Alfons Mula. Dies de confinament, dies de més creació musical…
A

13 d'abril de 2020

Fill Igualada (1961), Alfons Mula i Martinez, ha viscut sempre la música com a una realitat inherent a la seva vida. D’aquí la seva reflexió: “La passió per la música ha de ser un fet innat; però les circumstàncies i el context en què t’has format van incidint en la construcció de la teva personalitat i, en conseqüència, en la teva realització musical”. Tanmateix, la seva història és la de tants altres músics de la nostra ciutat.

Des de la tendra infància, Mula va estar envoltat d’estímuls musicals; això és, una incitació que li venia de part d’un pare amant del jazz i d’una mare que solia cantar cançons populars del moment. Precisament, a propòsit d’aquell temps, observa que la música de la seva infància diferia substancialment d’aquella que agradava als seus companys de classe; doncs encara guarda llunyans records d’audicions radiofòniques en la línia de “I Should Know Have Known Better”, dels Beatles, així com de les peces del gran Elvis Presley. Mula va començar el seu bagatge musical als set anys, estudiant solfeig al Conservatori d’Igualada; període en què també es va estrenar com a membre de la Coral Gatzara.

Seguidament, els anys que va formar part de l’Escoltisme (CAU) no van suposar cap impediment per a avançar en els seus aprenentatges musicals amb la guitarra i amb la flauta travessera, i molt especialment amb el piano seguint els ensenyaments de Conchita Abadal. Si bé la música clàssica no li era gens estranya, sentint-se especialment decantat pels mestres del barroc, a ell li entusiasmaven aquelles composicions i lletres de més enllà de les nostres fronteres, raó per la qual va abandonar els estudis acadèmics i va començar a teixir-se una projecció autodidacta amb el baix elèctric i el piano; salvant amb valentia el gran contratemps d’una important lesió a la mà esquerra.

L’any 1978, amb alguns companys d’institut (Sendra, Rojas, Canovas i Soler) va animar-se a formar el seu primer grup musical el qual definitivament va denominar-se Esclat 62; un conjunt que va actuar en diverses festes majors i en el desaparegut Club Natació, àdhuc especialment a l’Expo musical d’Igualada tot compartint-se amb el sempre estimat Agustí Peiró. A aquest grup el va seguir un altre molt efímer -a causa de la crida cap al servei militar dels seus components- nomenat, “Xiclet taxi roll band”, que va tenir el seu moment de glòria a la Discoteca Scorpia.

L’experiència de complir amb el servei militar durant part dels anys de la “Moguda madrilenya” li va permetre de descobrir no només un riquíssim aparador musical sinó també l’extraordinari i divers ambient cultural de la capital. I, encara que va tenir proposicions musicals per a quedar-se a Madrid, dubtes a part, va decidir tornar a Catalunya. Aquí, en qüestió de temps va viure amb satisfacció de ser component -com a baixista, teclats i veus- d’alguns grups (Trailer, Tocs, Uh and Sidecar, etc.) que durant anys van estar a la cresta de l’onada d’Igualada i comarca; col·laborant al seu torn en diferents ocasions en l’àmbit musical de Gralla i d’algunes formacions teatrals, concerts de música de taverna o altres de signe recreatiu i pedagògic ( “Els músics del parc”, del García Fossas, per als que va compondre l’himne del 75è aniversari de l’escola.

Amb aquesta dimensió tan lliurada als concerts musicals i la seva contribució única amb diferents músics, així com la gravació i edició de concerts de música clàssica i de rock, també s’ha anat compartint amb una altra gran entrega i també realització professional: el món de la fotografia i la producció d’audiovisuals; realitzacions que ha anat simultaniejant amb el que és el seu treball estable a l’Hospital d’Igualada. I, recentment, als nostres dies està immers plenament en la gravació i publicació dels seus propis temes, de la mateixa manera que cada vegada més es desviu per a involucrar-se en l’esfera musical amb concerts en solitari, bo i presentant versions i temes molt personals o bé realitzant tant Jam Session com acompanyant regularment a poetes i rapsodes, en qualitat de membre de l’Agrupació cultural Galàxia; i també com a dinamitzador d’un grup de persones que es troben al Local de Xauxa per a fer música.

Imminentment, descobrirem les distintes sensacions que ha experimentat -en cos i ànima- arran de tot el que està passant.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta