Aitor Salmerón: “Igualada és de les poques capitals de comarca sense un Pla Local d’Habitatge”

183

Tinc 30 anys i visc a Igualada. Des de fa uns dies formo part del Sindicat de Llogateres d’Igualada, un col·lectiu creat recentment a la ciutat amb l’objectiu de lluitar per assolir una situació digna en relació a l’habitatge de lloguer.

És evident que el lloguer s’ha convertit en un tema d’actualitat, i més com a conseqüència de la crisi recent. Era inevitable, vistes les xifres, que tard o d’hora sortiria algun col·lectiu amb certa activitat a Igualada?
Crec que sí. Fins ara sentir veus d’aquesta problemàtica era habitual en converses entre gent afectada, a molts llocs. Gent que es queixa de que amb el seu sou no pot accedir a un habitatge digne, en condicions. Pisos vells, sense ascensor…. Sí, aquestes converses ja fa hi ha molt temps que les sento. Gent jove que no trobava feina i així no podia permetre’s sortir de casa. I ara que té feina, no pot permetre’s llogar un pis. Un grup vam començar a parlar-ne, i mica en mica, els mitjans se n’han anat fent ressò… És una realitat palpable, que no ens inventem. Les dades serveixen per donar consistència a l’argument, però està clar que el tema del lloguer és una problemàtica candent.

Bàsicament sou gent jove?
El Sindicat ara mateix som un grup promotor molt petit, hi ha gent de diferents edats, tots treballem, tenim un perfil professional, comptem amb una jurista, i amb tècnics, que necessitem. Treballem plegats amb una motivació comuna, que és denunciar la situació i cercar solucions.

El problema del lloguer sembla que està bastant entès per tothom, a nivell social, però sembla que ningú no hi posa fil a l’agulla, des de l’administració. És així, o no?
És curiós, perquè és un tema que d’una manera o altra ens afecta a tots. Encara que un sigui propietari segur que té un fill, un germà o un nebot que és a lloguer. S’ha de reconèixer que sí, aquest és un problema que sembla generar mandra a l’hora de ficar-s’hi de valent. Ens és a voltes més fàcil mobilitzar-nos pel futbol, que no per un tema com el lloguer, que és pesat, molt legalista, envoltat de normatives locals que molta gent no sap quines són, però el cert és que no motiven. En canvi, paradoxalment molta gent es queixa de que costa molt trobar un pis de lloguer. No volem monopolitzar la lluita contra l’especulació o els preus abusius del lloguer, però algú s’hi havia de posar. Hi ha gent com les PAH que també fa molt temps que es mouen.

Des de que us heu presentat públicament heu trobat més adhesions?
Sí, la presentació que vam fer a l’Espai Cívic Centre va anar molt bé, i ens va permetre també a tots veure’ns les cares. Avui dia moltes mobilitzacions funcionen a través de les xarxes socials, és molt fàcil fer un retuit, o donar un “like”, però no saps amb quanta gent pots comptar de debò. Vam poder parlar amb el sindicat de Barcelona i d’altres llocs, i gent a títol personal que se’ns va apropar. Molt bé.

Dels partits polítics, també?
Ens consta que estan contents que algú es mobilitzi. De manera informal s’han interessat. Volem ser una eina de la ciutadania i una plataforma independent.

Hi ha quelcom que faci Igualada una ciutat especial en el tema de la manca de lloguer assequible?
Vam tenir una reunió a Barcelona amb seccions locals del sindicat d’altres punts del país. La impressió general és que tots tenim un problema amb el preu, que va pujant, i que les immobiliàries fan de mitjancer amb un propietari que vol tenir el màxim de benefici, i un llogater que vol un preu assequible amb un serveis dignes. Això és general, però cada ciutat té la seva idiosincràsia. Igualada té un problema particular que es pot equiparar amb ciutats similars, però aquí hi ha molts pisos buits, i no tenim un Pla Local d’Habitatge, i és de les poques capitals de comarca que no en té. No hi ha xifres reals de res, no sabem del cert quants pisos buits hi ha, ni tan sols els que són ocupats. Falten dades, i això s’ha de solucionar. Cal un anàlisi profund i clar. Hem de saber quin és el parc d’habitatges de la ciutat, quin tipus de propietaris hi ha, quins preus reals hi ha… Si no fem res, tornarem als nivell de la bombolla immobiliària que va provocar la crisi.

I quin hauria de ser el preu d’un lloguer per a una família en un pis “normal”?
És difícil de dir, això. El preu no hauria de representar més del 30% dels ingressos d’una família, legalment. Si la mitjana és avui de 400€ de lloguer i si hi ha famílies que cobren el salari mínim, de poc més de 900€, doncs ja em diràs. La Constitució diu que l’habitatge és un dret fonamental de tots els espanyols. Un pot estar-se d’anar a sopar a fora, però el lloguer s’ha de pagar. S’han d’aplicar polítiques públiques clares abans que això sigui insostenible. Tothom ha de tenir garantit aquest dret. A Igualada hi ha una oficina d’habitatge que depèn de l’Ajuntament, però no sabem per què no funciona del tot, hi ha una borsa de pisos molt minsa. S’hauria d’incentivar, i posar totes les garanties possibles per als propietaris.