Els valors/qualitats que aporta la dona a l’empresa, són els mateixos que pot aportar un home. Però una dona aporta normalment una visió diferent, més sensible i detallista. El sentit de l’organització i desenvolupament de les tasques és també diferent. Les dones hem hagut de compaginar moltes coses, fer-les simultàniament en un mateix moment. Hem de tenir les antenes sempre desplegades. Mentre que els homes, en general, s’han pogut concentrar en temes concrets, que solen anar resolent de forma seqüencial, un rere l’altre. Els mateixos doncs que apareixen en el dia a dia del món laboral i familiar entre homes i dones.
No s’ha d’afavorir artificialment el paper de la dona. Una sobredosi de notorietat irreal pot fer-nos més mal que bé. Ni es tracta tampoc d’eclipsar els homes, o deixar-los de menys. En una societat moderna cadascú té el seu espai, les seves capacitats i ha de contribuir en la mesura que correspongui. S’ha d’evitar una societat masclista, però tampoc creure’s que per raó de gènere ja serem millors o pitjors. Voler sobresortir només per ser dona pot desencadenar a ser incompreses i no acceptades. No hi ha d’haver entorns masculins i femenins, sinó que s’ha de conviure en tots els àmbits socials. No cal ser una feminista fanàtica, que només pensi en els avantatges o inconvenients del gènere. Millor és ser conscient de les pròpies capacitats i no pensar que s’és més o menys que ningú. Només conscients de les pròpies capacitats per desenvolupar les pròpies responsabilitats. Tot ha de ser compartit i igualat. El quid de la qüestió no és el d’intercanviar papers. És simplement conviure plegats.
No s’ha de permetre la desigualtat de condicions en el món laboral. Per això s’ha d’exigir el que és de justícia. No cal lamentar-se quan el problema ve per no tenir prou vàlua, o per manca d’autoestima. Tothom, homes i dones, han de demostrar el que li correspon en el seu dia a dia, treballant dur i fent-se respectar.
La desigualtat entre gèneres té arrels en una societat masclista. En molts llocs del món encara hi és. Els homes decideixen i les dones callen. Però el sentit de la història porta vers la igualtat de gènere. I quan diem igualtat no ens referim a la física. Per més que molts vulguin, homes i dones no som iguals. Hi ha coses que les dones fan i els homes no. Per exemple tenir fills. Per la resta poden haver-hi homes afeminats i dones masculinitzades, forts o dèbils. Ens referim estrictament als drets que corresponen com a persones i a la llibertat de tothom per desenvolupar-se de la manera que cregui convenient.
El fet que homes i dones siguin diferents no és rellevant. Tampoc els homes i dones no són homogenis i són diferents. I és senzillament la diferència el que enriqueix la convivència. Els homes i les dones pensen de diferent manera, resolen els problemes per camins diferents, es comporten i emfatitzen la importància de les coses de forma diversa i experimenten el món que els envolta a través de filtres genèticament desiguals. Cada dia hi ha més dones que professionalment han anat afegint experiències en camps que no fa tant li eren vetats. I això fa que les diferències de rol entre homes i dones cada dia siguin més petites. Ser home o dona vol dir sentir-se bé un mateix. Per ser un mateix no cal renunciar a ser qui ets. Home o dona. A la societat li calen tots dos.
Pia Prat Jorba, Directora General de La Veu de l’Anoia.
