90 anys del 14 d’abril
9

14 d'abril de 2021

El 14 d’abril de 1931, dos dies després que la majoria republicana quadrupliqués els resultats dels monàrquics a Barcelona, es va proclamar la tan anhelada República.

Aquell dia el President Macià sortí al balcó de la Generalitat i va proclamar “l’Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques”.

Però Macià no va trigar a sentir les pressions del nou govern provisional de Madrid i tots sabem com va acabar la història. Era el primer pas de la lluita perquè Catalunya esdevingués independent i republicana, però també va ser una de les tantes vegades que va patir la repressió de l’estat espanyol.

Aquestes lluites compartides van donar lloc a una nova època al nostre país, republicans i republicanes d’arreu de la península van venir a parar a la nostra terra, un exemple en fou Nativitat Yarza, val·lisoletana de naixement i alcaldessa de Bellprat -va establir l’Anoia com a casa seva- i fou professora arreu de la nostra comarca i del país; lluitadora i defensora de la república, una república que volíem per a tots i totes, amb un valor afegit a la nostra cultura i manera de viure, com les grans civilitzacions i cultures que han optat per sumar com a forma de créixer i millorar.

Però al cap de poc, Yarza va marxar al front a combatre el cop d’estat perpetrat pel front nacional i acabà a l’exili, on no va poder tornar per les constants amenaces de ser empresonada i fins i tot afusellada per un tribunal militar.

Aquesta història doncs és similar a la història de molts republicans d’aquell moment, alguns capturats pels nacionals i portats a presons catalanes, d’altres famílies senceres que van haver d’abandonar les seves arrels per establir-les de nou a la que avui és casa seva, casa nostra, ja que la industrialització del nostre país, la necessitat de mà d’obra i les condicions que el règim va imposar van fer que Catalunya fos un lloc on anar a viure, un petit espai on la seva gent i la seva cultura de germanor els feia sentir una mica més a casa seva.

No van tenir millor sort els defensors de la república de casa nostra, molts d’ells, com el President Companys, perseguits i obligats a marxar a l’exili, abandonant famílies, amors, cases i negocis de tota la vida per no poder tornar mai més. Però l’exili no va ser l’única condemna, sinó que molts d’ells varen ser represaliats i afusellats per les forces del règim, fent que avui en dia moltes famílies de casa nostra encara no sàpiguen on són els seus.

Tota aquella prosperitat que esperançava la república fou aniquilada pel conservadorisme i l’esperit militar d’una Espanya caduca i més semblant a la de l’edat mitjana que no pas a la prosperitat i llibertat que bullia a la sang, dels que encara avui ens sentim republicans hereus de Macià i Companys. Hereus de totes aquelles lluites per la igualtat, els drets i l’abolició dels privilegis, avui cal sumar la lluita per una república contra les violències masclistes, el canvi climàtic i la crisi humanitària; lluitar per la fi de la repressió i sobretot per la llibertat.

Som hereus i hereves d’aquelles lluites que avui són tan nostres com les eren seves.
Visca La República i Visca Catalunya.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta