La setmana passada va quedar vist per sentència el macrojudici contra l’antiga CajaMadrid (ara Bankia) que, a través d’Adicae (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya), van iniciar més de dos mil afectats per les pèrdues que van patir en la comercialització, per aquella entitat, de participacions preferents durant l’any 2009.
El tema de la comercialització i venda de preferents a particulars amb desconeixement dels riscos que assumien, oferts moltes vegades com a dipòsits, és una pràctica que totes les entitats d’aquest país han portat a terme, això sí, amb més o menys encert, no només les antigues caixes, també els bancs han col·locat aquests productes… El que passa és que dins d’aquesta manera de fer les coses (només a Espanya s’han comercialitzat aquests productes híbrids i de venciment perpetu a petits estalviadors) unes entitats com alguns bancs i la caixa grossa ho van saber arreglar amb certa classe: passant-ho a dipòsits amb exigu interès i a molt llarg termini (però sense pèrdues de capital) o amortitzant-les arribat el venciment (facultatiu per l’entitat); i d’altres, les antigues caixes, amb greus problemes de capitalització, van traspassar les seves pèrdues als ciutadans-seus clients amb quitances en casos superiors al 65% del capital aportat.
No estic d’acord amb la generalització quan es diu que els empleats d’aquestes entitats sabien el que venien, en alguns casos ni els empleats sabien que aquests productes podrien generar pèrdues tan importants de capital i que es podrien deixar de cobrar interessos (degut a la falta de beneficis). La prova és que molts tribunals han donat la raó a aquests empleats/ex-empleats quan han reclamant contra l’entitat respectiva per aquest concepte.
La bona notícia és que el tribunals han reaccionat i estant reaccionant contra aquesta mala praxi bancària i que encara s’hi és a temps a reclamar.
Lídia Olivenza Ribé, LOR Advocats Especialistes en dret bancari
loradvocats@gmail.com
