Votar en clau local – Joan Vich

32

Ens trobem immersos en plena campanya electoral de les Eleccions Municipals del 24 de maig proper. És una obvietat però, que cal subratllar que es tracta d’elegir els alcaldes o alcaldesses, regidors i regidores que hauran de gestionar els ajuntaments -la primera i més propera administració- els pròxims quatre anys i, per tant, als que hauran de prendre decisions que afectaran la nostra vida diària. D’aquí la importància d’aquests comicis.
Són les primeres eleccions que es celebren en un clima social condicionat pel malestar social provocat per una llarga i profunda crisi econòmica que, malgrat l’optimisme oficial, la ciutadania no en percep la sortida. També per una greu crisi institucional en les més altes instàncies de l’Estat i dels partits tradicionals. Principalment la del PP, que governa a Espanya amb majoria absoluta, afectat per continus i sagnants cassos de corrupció que sacsegen la realitat informativa diària, fins a límits insuportables.
A Catalunya convivim tanmateix amb els propis casos de corrupció de què avergonyir-nos i en ple procés sobiranista que condiciona bona part de l’activitat política. Malgrat aquest panorama certament preocupant que de ben segur afecta negativament l’estat anímic de l’elector, el que tenim davant, són unes eleccions locals i això crec que és el que els votants no haurien de perdre de vista en cap moment.
A Catalunya s’han sentit veus qualificades que demanen que es voti en clau sobiranista, malgrat el que es votarà el dia 24 no es independència sí o no, sinó la capacitat mateixa dels equips que es presenten per gestionar els recursos públics de pobles i ciutats. Uns recursos que certament s’han vist minvats com a conseqüència de la crisi econòmica i de les polítiques econòmiques del Govern, a las quals els ajuntaments en general han fet mans i mànigues perquè els serveis essencials no es veiessin afectats.
És doncs una visió parcial i interessada de la democràcia local justificar el vot solament per la independència, obviant per exemple la gestió dels governs municipals o les propostes programàtiques. Tampoc seria just al meu entendre a la hora d’exercir el vot fer-ho únicament des la legítima d’indignació ciutadania per una situació econòmica injusta, que afecta a tanta gent, ja que els ajuntaments també han estat víctimes de la crisi econòmica.
Les enquestes que hem conegut fins ara, concretament la de l’Ajuntament de Barcelona com a referència i en aquest sentit crec serà una tendència generalitzada, mostren uns consistoris molt fragmentats políticament, amb la irrupció de nous partits, nats a l’empara de la crisi política i institucional de la qual parlava. Això dificultarà la formació de governs estables als ajuntaments i requerirà un gran esforç de responsabilitat, diàleg i acord, per fer viables els nous governs locals.
En aquestes eleccions evidentment els escandalosos casos de la corrupció haurien de passar factura aquells partits que l’hagin practicada, en l’àmbit de pobles i ciutats. Si això es produís faria possible l’inicií d’un canvi, en la necessària regeneració de política que la ciutadania reclama, començant des de baix, com altres vegades ha succeït històricament a Espanya.
A Espanya, la coincidència de les locals amb les autonòmiques, obren possibilitats raonables d’un canvi polític general, si la ciutadania castiga la corrupció de què el Partit Popular, que governa amb majoria la majoria d’ajuntaments i comunitats, és el protagonista principal. La pèrdua en aquesta doble consulta electoral podria significar el declivi de la formació política que si d’alguna cosa s’ha caracteritzat és per la seva incapacitat de governar amb honestedat i amb una absoluta manca de diàleg.
Aquesta higiènica pèrdua en sentit democràtic d’hegemonia del PP podria obrir noves possibilitats d’un canvi polític a les properes Eleccions Generals a Espanya. Tot iniciant una nova etapa que donés la volta a una política econòmica injusta, que fa recaure els costos de la crisis sobre els més febles. Aquest canvi tanmateix situaria a Catalunya davant d’un nou escenari mes favorable a l’hora de fer valer les legítimes aspiracions dels catalans.
En qualsevol cas aquesta situació ja es produirà si es donen les circumstàncies necessàries. Ara toca votar en clau local, en què l’elector haurà de valorar la confiança, credibilitat, capacitat i solvència dels equips d’homes i dones que es presenten aquestes eleccions tant transcendents per la nostre vida diària com són les municipals.
Joan Vich