15.1 C
Igualada
Dilluns, setembre 20, 2021

A propòsit d’una molt il·lustrativa exposició, “El Rec Districte Cultural. Un barri en transformació”

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

A iniciativa del Museu de la Pell d’Igualada, aquests dies i fins a finals de setembre es podrà visionar en aquest recinte, i a la sala d’exposicions temporals, la mostra “El Rec Districte Cultural. Un barri en transformació”; un diligent treball elaborat des del Museu de la Pell, que és una oportuna invitació a un recorregut pel passat i el present de Barri de El Rec. Es tracta, doncs, d’una producció pròpia que ha comptat amb la col·laboració de les entitats i associacions instal·lades dins del perímetre de El Rec; i que és presentada pel seu comissari, l’igualadí Roger Mula Ferrer. De qui, i a propòsit d’una llarga i dissertada conversa se n’obté el perquè i el propòsit d’aquest laboriós i il·lustratiu treball.

 

Mitjançant la presentació de diferents formats expositius: fotografies, audiovisuals i documents, tots ells de signe vivencial; des d’un plantejament inicial, hom dedueix que aquesta exposició pretén sobretot reivindicar un barri. El seu patrimoni humà i –com no- el seu atresorat patrimoni arquitectònic, en molts casos abocat a un lamentable abandonament i deterior. De retruc, aquesta reivindicació posa en context el que ha estat durant dues dècades una lenta però provadament efectiva recuperació del barri, a partir de noves activitats assentades a les dependències d’algunes de les antigues fàbriques (des de fa temps amb un inequívoc i merescut reconeixement patrimonial). El fet és que, com si d’un procés de compassada repoblació es tractés, amb el propòsit de preservar les arrels industrials de barri i des de la voluntat de dur a terme la conservació d’aquest patrimoni de l’arquitectura industrial, tan genuí i valuós, amb aquest projecte visual i testimonial es descobreix pas a pas en què ha consistit i quins han estat els episodis de revitalització d’aquest ampli sector urbà -el sud de la ciutat- a força de la restauració i rehabilitació d’espais i edificis catalogats en desús.

Efectivament, des d’una inestimable col·laboració pública i privada dels diferents agents socials que estan donant vida al barri, amb la cessió de fotografies i documents diversos referits a l’abans i l’ara, s’ha contribuït satisfactòriament a què qualsevol visitant pugui comprendre fins a quin punt aquest procés ardu i no absent de complexitat -per a una profitosa recuperació de nous espais- mira cap al futur. Efectivament, una espècie de passeig immersiu a través d’un mapa de El Rec permet de descobrir aquests nous espais, quasi una trentena; un gruix d’hàbitat humà prou considerable per a reconèixer-lo i donar-lo a conèixer a tothom. Si bé alguns són summament coneguts com el mateix Museu, el Somiatruites o el Kiosk del Rec; la majoria d’aquests espais semblen mig recondits. Són autèntics desconeguts, encara que de portes en dins no poden ni volen ocultar el seu incansable pols vital, ja sigui el de les mateixes fàbriques, ja sigui el dels nous espais amb oferta cultural, gastronòmica o artística.

I el perquè de tot plegat, del Barri de El Rec d’aquestes darreres dècades, té un punt de partida, tal i com apunta Mula: “De la mateixa manera que ha succeït en altres barris o districtes urbans emplaçats en zones industrials ja abandonades; projectes com els endegats a Berlín, Londres o Nova York, o al Poblenou Urban District a Barcelona o el Districte Cultural de l’Hospitalet, han servit de magnífics referents per a què, en una ciutat com a Igualada, alguns emprenedors també es decantessin envers un projecte entusiasta i ambiciós com aquest, i -en aquest cas- d’una forma totalment orgànica i sense planificació prèvia; és a dir, la creació d’un districte cultural, un nou model de barri que permetés la convivència de la indústria adobera -modernitzada i de pes- amb els tallers i estudis, i els habitatges, tot amb el mirador de Natura que l’envolta”.

I, en una última instància, Mula subratlla: “Com tots ja sabem no s’ha solucionat el tema del Pla Urbanístic; i gran part del barri de El Rec encara està definit com a sol industrial. Això és un topall per la incorporació i instal·lació de segons quina activitat. El Rec és un barri que segueix vivint d’esquena a la ciutat; salvades excepcions puntuals i efímeres -El Rec.0 Experimental Stores- en què ha ocupat el seu lloc en el mapa. Ara ja toca anar més enllà, i tenir un projecte de futur potent, per tal d’encarar un nou Pla Director. Perquè aquest barri és indissociable de la vida i història d’Igualada”.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

L’Institut Joan Mercader participa de nou en l’òpera El Monstre al Laberint del Liceu

Aquest curs l’Institut Joan Mercader tornarà a estar present en el projecte col·laboratiu El Monstre al Laberint, un projecte d’òpera participativa que parteix de...

El peix comença a podrir-se pel cap

La involució institucional de l’estat espanyol -incloent-hi les comunitats autònomes- em fa pensar que els partits són a la democràcia, el que el clero...

L’Igualada Rigat inicia l’OK Lliga amb derrota però bones sensacions

IGUALADA RIGAT 3 REUS DEPORTIU 6 L’Igualada Rigat 2021-2022 ha començat la lliga amb una derrota amb bones sensacions. L’equip va plantar cara a un dels...

Tres exigències de Poble Actiu per aprovar els pressupostos

Una setmana abans del Ple Municipal sobre les ordenances i pressupostos de l’Ajuntament d’Igualada, Poble Actiu ha fet públiques les seves demandes per donar...

Toni Bou no es cansa de guanyar i ja suma 29 títol mundials

Punt i final a la temporada de Trial a l'aire, que ha celebrat la seva última cita a la localitat portuguesa de Gouveia i...
Compartir