Àngels Chacón ocupa el lloc número set de la candidatura de Convergència. Advocada i especialista en comerç exterior, és tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada des de fa cinc anys. Coneix molt bé la realitat socioeconòmica de la comarca.
No és gens habitual que Convergència, o abans amb CiU, situï algú de l’Anoia en una posició tan avançada, i menys si és independent.
Agraeixo molt la confiança i la llibertat que he tingut a Convergència. Ja l’he tinguda en l’equip de Marc Castells, des del primer dia. Veig un partit molt transversal, amb molta gent jove, on és molt còmode trobar-s’hi. De les velles èpoques a avui hi ha un eixamplament de base que ha canviat molt les coses. D’altra banda, també suposa que territorialment comencem a estar presents en els primers nivells de la política. D’altres comarques han tingut sempre molta més presència.
Què li diria a un votant independentista per a que voti Convergència, i no Esquerra?
El nostre és un partit amb una gran trajectòria de gestió, que l’ha consolidat en el temps. Personalment, penso que quan diem que som independentistes, ho demostrem també amb fets. Francesc Homs serà l’únic diputat imputat pel tema del 9N. Nosaltres hem transformat i hem canviat un partit per ser-ho. Vam trencar amb un company de viatge… Respecte al tema de les esquerres i les dretes, miri, crec que avui ningú no discuteix la necessitat de les polítiques socials, de l’estat del benestar, la igualtat… Tots ho aportem en els nostres programes.
Doncs hi ha partits que li negarien, això.
Aquest és un discurs que ja està sobrepassat. Que se si la vella i la nova política… Jo crec més en la política de les persones, de la bona i la mala política. Reivindiquem els drets de Catalunya com ningú ho ha fet, quan ha calgut hem tingut la nostra actitud de compromís i de pacte. Les 46 propostes que ha fet el president Puigdemont no són d’algú d’esquerres o de dretes, sinó d’algú que està implicat en l’estat del benestar i alhora en l’economia productiva.
Vostè és una persona implicada en l’àmbit econòmic. Ser candidata al Congrés li dóna l’oportunitat de continuar el discurs de que Espanya no torna a Catalunya el que es mereix per llei?
Recomano la lectura a tothom del document La deslleialtat de l’Estat respecte a Catalunya que està fet per la Generalitat i es pot trobar fàcilment a la xarxa. Allí s’hi expliquen coses del dia a dia, i veurem molt bé com ens poden afectar. La gestió del 0,7% de l’Irpf en matèria de prestacions i serveis socials, la gestió dels aeroports, partides no executades, competències que no s’han transferit mai… Cal fer pedagogia, en això. No ens quedem en allò d’Espanya ens roba. Estaria bé traduir-ho en exemples concrets, fàcils d’entendre. No ens podem ni relaxar ni adormir.
Adormir-se massa porta després a l’abstenció en les eleccions. Li preocupa?
La gent està cansada, desorientada, farta, decebuda.. Sí. Però no podem abdicar de decidir qui volem que ens representi. Hem de ser persistents. De la democràcia se n’ha de ser practicant. Sempre. Si volem decidir, hem de votar.
La victòria d’aquesta legislatura seria aconseguir un referèndum?
Estaria bé, aconseguir-lo pactat. Però ja veiem quines són les respostes a això. No preveig un canvi d’actitud, i aquí el que hem de fer és continuar el que ja està fent el govern. Poc a poc, amb pas ferm, i si no hi ha respostes a Madrid, caldrà algun dia fer un pas unilateral, però que mai ningú no digui que ho hem provat tot.
Jordi Puiggròs
