Un article de
Veuanoia

11 de setembre
1

13 de setembre de 2016

Dir que estem a 54 minuts de la independència seria tan agosarat com afirmar que només estem a 78 quilòmetres d’abastar-la, però aquestes xifres són el temps i la separació que hem de recórrer per aconseguir-la. M’explico: és la distància i el temps que es tarda per anar d’Igualada a Berga, lloc on hem d’estar els catalans de la zona central aquest proper 11 de setembre. Per què?

Doncs perquè és la Diada de Catalunya i el món ha de veure que per moltes dificultats que se’ns posin des del govern espanyol, per molt que foscos ministres ens augurin que com a país independent estem condemnats a voltar i voltar per l’espai sideral, per molt que des de l’altiplà intentin resoldre un problema que és polític als tribunals, nosaltres no ens cansem, i si en algun moment ens passa, perquè som humans, fem allò que és més intel·ligent: descansar, i al cap d’una estona continuar treballant per la nova República Catalana que ja no està lluny.

A Veneçuela, va haver-hi una manifestació la setmana passada demanant la revocació de Nicolás Maduro. La brunete mediàtica madrilenya (no cal dir noms que estem en horari protegit) va aplaudir sonorament i la majoria d’editorials insistien en què el poble havia parlat i que l’obligació del mandatari era escoltar i donar resposta política al problema (quedeu-vos amb el concepte), ja que en un país de trenta milions d’habitants quasi un milió va sortir al carrer, i això és molta gent fent-se notar i sentir el seu clam.

estelades-josep-ribaudi-opinio-veuanoiaA Catalunya som poc més de set milions, el que vol dir que si l’11 de setembre sortíssim unes 240.000 persones tindríem el mateix ressò que els diaris de la capital han donat al cas veneçolà. Doncs no, allà són tots de lletres i les matemàtiques era una assignatura que odiaven. Aquí ens manifestem dos milions i els del centre miren cap al cel mentre xiulen l’Only You… però a Europa no; la premsa europea seriosa és més veraç i encara que la línia editorial vagi cap a altres viaranys, acostuma a ressenyar la veritat. La premsa sensacionalista mai parla de política, només d’escàndols i si poden ser sexuals, millor. Dic això perquè aquest 11 de setembre hem de ser molta gent i que com a mínim els mitjans internacionals ens facin d’altaveu.

Més amunt us he demanat que us quedéssiu amb el concepte de “donar resposta política a un problema” (diaris madrilenys dixit). Doncs avui [divendres pel lector] en la inauguració de l’any judicial, la Fiscal General de l’Estat ha parlat del “problema” català i ha dit textualment que l’estat hi donarà resposta judicial i fins i tot penal si convé. Bravo Sra. Consuelo Madrigal. El que ha dit ni ens consola ni ens sona a música del Renaixement com un autèntic madrigal; ens sona a un país que no és un estat de dret; doncs ja s’ho faran i els desitjo sort.

Torno a l’11 de setembre; jo sóc optimista i estic segur que aquesta diada serà un èxit com ho ha estat cada any, una festa de la democràcia, on tothom va de bon rotllo, amb ganes de passar-s’ho bé i mostrar pacífica i voluntàriament el que pensa i en el que creu, tot amb aquell punt d’orgull dels que hem col·laborat a aconseguir una cosa important i algun dia poder dir als nostres néts o besnéts: jo també hi era!

Josep M. Ribaudí

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta