina diària
– Que es busqui un moment al dia per tenir un espai propi i individual.
– Mantenir la higiene. Intentar que la deixadesa no ens guanyi. Si ens continuem canviant la roba, fent les dutxes pertinents i es segueix amb aquesta rutina habitual ens semblarà que hi ha més normalitat.
– Tenir la ment ocupada sempre ajuda a no sentir tant el confinament.
– Fer una estona d’exercici amb el que es pugui.
– Hem d’intentar continuar estant en comunicació amb familiars, amics i companys de feina de la manera que sigui possible, utilitzant internet o el telèfon.
– Per últim no obsessionar-se amb les notícies. Si estem mirant-les tot el dia, al ser tan negatives, és probable que ens augmenti l’estrès.
En resum podríem dir que qualsevol activitat que ajudi a crear una sensació de normalitat ens ajudarà a portar millor el confinament. La rutina ens fa preveure el que passarà i, per tant, la sensació de control serà més elevada, fent baixar el nivell de por i d’impotència.
Per altra banda, quan fa moltes hores que s’està tancat, poden arribar situacions d’estrès i tensió familiar. En qualsevol discussió sempre s’ha d’intentar escoltar el malestar de l’altre. Quan un s’enfada, és perquè està expressant un malestar i la millor manera d’ajudar-lo és a través d’una escolta empàtica. Mai jutjant. I com es pot millorar aquesta escolta empàtica?
– Intentant trobar àrees d’interès
– Escoltar idees no dades
– Escoltar el contingut, no la forma (a vegades la forma pot ser a través de crits, enrabiades, etc.)
– No donar solucions ràpidament
– Evitar distraccions
– Intentar ser obert i sensible, intentar conèixer i dominar sentiments
– Deixar que l’altre parli i s’expressi
Ajudar-nos els uns als altres pot ajudar a passar millor el confinament. No serveix de gaire aïllar-se, amagar les emocions, més aviat el contrari. El primer pas per poder afrontar un malestar és acceptar-lo. Si un el nega i se’l queda a dins aquest en algun moment haurà de sortir. I quan surt per descontrol sempre té pitjors conseqüències.
Al mateix temps també és interessant poder conèixer com se sent un mateix. En el cas de sentir-se malament, també podem fer alguna activitat per tal de controlar el moment d’estrès mitjançant la relaxació.
Una bona eina és la tècnica de la respiració diafragmàtica (una de les múltiples tècniques que existeixen):
– Agafa aire pel nas i portal a la zona baixa dels pulmons. (Una mà al pit i l’altra a l’estómac)
-S’ha de retenir l’aire en aquesta posició
-Exhalar, notant que el diagrama torna al seu lloc.
-Inspirar de nou, sense moure ni l’espatlla, ni el pit.
-Exhalar i repetir-ho diverses vegades.
Aquests consells van bé a qualsevol persona que ja tingui algun problema psicològic de base, com per exemple els que pateixen claustrofòbia, però potser sigui un bon moment per fer una teràpia per internet. Primer, per portar millor el simple fet d’estar tancat i segon per intentar solucionar el problema de la claustrofòbia.
Per últim, hem de parlar de resiliència, que és aquella capacitat innata que té cada individu per afrontar i recuperar-se de situacions d’estrès. Una manera de poder seguir endavant amb les nostres vides, tot i haver passat aquesta situació, és preguntar-se: què hem après del confinament? Quins valors hem descobert de les persones? Què hem estat capaços d’innovar en aquesta situació? Segur que d’aquestes preguntes en podem extreure alguna resposta que ens faci adonar que, gràcies a això, serem una mica més forts i podrem passar millor les noves situacions d’estrès amb les que ens trobarem en el futur.
