Wert
W

2 de novembre de 2012
caminos+diferentes.jpg

El bram dels animals és música celestial al costat del so amenaçador insolent i violent dels animals drets encorbatats i amb posat prepotent. Lladrucs de personatges que semblen formats en el NO-DO del passat més que no pas a la universitat. I és, en veure la data de naixement, que ens n’adonem que molts d’aquests governants blanquinegres, gallets de corral vergonya estatal, en edat d’instrucció van mamar l’escola depurada i l’essència del feixisme, això sí desdibuixat a franquisme pel raó d’Europa, però amb el mateix esperit d’exaltació patriòtica unidireccional. Els que vam estudiar en aquella època podríem tenir, i de fet molts tenim i no podem evitar, una visió distorsionada i manipulada de molts dels conceptes i nocions apresos i interioritzats, ja no dic els nois i noies que en el si de famílies addictes, per excitació, dinaven ardor i sopaven fervor. Aquesta deformació es pot llevar, polir i enriquir si posteriorment hom es motiva pel seu compte en la lectura, estudiant, investigant, formant-se alternativament i sobretot, sobretot si res no t’agrada de tot això, viatjant, barrejant, observant, compartint i vivint. L’any 1939 Franco imposava per nassos la dieta de la cartolina, del vel i la mantellina que va arraconar país, espardenya i barretina. Si no ho vam viure ho vam veure: en fotografia, en rondalles, nits d’estiu a la serena amb el pare al balancí, de gran en nits del ‘filandón’ que diríem els de Lleón. Recordo la por de la iaia en passar per davant d’una caserna de la Guardia Civil amb un taxatiu i fluixet ‘no mireu!’. Érem els naturals del raval al comtal carrer de Sant Pau, on vaig néixer per no créixer. Miràvem de reüll, no enteníem res. No cal ser de números i suficient amb saber comptar ovelles i saber-ne si son mascles o femelles per pensar que vint anys més tard del cop d’estat la doctrina del règim estava ben imposada i solidificada en el si de la societat espanyola. Les reminiscències masclistes, ultra patriòtiques, agressives i intimidatòries han quedat no sols retratades i consultables en els llibres de formació de les dues institucions d’adoctrinament del règim: escola i caserna, sinó que perduren en el subconscient de moltes persones suposadament instruïdes als anys 50, 60 i 70 i glorieja en qualsevol moment en jutges, notaris, registradors, mestres, bisbes, policia, polítics, senyors i qualsevol gos. Parlant de casernes i instrucció, ara em ve al cap el segrest de vora un any que vaig patir -legal i regulat per llei- a mans de l’estament militar. Cert que no m’hi vaig deixar la pell ni em van passar pel gatell, el milió de morts quedava molt enrere, però sí que entre despeses i sou per excedència forçada vaig deixar-hi un milió de les antigues pessetes. Ara, reconec que va ser tota una experiència personal, pel que va tenir d’aventura, descoberta, experiència i temps dedicat més a les lletres que a les metes. Només tenia 20 anys. Recordo el dia que vaig rebre d’un tinent una nota interna on instava la tropa a fer boicot a productes i empreses basques, malícia i racisme que em va sorprendre i em va fer adonar que els bascos no eren espanyols i que la guerra civil als anys 80 encara era viva, que el maquis sobrevivia en ETA i el causant principal esdevindria un dia GAL. Avui en espúria democràcia reneix el mal dolent sota la sigla WERT -codi de teclat, codi d’ideòleg- i continuen amb la mateixa voluntat d’anorreament cultural i interès d’imposar per al conjunt d’Espanya el seu projecte de creació divina seguint el corrent de l’integrisme religiós que creu en un estat superior i immutable, contradient al mateix Charles A. Darwin i la teoria de la evolució. I és que aquelles espècies que aprenen a fer anar una única llengua com poden respondre a altres fórmules d’ésser i d’estat-nació? Com poden entendre que la república de la Tramuntana, no és que sigui possible per raons higièniques i intel·lectuals, sinó que en el cas de Catalunya és una qüestió de dignitat però sobretot, sobretot, de supervivència. Sobre viure al depredador amb una simple mutació i adaptació per assolir immunitat en igualtat. El disbarat i menyspreu del governs suposadament democràtics del Regne d’España davant les excepcionalitats úniques al món del català i l’eusquera i el fer cas omís als avisos de desafecció ha obert la porta al no retorn. Ens prenen per imbècils amb insòlites assercions, anorreament cultural i tradicions sanguinolentes. A voltes: “nunca fue la nuestra lengua de imposición…” “a nadie se le obligó nunca hablar en castellano…”, a voltes: “…las leyes son como las mujeres están para violarlas”, a voltes: “los toros son cultura”, a voltes: “…nuestro interés es españolizar Cataluña”. I es queden tan amples. I el 12 d’octubre envien galdosos ambaixadors que no saben que el dia de la raça, la hispanitat i el feriat fereixen sentiments per divergència. Quan no fan sobrevolar a baixa altura avions de guerra. Ja sabem que els hem pagat sense demanar-nos permís, però no cal veure’n els atributs de tan prop. O ens esteu amenaçant? Mateu la gallina dels ous d’or perquè exigeix el pinso per pondre. Folls? Suïcides? Doncs, us passarà com amb Amèrica: independència. L’estat haurà de redimensionar-se i passar les noves xifres a estadística, UE i ONU. De fet no caldrà ni tocar la Constitució del 1978, carta que ni detalla ni anomena nacionalitats, ni m². La població puja i baixa, som davant una mera qüestió de càlcul i matemàtiques i això segur que ho saben fer els estudiats en el règim del ‘con-sangre-entra’ i el de computadores. Com diu el lema de l’escola WERT, pilar d’una pila de Pilats: la veritat us farà lliures. I nós hi afegim: i la falsedat presoners. Manel Ramoneda

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta