17.9 C
Igualada
Diumenge, setembre 20, 2020

Adéu a, A Cal Gaspar!

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Després de més de cent-cinquanta anys, amb motiu de la jubilació de la seva mestressa, A Cal Gaspar ha tancat portes, definitivament, aquest setembre per a convertir-se en un “memorable temple del perfum i de la cosmètica”

A propòsit d’una llarga i afectuosa conversa amb la Maria Castelltort i Camps vaig poder gaudir un cop més del plaer d’internar-me en un versemblant reialme de les essències que era aquell temple de la bellesa i dels perfums, d’ A Cal Gaspar; un espai en què –encara- se’m feien irresistibles aquelles prestatgeries vestides ordenadament de les més exquisides fragàncies capaces de temptar els més exigents gustos i pressupostos. Durant una bona estona, em vaig perdre mig extasiada entre les aromes d’algunes marques expressament elaborades per als amants dels perfums més singulars i inimitables i dels excel·lents elixirs de bellesa personal. Seguidament, amb una mena de nus a la gola, vaig acompanyar a una Maria, emocionada, en la seva eloqüent recordança de tants i tants capítols de la vida d’ A Cal Gaspar.

La Perfumeria A Cal Gaspar ha tancat portes, definitivament, i s’ha acomiadat de tot d’Igualada, coincidint amb la darrera edició de la Botiga al carrer d’aquest setembre, per a convertir-se en un “memorable temple del perfum i de la cosmètica”. Inaugurada, en un llunyà 1865, originàriament en qualitat de Barberia; on hi feia de barber l’oncle del pintor modernista Gaspar Camps, va assistir a l’època en què bigotis i barbes concedien un aire senyorívol a tots els clients i en què era costum portar al barber els cabells tallats per a la confecció perruques i postissos destinats a guarnir les diverses escenificacions teatrals de la ciutat. Seguidament, va ser el seu nebot, en Josep Camps, qui va heretar el negoci; i, aquest, al costat de la seva muller, Agustina, van ser dels primers a ampliar l’oferta de productes de barberia i perruqueria -d’homes- fins a transformar en qüestió de mesos el negoci de barberia en una incipient i afamada perfumeria al cor de la capital de l’Anoia, conformant-se com a un dels establiments més antics de la ciutat. El senyor Josep, popularment senyor “Papitu”, no tardaria a introduir nous productes per al tractament cosmètic del pèl i del cabell, alhora que diversificaria i donaria més categoria l’establiment. Posteriorment, el negoci va ser heretat per la seva única filla, la Maria Camps, la qual no va dubtar a convertir-lo en una veritable botiga de despatx de perfums -una perfumeria- a la qual hi va dedicar tota la seva vida. Era el temps d’aquelles fragàncies tan incisives d’abans que només es posaven per mudar i que es compartien amb les populars colònies a granel que es pesaven amb balances, i a unces; també eren els anys de la brillantina, les laques i algunes cremes i potingues que, juntament amb uns odorosos sabons omplien bona part de les vitrines i l’aparador. Ja per aquell llarg període de postguerra, la perfumeria va guanyar un inigualable segell d’identitat, gràcies al pols vital de la Maria, i també de la seva mare, que portaven l’ofici a la sang.

I, fins fa un no res, ha estat la filla de Maria Camps, la Maria Castelltort i Camps, la darrera propietària. La Maria, de fet, no va agafar les regnes del negoci de manera immediata, ja que després dels seus estudis a la Divina Pastora va passar divuit anys a les oficines de la fàbrica Vives Vidal; i, va ser en fer-se massa gran la seva mare que va assumir la plena regència del negoci familiar. Amb ella es configura, doncs, una nova generació de la família Camps, dedicada plenament a la venda de perfumeria, cosmètica i complements; i ha estat, d’ençà aquesta incorporació que, A Cal Gaspar ha guanyat un categòric segell de prestigi i de bon gust. Així, amb una entrega total des del moment en què va assumir la titularitat del negoci, més enllà d’estar darrere el taulell despatxant perfums i cosmètics, la Maria no ha cessat en la persecució de dues grans fites: una, l’especialització en els àmbits de la perfumeria i la cosmètica més exquisida i de qualitat; i, l’altra, contribuir a tothora a què cada clienta -i també client- trobés el producte més adequat a les seves necessitats, aquell que li fos més escaient. Això és, un tracte tan personalitzat l’han fet mereixedora d’una elevada categoria professional i summament competitiva.

Al decurs de les últimes tres darreres dècades, A Cal Gaspar ha passat per dues importants remodelacions en què ha vist realitzat un anhelat projecte d’ampliació de les seves dependències, sense alterar cap dels elements arquitectònics i de mobiliari que li atorguen l’atresorat estil propi dels seus orígens centenaris, tal i com ho palesen per exemple els seus porticons de fusta d’un verd obscur i d’una singular estètica entre el noucentisme i el modernisme. Amb tot, l’únic –dins d’aquest temple de les aromes- que ha vist uns exponencials canvis, allò que el pas del temps ha arribat a modificar, són els nous hàbits i criteris de consum; i, de retruc, lògicament, les estratègies de venda.
En aquest sentit, la Maria, des de sempre, s’ha decantat -des d’un agosarat propòsit- per a la perfumeria i cosmètica d’alta exclusivitat, raó per la qual em va deixar anar aquesta observació: “La cosmètica i la perfumeria d’ara no tenen res a veure amb la dels anys de la meva joventut. Aleshores, la gent, com a mínim la immensa majoria, no tenia aquest esperit ni consciència del producte de distinció i menys d’algunes extravagàncies; òbviament, perquè el poder adquisitiu era inferior i la clientela no acostumava a definir-se per cap marca en especial… i amb empremtes de tipus genèric n’hi havia prou. Emperò, des de fa uns anys, en un mercat com l’actual, envaït per nombrosos punts de venda i amb un amplíssim ventall de marques de productes o complements de bellesa -tan plurals com insòlits- ha estat per a mi tot un repte mantenir-se al peu del canó bo i preservant la permanència d’un establiment tan selectiu”. A Cal Gaspar de la Maria, en conseqüència, ha sabut trobar el seu lloc apostant pel concepte “niche” o “nínxol”, l’univers de les anomenades firmes de perfumeria i cosmètica orgàniques i/o independents, com poden ser: Annayake, Shisheido, Clarins o BioCol; és a dir, les marques més desconegudes pel gran públic que s’han erigit en tot un símbol d’una discreta ostentació i que es mouen en un circuit de venda molt personal i intransferible. És en aquest àmbit on la figura del petit comerç ha pogut competir amb les grans cadenes de perfumeria i cosmètica; sense passar per alt que la gent, cada cop més, es decanta per un tracte de proximitat -de tu a tu- i per un assessorament essencialment personalitzat.

I, com no podia ser d’altra manera, dins del marc escènic del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, en una recepció solemne, a l’any 2015, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont va lliurar a la Perfumeria A Cal Gaspar un Premi Nacional a la Iniciativa Comercial i als Establiments Comercials Centenaris. Aquest lloable reconeixement va comptar també amb la presència del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, a més de familiars i amistats. Aquest premi va suposar, doncs, un reconeixement del Govern català a un dels establiments comercials, esdevinguts unes veritables i emblemàtiques botigues, per la seva trajectòria de més de cent anys d’antiguitat i d’una ininterrompuda activitat comercial, passant d’una generació a l’altra. Àdhuc, es va posar en valor la cultura de l’esforç i l’esperit de treball d’un comerç igualadí capaç de sustentar durant tant de temps -malgrat les adversitats viscudes a la societat catalana- un prestigiós negoci de perfums i productes de bellesa, de marques summament selectives.
Amb els millors desitjos d’una llarga i pròspera jubilació per a la Maria, no me’n ser estar de reconèixer que: cada cop que tanca un establiment sembla emportar-se una part de la meva història; i, per descomptat, de la vida de moltíssima més gent.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Calaf elabora el protocol contra les violències masclistes

Durant els mesos de maig i juny, des de la Regidoria de Polítiques Feministes i Igualtat amb l’acompanyament de DAE (Dones amb Empenta) i...

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...
Compartir