Dir que estem a 54 minuts de la independència seria tan agosarat com afirmar que només estem a 78 quilòmetres d’abastar-la, però aquestes xifres són el temps i la separació que hem de recórrer per aconseguir-la. M’explico: és la distància i el temps que es tarda per anar d’Igualada a Berga, lloc on hem d’estar els catalans de la zona central aquest proper 11 de setembre. Per què?
Doncs perquè és la Diada de Catalunya i el món ha de veure que per moltes dificultats que se’ns posin des del govern espanyol, per molt que foscos ministres ens augurin que com a país independent estem condemnats a voltar i voltar per l’espai sideral, per molt que des de l’altiplà intentin resoldre un problema que és polític als tribunals, nosaltres no ens cansem, i si en algun moment ens passa, perquè som humans, fem allò que és més intel·ligent: descansar, i al cap d’una estona continuar treballant per la nova República Catalana que ja no està lluny.
A Veneçuela, va haver-hi una manifestació la setmana passada demanant la revocació de Nicolás Maduro. La brunete mediàtica madrilenya (no cal dir noms que estem en horari protegit) va aplaudir sonorament i la majoria d’editorials insistien en què el poble havia parlat i que l’obligació del mandatari era escoltar i donar resposta política al problema (quedeu-vos amb el concepte), ja que en un país de trenta milions d’habitants quasi un milió va sortir al carrer, i això és molta gent fent-se notar i sentir el seu clam.
Més amunt us he demanat que us quedéssiu amb el concepte de “donar resposta política a un problema” (diaris madrilenys dixit). Doncs avui [divendres pel lector] en la inauguració de l’any judicial, la Fiscal General de l’Estat ha parlat del “problema” català i ha dit textualment que l’estat hi donarà resposta judicial i fins i tot penal si convé. Bravo Sra. Consuelo Madrigal. El que ha dit ni ens consola ni ens sona a música del Renaixement com un autèntic madrigal; ens sona a un país que no és un estat de dret; doncs ja s’ho faran i els desitjo sort.
Torno a l’11 de setembre; jo sóc optimista i estic segur que aquesta diada serà un èxit com ho ha estat cada any, una festa de la democràcia, on tothom va de bon rotllo, amb ganes de passar-s’ho bé i mostrar pacífica i voluntàriament el que pensa i en el que creu, tot amb aquell punt d’orgull dels que hem col·laborat a aconseguir una cosa important i algun dia poder dir als nostres néts o besnéts: jo també hi era!
Josep M. Ribaudí
