300.000 vots més – Jaume Singla

3

Diumenge passat, més enllà del recompte de vots, els catalans ens vàrem sentir lliures en votar sense por, tot i la prohibició i les amenaces del govern de l’Estat. Durant vint-i-quatre hores l’Estat Espanyol va ser fora de Catalunya i no va ser fins avançada la nit, i amb la constància de més de dos milions tres-cents mil votants, que no va aparèixer -via vídeo- un ministre a dir alguna cosa que gairebé ni recordo. Tres dies més tard qui apareixia era Rajoy per seguir amb el seu ritornello de la Constitució. Una Constitució que només ens apliquen als catalans, perquè això de complir-la els dos partits majoritaris espanyols -PP i PSOE- s’ho han passat per l’arc de triomf, com demostren els milers de casos de corrupció que patim. Cada vegada -dia sí dia no- que apareix un cas de corrupció política a Espanya, em preparo per veure un nou episodi d’agressió a Catalunya. Unes agressions que en alguns casos tenen alguna versemblança -cas Pujol Ferrusola- però en altres no tenen la mes mínima credibilitat -Xavier Trias-, però que tenen la capacitat de girar el focus de la premsa. Els que hem patit alguna mena d’assetjament -o en termes moderns mobbing- sabem que la millor defensa davant l’assetjament és mostrar força i determinació. L’assetjador és, per definició, un covard que utilitza la seva situació d’avantatge per mirar de dominar, perquè si no abusa del seu poder no pot mantenir la seva autoritat. És la por la que ens fa esclaus. Els catalans, però, ja hem perdut la por. Ja sabem que l’Estat no ens donarà res i que, per tant, el que vulguem ho hem d’agafar pel nostre compte i sota la nostra pròpia i irrenunciable responsabilitat. L’Estat nomes ens ofereix un NO a qualsevol plantejament, petició o proposta que vingui de Catalunya. El poble, tots nosaltres, hem votat i tot i que potser ens faltarien encara 300.000 vots a afegir als dos milions de Sí-Sí de diumenge per garantir la independència efectiva de Catalunya, hem obert un camí que ja és irreversible i només és qüestió de temps que assolim el nostre objectiu final. Ara la resposta està en mans dels partits sobiranistes i si aquests són capaços de posar-se d’acord, els ciutadans donarem l’empenta final per deixar enrere tres-cents anys de ser una “región” maltractada per passar a ser un Nació lliure capaç de prendre les seves pròpies decisions. Els caps dels partits catalans tenen ara una exceŀlent ocasió de mostrar alçada de mires, però tenint en compte que en trenta-cinc anys no han estat capaços d’aprovar una llei electoral pròpia per elegir els diputats del Parlament de Catalunya, penso que cal que des de la societat civil -tots nosaltres bàsicament- els hem d’exigir decisió, generositat i alçària als polítics catalans, per donar el pas definitiu cap a la llibertat nacional de Catalunya. Jaume Singla