Amb motiu del 40è aniversari de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN), el passat dia 16 de setembre, amb una convenient representació institucional -tant municipal com comarcal i també del govern de la Generalitat de Catalunya- va tenir lloc un significat acte commemoratiu que va consistir en la inauguració de l’Exposició, anomenada “L’abecedari de l’Arxiu”, i diversos parlaments de les respectives persones compromeses amb aquesta destacada entitat. Totes elles, d’antuvi, no van escatimar en elogis a la necessària, longeva i rellevant presència de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia a la ciutat d’Igualada.
L’Exposició, en qüestió, una mostra comissariada per la pròpia Marta Vives, directora de l’esmentat Arxiu Comarcal, i per Pau Llacuna, arxiver i impulsor de fons arxivístics, i dissenyada per David Dàmaso; servint-se de diversos panells indicadors, conté un material documental que vol ser tot un acte evocador i al·lusiu al valuós fons gràfic i documentat amb què compta l’Arxiu. Aquesta exhibició descobreix, doncs, d’una manera prou visual, tot seguint alguns conceptes que defineixen el lèxic més freqüent dels arxius, la interpretació que una sèrie de persones -especialment relacionades amb l’exercici de la consulta o el camp de la investigació- han fet d’alguns documents rellevants que configuren aquella perdurable labor arxivística definitòria de la pròpia història de l’Arxiu, en el sentit de contribuir a fomentar la recerca històrica i la divulgació local, comarcal o nacional. Efectivament, es tracta d’una presentació que vol ser una suggeridora mirada a les fons d’arxiu des de la perspectiva dels seus usuaris. Tot plegat concedeix rellevància a una exposició que conté a la mateixa organització, l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, i que guanya tots els mèrits gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Igualada i el Consell Comarcal de l’Anoia.
Tanmateix, no menys transcendent va ser el parlament de la directora de l’Arxiu, Marta Vives, la qual, sensiblement emocionada, va manifestar l’orgull de celebrar aquests 40 anys de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia -40 anys, de fet, que també contenen unes llargues dècades eficientment lliurades a la seva professió- alhora que va convidar a la notable concurrència de públic a descobrir, de manera resumida, la prominent història dels quaranta anys de la creació d’aquest actiu, l’Arxiu Comarcal de l’Anoia; un esdeveniment que, de retruc, es correspon amb els 40 anys de creació i gestió dels Arxius Comarcals de Catalunya, orientats tots ells, des d’aquells dies de la Transició, a apropar la ciutadania envers el coneixement del patrimoni documental del país.
Un repàs per la memorable història d’aquestes quatre dècades, obliga a rememorar uns inicis de l’Arxiu que daten del segle XIV, època en què un munt de documents apilats ja exigien del treball d’un arxiver, atesa la seva importància. Mentre l’arxiu de la vila d’Igualada va fer-se més i més gran, bo i superant totes les adversitats que acompanyaven al pas del temps; institucionalment, cal situar l’origen oficiós de l’Arxiu a finals del segle XIX, quan Jaume Serra el va organitzar i catalogar i es va crear expressament el càrrec d’arxiver municipal. Seguidament, Gabriel Castellà va ser el continuador d’aquest ofici endemés d’esdevenir cronista de la ciutat.
En aquest transcórrer dels anys, l’Arxiu ha passat per diverses ubicacions: des de la seu parroquial de Santa Maria, de primer i fins al segle XIX; passant posteriorment per unes antigues dependències de l’Ajuntament, a la plaça de la Creu, fins a la construcció de l’edifici de la plaça de l’Ajuntament, a l’any 1883. Havia de transcórrer una centúria, a l’any 1982, quan es va convenir amb la Generalitat de Catalunya la creació de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, i la seva instal·lació a l’edifici de Cal Maco, de la plaça de la Creu; espai on hi ha romàs fins al 2019. Avui, el seu trasllat a l’edifici de La Teneria, rehabilitat i adaptat per a encabir-hi uns dipòsits que tenen més de sis mil metres lineals, obre un nou i fructuós avenir.
Òbviament, bo i considerant que, inicialment, els fons d’arxiu només es referien a documents municipals; des de la dècada dels 70’ del segle passat, l’arxiver Pau Llacuna va estimar inexcusable de preservar qualsevol document (públic o privat) susceptible d’interès per a la ciutat i la comarca bo i integrant-lo a l’Arxiu. Aquesta política d’incorporacions ha contribuït a promoure i si cap a intensificar, des de l’àmbit comarcal, la realització d’unes acreditades recerques històriques de la mà d’estudiosos locals o forans.
Des d’una altra perspectiva, i retrocedint molts més anys enrere, convé apuntar l’envergadura i transcendència del copiós fons d’imatges de què s’ha anat nodrint l’Arxiu des d’aquell 1932 en què els fundadors de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, van constituir-se com a propulsors d’un primer i notable arxiu d’imatges”, que donaria pas a la creació de l’Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada (AFMI), segons un acord signat oficialment el 15 de desembre i per al qual, aleshores, s’instal·lava l’Arxiu Fotogràfic Municipal a les mateixes estances de l’Ajuntament d’Igualada. Simultàniament i successivament, endemés de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, diferents donacions de fotògrafs i entitats han anat conformant any rere any un formidable volum d’imatges, de més de 400.000 fotografies.
Al capdavall, a tall de reconeixement personal, tan sols fer notar que l’Arxiu, amb el mestratge de la Marta Vives al capdavant, no fora del tot l’Arxiu sense la labor professional de la Mariluz Cristobal i la Maria Goretti.
