La violència no és amor

23

Hi ha una dita popular a Rússia que diu: “si et pica és que t’estima”. É́s, sense cap mena de dubte una afirmació, salvatge, cruel, retrògrada i masclista. No obstant això, el govern de Rússia encapçalat pel seu mandatari, Vladimir Putin sembla que no ho veu així. La prova n’és que Putin acaba de promulgar una nova llei que despenalitza la violència contra la dona i en l’àmbit familiar i la castiga només amb una simple multa administrativa. I encara va més lluny perquè aquesta nova llei dictamina que només quan l’agressor torni a colpejar al mateix familiar en el termini d’un any podrà ser processat per la via penal. Però per evitar arribar a aquest punt, han establert que la justícia no actuarà d’ofici, sinó que les víctimes hauran de reunir elles mateixes totes les proves i acudir als tribunals. Tal com corroboren els experts en violència domèstica del país, el que acabarà succeint serà que els denunciants no acudiran als jutjats, perquè el procediment és molt enutjós i perquè l’agressor és algú de l’entorn més proper, que gairebé sempre comparteix llar amb la seva víctima. La clau de la nova llei, la que obre la porta a una violència de gènere i domèstica impune, és de fet el caràcter privat de la imputació penal en el cas d’una segona pallissa, perquè es calcula que el 90 % de les víctimes no ho denunciaran i que si ho arriben a fer, després no es presentaran al judici. En una roda de premsa que Vladimir Putin va fer recentment, va dir literalment que “la descarada ingerència en la família” per part de la Justícia “és intolerable”. Va afegir a més que l’únic que pretén aquesta nova llei és “evitar que un pare de família vagi a parar a la garjola, només perquè ha donat un calbot a algun membre de la seva família que no es portava com cal”.

Les crítiques dels països no s’han fet esperar. Tot i així, el Kremlin n’ha sortit al pas fent palès que no s’han de confondre els conflictes familiars amb la violència domèstica. Les paraules textuals del seu portaveu, Dimitri Preskov van ser: “cal diferenciar les relacions familiars dels casos de reincidència”. El pal de paller dels defensors d’aquesta llei rau en considerar que el procés administratiu accelera els tràmits a l’hora de denunciar i, al mateix temps, no impedeix a l’agressor refer la seva vida, ja que la llei no li inhabilita per exercir qualsevol professió. A més, en cas de reincidència en el si familiar l’agressor no es lliurarà del càstig penal, independentment de les circumstàncies de l’agressió. Els membres de clero de l’església ortodoxa russa també veuen amb bons ulls la nova promulgació. Per a ells, el pare de família ha de comptar amb les eines necessàries per imposar-se, en cas de veure amenaçada la seva autoritat.

Segons revelen les darreres enquestes, gairebé un 60% dels russos estan d’acord a reduir el càstig per als conflictes menors de l’àmbit familiar. El número de dones que cada any moren a mans de les seves parelles a Rússia se situa entre 12.000 i 14.000, xifra que les organitzacions de drets humans consideren maquillada pel Ministeri de l’interior, ja que la realitat parla de d’una mort per violència de gènere cada 40 minuts. Si això era abans de la nova llei, aleshores jo em pregunto, quantes n’hi haurà a partir d’ara?

Eduard Creus