Wa – Jaume Descarrega

0

blue- division.jpg Els catalans estem patint la tempesta “imperfecta” que genera l’estat. Ens ataquen i ens volen anihilar. Ens sacsegen constantment amb qüestions constitucionals, tant si ho són com si no. Es tracta d’allò que els militars americans diuen “enviar tot el que tenim”. Encara que aquesta conducta no és gens intel·ligent, pot arribar a ser efectiva si aconsegueixen que ens tornem bojos intentant respondre al desordre dels seus atacs i el pànic s’apodera de les nostres hostes. Però és totalment ineficaç –i fins i tot els pot ser contraproduent- si sabem jugar les nostres cartes. No hem d’esgotar-nos en mil batalles, que no duen enlloc. Perquè al final, guanya la guerra qui disposa de més forces, malgrat siguin “tropes indisciplinades i maldestres”. I com que som menys, hem de conservar les nostres pel moment definitiu. I per això hem de saber utilitzar-les de manera intel·ligent. L’estratègia de l’Estat es diàfana. Vol matar dos pardals d’un tret. Col·loca el Principat com a “objectiu primordial” i així aconsegueix que no es parli de la seva nefasta gestió, corrupteles, lluites internes, etc. A més intenten espantar-nos, desanimar-nos i que ens esgotem. Miren si així poden guanyar i no haver de passar per les urnes. I criden, potencien i cohesionen l’esperit nacional espanyol. Fan lleis. Ens amenacen amb tribunals i ens escanyen econòmicament. I s’ha de contrarestar la seva escomesa. I crec que la manera de fer-ho es pot trobar en uns bons referents de la filosofia oriental. En el Wa. Un concepte japonès -aplicat a les arts marcials i antigament a l’esperit del guerrer- que significa un estat de total calma harmònica però amatent i a punt per reaccionar immediatament. Quelcom molt semblant al Wu wei taoista. Des de la calma que ens dóna la seguretat en l’objectiu a aconseguir, hauríem de saber respondre de la forma més efectiva només a allò que sigui realment important. El que ens afecti de manera significativa. Com per exemple la llei Wert. I per fer-ho s’han de cercar les febleses dins de les “forces contràries”. Els que hi estan en contra. I anar fent forat. No cal desgastar-se i perdre força i moral demanant la dimissió de la delegada del Govern a Catalunya per l’acte de la “División Azul”. Tampoc perdre el temps en temes similars. Ans al contrari. És millor deixar que s’airegin perquè demostren a tothom com són. D’aquesta forma acaben de convèncer als que encara dubten. Complaguem-nos observant com s’embriaguen amb aquests “triomfs” i, en creure’s els amos, es desinhibeixen de les servituds democràtiques i van mostrant a tothom la seva vera cara. Sembla que els nostres dirigents ho estan començant a entendre així i defugen sortir als mitjans, a respondre el seu assetjament de cada dia, fent declaracions i més declaracions. Però per poder-ho fer eficaçment s’ha d’aconseguir que el poble ho entengui i ho recolzi. Siguem còmplices des de la seguretat que som nosaltres, els ciutadans, els que han entès i guiat l’estratègia que ens cal i que el pas iniciat al carrer ja no té volta enrere. Penso que estaria bé que, fins i tot en les innumerables tertúlies a teles i ràdios, “els nostres” obviïn aquestes provocacions, relegant-les al que són, i deixessin de fer el joc als fatxendes que pretenen matar-nos d’estrès. Des d’aquesta consciència del Wa col·lectiu, tindrem la serenitat per destriar el que realment és important del que no ho és. I aleshores serem nosaltres els qui marcarem els temps del joc. Esmerçarem només l’energia estrictament necessària i mantindrem les forces per guanyar quan arribi el moment. L’objectiu que ens hem fixat com a poble precisa d’un desig de màxima intensitat, però també de mantenir el cap clar i la mà ferma. Jaume Descarrega