Quan s’explica el martirologi de l’11 de setembre, sempre es comença gairebé pel final, o sigui pels setge de Barcelona i la rendició de la ciutat davant les tropes borbòniques. A continuació, s’explica de forma obligada el Decret de Nova Planta, l’abolició de les institucions catalanes que venien de l’Edat mitjana, que van sobreviure amb diferent vicissituds a tots els reis de la casa d’Àustria i que finalment van caure amb el primer Borbó. Per què ni la història dels llibres escolars, ni l’explicació que donen dels fets els més romàntics o lletraferits no parlen de les causes que van portar al desastre de 1714? Molt senzill: perquè d’aquesta manera s’amaga la responsabilitat de la classe dirigent de l’època de la possibilitat d’haver-se equivocat en la decisió de revoltar-se contra Felip V, el rei instituït, i, per contra, recolzar com a rei d’Espanya l’Arxiduc Carles d’Àustria. Els fets són complexos, però transcorren en molt poc temps. Felip d’Anjou arriba a Madrid el febrer de 1701, ja proclamat rei pel Consell d’Estat de la monarquia hispana. Té algun incident amb la Generalitat quan aquesta refusa el nomenament del nou virrei a Catalunya, el Comte de Palma, perquè el nou rei encara no havia jurat les constitucions de país. Curiosament, l’últim monarca de la casa d’Àustria, Carles II que, al no tenir descendència va ser la causa que va originar la Guerra de Successió, mai va venir a Catalunya, ni mai va jurar les constitucions catalanes, però queia bé al catalans i li perdonaven tot. A la seva mort a l’any 1700, Catalunya es va omplir d’actes religiosos al seu favor, una mica sorprenent!. Felip d’Anjou abans d’arribar a Espanya va rebre del seu mentor Lluis XIV de França, el seu avi, un consell sobre el pobles que denominava inquiets i gelosos dels seus privilegis (els catalans), li va dir que havia de respectar-los per evitar complicacions. Per això Felip V al cap de sis mesos d’arribar a Espanya ja viatja a Catalunya a finals de setembre de 1701, és rebut triomfalment a Barcelona i convoca corts d’immediat. En les corts convocades concedeix gairebé tot el que demanen els catalans, des de buscar solució per a l’allotjament de tropes que tan mals de caps havia provocat en el passat (Guerra dels Segadors), fins a la creació d’un nou Tribunal de Contrafaccions per jutjar els oficials i jutges reials quan aquests realitzin fets que motivin el seu processament, en lloc d’utilitzar per a aquesta feina l’Audiència reial per no ser jutge i part, o la creació d’una companyia comercial a l’estil de les holandeses per comerciar arreu del món i dos vaixells anuals per comerciar amb Amèrica sense passar per la Casa de contractació de Sevilla, entre d’altres moltes coses. Les corts van anar molt bé, hi va haver un dissentiment en el tema de l’elecció de càrrecs de les institucions catalanes mitjançant el sistema de la insaculació, que era posar boletes de cera en una bossa amb els noms dels candidats elegibles. El rei va exigir la seva autorització als noms proposats. En aquest punt no va transigir. La resta de peticions van ser totes concedides pel rei als catalans. Els oficials reials que acompanyaven el monarca en el seu desplaçament a Catalunya el van acusar de dèbil i de doblegar-se amb massa facilitat a les peticions dels catalans. Finalment, el rei va jurar les constitucions de Catalunya i les corts li van concedir 1.500.000 lliures catalanes. Els historiadors no es posen d’acord del perquè les classes dirigents de Catalunya que van acabar tan bé amb el rei al 1701- principis de 1702, al cap de tres anys llargs es revoltarien el 1705 contra el monarca, quan una esquadra aliada (anglesos, holandesos i austríacs) va desembarcar a les portes de Barcelona. El partit austriacista havia fet una campanya de mobilització per instar a la revolta. Hi va haver altres causes, però totes derivades de la guerra que es va generalitzar a nivell europeu. Els comerciats holandesos i anglesos a Barcelona van actuar com a quinta columna. La petita noblesa de muntanya, sobretot de la plana de Vic (vigatans), motivats per la seva antipatia cerval contra tot el que feia olor de francès, van ser iniciadors de la revolta. L’arxiduc va venir al cap de pocs mesos i va jurar les constitucions i la guerra va continuar fins el desastre de 1714, quan els catalans van quedar solets davant 90.000 soldats borbònics.
Galo Ball Ratés
