Viduïtat, qui la cobra?

92

Josep Soriguera 

 

 

La viduïtat és molt complicada, donat que hi ha molts requisits a tenir en compte, tant per part del finat com de qui té dret a la percepció de la viduïtat, requisits que fan variar la quantia com qui l’ha de percebre.
En aquest escrit tan sols faré referència a les situacions en què hi hagi dos o més beneficiaris de la pensió de viduïtat; òbviament serà en el cas de separació o divorci i que el finat hagi tornat a format parella de fet o casar-se de nou. L’any 2007 la Llei va canviar a efectes de l’1/01/2008, així doncs aquesta data ens marca un abans i un després en aquests supòsits:

I. Quan la separació judicial o divorci sigui anterior al 01/01/2008:

La pensió de viduïtat no quedarà condicionada al fet que la persona divorciada o separada judicialment tingui reconeguda i vigent una pensió compensatòria sempre que:
– Entre la data del divorci o separació judicial i la data de la defunció del causant, no hagin transcorregut més de 10 anys.
– El vincle matrimonial hagi tingut una durada mínima de 10 anys.
– A més, es compleixi alguna de les condicions següents: existència de fills comuns del matrimoni; o que el beneficiari tingui més de 50 anys en la data de la defunció del causant.
Les persones divorciades o separades judicialment abans de l’1/1/2008, que no tinguin pensió compensatòria, encara que no reuneixin els anteriors requisits, poden percebre Pensió de Viduïtat si:

– Tenen 65 o més anys,
– No tenen dret a percebre cap altra pensió pública
– El matrimoni amb el causant de la pensió ha durat més de 15 anys.

Si la persona divorciada o separada judicialment tingués reconeguda una pensió compensatòria, llavors no tindrà dret a pensió de viduïtat.

II. Quan la separació judicial o divorci sigui posterior al 01/01/2008

Els separats judicialment o divorciats després de l’1/1/2008, sempre que no hagin contret nou matrimoni o constituït una nova parella de fet, tenen dret a pensió de viduïtat, si tenen reconeguda i vigent una pensió compensatòria, recollida en Sentència Judicial o Acta notarial de Divorci, i només si aquesta pensió s’extingeix per la defunció del causant (que no pugui continuar cobrant la pensió compensatòria contra l’herència). En aquests casos, la pensió de viduïtat no podrà ser superior a la pensió compensatòria* i s’ajustarà a les normes que s’hagin establert per a la Pensió Compensatòria, tan quant a la seva extinció, revisió, vigència, etc.

Les dones que no tinguin pensió compensatòria reconeguda no tindran dret a percebre pensió de viduïtat, tret que puguin acreditar mitjançant sentència ferma que són o han estat víctimes de violència de gènere en el moment de la separació judicial o el divorci.

Una vegada determinat el dret a pensió, cal saber que si per divorci existeix concurrència de beneficiaris amb dret a pensió, aquesta serà reconeguda en quantia proporcional al temps viscut cadascun d’ells amb el causant, garantint-se, en tot cas, el 40% a favor del cònjuge supervivent o, en el seu cas, del que, sense ser cònjuge, convisqués amb el causant en el moment de la defunció i resultés beneficiari de la pensió de viudetat en els termes establers.

*Bé, fent referència a l’asterisc marcat, la important Sentència del Tribunal Suprem (STS) 1015/2017 del 19 de desembre ve a dir que si s’ha de reduir una pensió perquè supera la quantitat de la compensatòria que cobra el beneficiari, la diferència s’ha d’incrementar a la de l’altre beneficiari. És a dir, assenteix doctrina que la pensió és única, hi hagi un o diversos beneficiaris, i s’ha de repartir en tota la seva quantitat. Fent-ho entenedor amb dades de la Sentència:

L’Eusebi, el finat, es va casar amb la Carmela, es va divorciar amb una pensió compensatòria de 240 €, i es casa amb la M. Antonieta. Mor al cap de poc temps.

A la seva primera dona, la Carmela, li correspon una pensió de 1400 €, pel temps que ha conviscut amb ella, però L’INNS li rebaixa a 240 € que era la seva pensió compensatòria. La resta de diners quedaven a la caixa l’INNS.

La M. Antonieta, la seva segona dona, li correspon una pensió de 580 €, també proporcional al temps que ha conviscut amb l’Eusebi garantint-li el percentatge del 40%.

Què va fer la M. Antonieta: reclamar que s’augmentés la seva pensió amb la mateixa quantitat que se li va disminuir a la primera esposa. O sigui 1160 € més.
I el TS li ha donat la raó!