Alba Vergés ha estat al front de la conselleria amb més pes del darrer any, la de Salut. Ara afronta unes eleccions excepcionals anant en la posició número 6 per Barcelona a les llistes d’Esquerra.
Arriba ja la data de les eleccions, amb més partits independentistes que mai. Per Esquerra vostè té assegurat un escó en la propera legislatura, però l’alcalde de Tous, David Alquézar, també té possibilitats d’entrar molt aviat si el seu partit torna a formar govern. Un mateix partit amb dos diputats de l’Anoia, això fa molt temps que no passava.
Seria una molt bona notícia. Estem fent una campanya al costat de la gent, on ens sentim molt còmodes, és el que ERC sempre ha volgut, i ara més, amb un lideratge potent de l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, a la presó i a l’exili. Tenim una marca clara, un projecte de país, el de la via àmplia, que volem portar no només al Parlament sinó al govern de la Generalitat de Catalunya. Un govern de front ampli, amb capacitat d’arribar a acords, que és el que necessita la gent. Desencallar i fer avançar el camí, imprescindible i irrenunciable, que és el camí a la República Catalana.
La gent està cansada, pel tema del Covid, però també per la repressió des del 2017, i per la manca d’unitat. Vostès estan al mig de la tornada al “peix al cove” que proposen algun partits, i de la via unilateral que proposen altres?
Nosaltres no ens definirem mai per estar als camins del mig. Volem un camí ampli, clar. Diem que la repressió existeix i, escolti, és normal. És normal i l’hem d’assumir perquè hem fet quelcom molt gros els últims anys , i ens hem de sentir orgullosos. Hem d’abandonar una mica aquestes lamentacions i adonar-nos del què hem fet, aquestes mobilitzacions constants, any rere any, i la capacitat d’organització de l’1 d’octubre i la manifestació posterior del dia 3. D’acord, això no ens va portar a ser definitius i acabar guanyant, però el que hem fet és gros i per això l’Estat va respondre, i sinó, a sant de què tindríem els nostres companys i companyes condemnats a gairebé 100 anys de presó.
Venim d’això, i amb els aprenentatges que això ens aporta, hem de corregir les febleses, afrontar les amenaces que continuarem tenint, i posar molt èmfasi en les fortaleses que tenim. Aquest és el camí, i no n’hi ha un altre si és que volem una república real, i que es mantingui. No una república declarada, sinó una república constituïda. No serà fàcil, ho sabem, portem tota la vida anhelant això. Portem tres anys encallats i per això nosaltres diem que és imprescindible un canvi de lideratge en el moviment independentista. Prou d’estar encallats en en aquell moment. Ens ha de servir per avançar.
Si hi ha canvi de líder, també hi haurà d’haver unitat dels independentistes. Això serà possible?
Ho ha de ser, no n’hi ha un altre camí. Nosaltres no renunciarem mai a això. No ho vam fer quan érem una força minoritària defensant això, tant al Parlament com als carrers. Ara som majoria, tenim capacitat i força, i la demostrarem a les urnes una altra vegada al 14 de febrer. Ens hem d’entendre, ens hem de posar d’acord en aquesta unitat estratègica. La unitat no és una proclama, la unitat es treballa, les confiances es teixeixen, així es va fer l’1 d’octubre i les mobilitzacions. Jo estic convençuda de que hi arribarem, tinc moltes ganes de que aquests propers anys canviïn de dinàmica, però per aconseguir-ho s’ha de canviar de lideratge. Estem molt acostumats a tibar del carro, ho hem estat sempre, i no ens fa gens de por, ans al contrari. Assumir les responsabilitats, però amb ganes de ser al capdavant, per poder tibar, teixir i lluitar per aconseguir l’amnistia, imprescindible per solucionar el conflicte polític, i no abandonar cap de les banderes que són nostres. La principal sempre serà utilitzar l’eina amb la que l’Estat espanyol no ens pot fer trampes, la del vot i de la democràcia, de les urnes. El proper diumenge omplim-les de dignitat, llibertat i justícia social.
Hi ha gent que té por d’anar a votar pel tema de la Covid
Ho entenc, perquè les circumstàncies en les que fa mesos que vivim són difícils, i jo vaig ser la primera que vaig dir que davant els escenaris incerts, havíem de trobar el millor moment possible per fer les eleccions, i així es va acordar entre tots els partits. Sembla que els jutges deuen tenir algunes altres prioritats. En qualsevol cas, tot és molt simple i senzill. Ho hem preparat tot perquè hi hagi la màxima seguretat per anar a votar. Hi ha nous espais, amb més ventilació, amb mesures de seguretat, tothom sap que ha d’utilitzar la mascareta i mantenir les distàncies. Que ningú no tingui por del que és l’exercici del vot.
Quins són els pilars bàsics del vostre programa electoral?
La pandèmia ha provocat una crisi sanitària, però aquesta també ha desembocat en una crisi econòmica, social, i emocional. Més que crisi, una emergència. Això s’arrossegarà temps. Potser la part econòmica és la que més ràpidament podrem animar, però hi ha un substrat social i emocional que quedarà encara molt temps. Per tant la nostra prioritat és fer una reconstrucció del país, però no amb aquella vessant de tornar a aquella normalitat coneguda, sinó amb tot el què la pandèmia ens ha ensenyat, que ens ajudi a transformar el país cap on ha d’anar en el segle 21. La clau del nostre projecte de país és aquesta transformació, amb la base d’una economia que ens faci progressar, basada en les ciències de la vida i de la salut, en el coneixement. No podem oblidar els trens de la transició ecològica, de la mobilitat sostenible, i sobretot tenir la capacitat de resiliència i d’adaptar-nos a una societat que canvia molt ràpid. Hi ha joves i infants que necessiten que fem aquestes adaptacions, per no perdre el carro del futur, mai.
L’Anoia necessita inversions. Quines contempleu?
El trasllat del CAP Anoia d’Igualada serà una d’elles, perquè els anys passen i els llocs se’ns fan petits i envelleixen, i sobretot de cara a les necessitats que haurem d’afrontar en un futur. Hem de fer un canvi una transformació gran, a Igualada, a la Conca d’Òdena i a la comarca, començant per unes millors comunicacions, és important aprofitar que estem ben situats en el mapa del nostre país. Però no les necessitem per poder marxar a treballar a Barcelona, sinò perque les nostres empreses no hagin de deslocalitzar-se cap a l’àrea metropolita na perquè a l’Anoia no troben talent. Ha de ser just el contrari, podem ser també un territori d’acollida de nou talent que decidixi venir a viure a la comarca. Cal fer disminuir la taxa d’atur, fent una una aposta clara per la formació. Tenim l’Institut Milà i Fontanals, un dels millors de Catalunya en formació professional. Es necessiten molts tècnics. En el camp universitari, les ciències de la salut són una aposta formativa que genera ocupació, també els serveis a les persones i les noves indústries tecnològiques 4.0 i TIC.
Igualada tindrà mai estudis de Medicina?
Jo poso molt en valor la formació professional i la infermeria, i és la clau del futur del canvi del sistema de salut. Moltes vegades, quan diem que volem millorar el sistema de salut, tothom pensa en més metges… Hem de pensar de forma diferent. Cada dia es treballa molt més en equip, hi ha moltes més disciplines, que treballen també enxarxades, i d’altres de noves que avui quasi no existeixen, i que d’aquí dos dies seran claus en el sistema. Els bioinformàtics estant molt sol·licitats, i anys enrere no existien. Si ho mirem amb llarga perspectiva, potser aquella feina del futur, avui encara no té ni nom. La formació dona oportunitats, es necessita molt a nivell tècnic, i poden feines de molta qualitat, demanades i arrelades en el territori.
En el darrer any Alba Vergés ha esdevingut molt d’actualitat. Ha hagut de conduir un vehicle molt pesat i difícil, i per fer-ho encara més dur tot va començar amb el tancament de la Conca d’Òdena.
És dels moments més durs que vaig passar. De cop i volta t’adones que allò que venia ja ho tenies al damunt, i a més, a casa. Quan això passa hi poses noms i cognoms. Aquella decisió s’havia de prendre, i la prova de què el que teníem era molt perillós és que ha passat quasi un any i encara estem en plena pandèmia, molt diferent, això sí. Ara tenim més coneixement i eines… Han estat mesos molt durs, amb molta feina, però hi som. Sempre he dit que ens partiríem la cara per la gent del país, i ho estem fent. Ara la vacuna és una eina principal per acabar amb la pandèmia, que no amb el Coronavirus, que segurament es quedarà amb nosaltres. Però sí que acabarem amb la pandèmia. No tothom podrà ser vacunat el primer dia, però tots acabarem vacunats, estem treballant a tot ritme per poder-ho fer bé, perquè requereix tot molta logística, de registre de tothom.
Té ganes de repetir de consellera de Sanitat en la propera legislatura?
Sé que m’ho pregunta a nivell personal, però tendeixo a parlar d’aquestes coses des del punt de vista de projecte d’Esquerra, de Salut i de tot l’equip de gent amb la qual estic treballant. La pandèmia ens ha ajudat en algunes coses a accelerar algunes transformacions, i a marcar bé les prioritats que teníem des de l’inici de legislatura, però també ens ha alentit projectes. Volem tenir una legislatura, si pogués ser de quatre anys, per a realment transformar el sistema de salut. Tindrem oportunitats, per exemple amb els fons Next Generation EU, que ens donen una injecció de recursos econòmics, que, ben posats, ens generaran un canvi i un potencial molt important en un sistema que arriba als set milions i mig de persones que vivim a Catalunya. Hi volem ser, jo hi vull ser, malgrat que hem passat mesos durs i cansats. Em queda molta energia, i és molt difícil que se m’acabi.
