En Víctor Borràs és director actor i dramaturg i juntament amb la Maria Hervàs, està al capdavant de la Casa del Teatre Nu, a Sant Martí de Tous, un dels projectes principals de Teatre Nu, el grup de teatre anoienc del qual hem pogut gaudir dels espectacles Kàtia (2018) –guardonat amb el premi Xarxa Alcover 2018–, Teatre Arrossegat de Catalunya (2017), Maure el Dinosaure (2016), Mrs. Brownie (2015) –Premi Públic Pom d’Or d’Argentona-, Raspall de Pere Calders (2012) –Nominat als Premis Butaca com a millor espectacle familiar-, Avi Ramon (2009), Somnis d’Alícia (2007) o La Lluna d’en Joan -adaptació del conte de Carme Solé Vendrell (2006).
La Casa del Teatre Nu és un espai de creació, exhibició i formació que posa en contacte el treball de la companyia Teatre Nu amb el públic i altres professionals de les arts escèniques.
En Víctor reflexiona sobre com està patint el món de la cultura en general i el de les arts escèniques en particular aquesta crisi sanitària que s’està convertint en una greu crisi econòmica.
El món de la cultura està quedant greument afectat per aquesta crisi sanitària que estem patint. “No treballem gens ni mica perquè no es poden fer actuacions” explica en Víctor, “per tant la facturació ha passat a ser zero. La situació encara és pitjor que durant la crisi econòmica que ha viscut el nostre país aquests anys enrere perquè qui més qui menys anava fent, però ara està tot parat”.
En aquests moments el món del teatre i de la cultura només pot intentar accedir als ajuts que vagin sorgint i entrar en una època de contenció, “com han de fer moltes altres empreses: no gastar i esperar que passi”, afirma en Víctor. Cada companyia de teatre i cada petita empresa del món de la cultura aguantarà -o no- per tornar a treure el cap quan es pugui, “però ja estem avisats que serem els últims a tornar a la normalitat de poder treballar, perquè el món de les arts escèniques és un espai de trobada de persones, on les coses passen en directe, on omplir les sales és un bon senyal econòmic”. La política de reducció d’aforaments, segons explica en Víctor Borràs, no té massa sentit, perquè sempre els espectacles estan dimensionats amb el seu públic i per ser rendibles han de seguir aquests paràmetres.
“Ara és una època per buscar els ajuts als quals puguem accedir, de reflexió, de reivindicar i trobar a faltar el teatre en directe, tot i que també és bonic poder recordar coses, poder veure material enregistrat, però això ha de ser en moments puntuals, no pot ser un substitutiu. El teatre no pot existir sense el públic en directe, sense que la gent es pugui tocar, sense que els actors es puguin fer petons…” reivindica en Víctor. “La gent s’ha d’adonar del que perdem i després, quan tot acabi, que la gent surti i doni suport a tot el mon cultural i de les arts escèniques”.
En el cas del Teatre Nu en particular, actualment tenia una estructura força gran “i ara hem de vetllar perquè els nostres treballadors puguin cobrar i perquè el Teatre Nu no se’n vagi a l’aigua. Estàvem en un moment molt especial per a nosaltres, en què celebràvem els nostres vint anys, teníem previstos tota una sèrie d’actes especials: una exposició, la presentació d’un nou espectacle a la Mostra… estàvem en un moment de molta alegria i ha quedat escapçat”, explica en Víctor, “tot i que tenim molt clar que ara les prioritats són la gent que ho passa malament, els que estan malalts, aquells que els ajuden i que a la nostra zona ho hem viscut d’una manera més intensa i més crua. Ens està tocant molt de prop”.
El món de teatre, a part d’acollir-se a tots els ajuts que puguin com a petites empreses o com a treballadors autònoms, la seva gran reivindicació és que cap bolo es perdi, que totes les funcions que s’havien de fer s’ajornin, no se suspenguin i que quan es pugui tornar a programar hi hagi un creixement de la programació i sobretot que el món de la cultura en general no pateixi més retallades. “Ja que durant molt mesos no s’invertirà en cultura, que això després repercuteixi en positiu”. “Esperem que tot el pressupost de Cultura que anava destinat a programació vagi ara destinat al sosteniment del sector, per tal que pugui aguantar i refer-se”.
El Teatre Nu dirigeix i organitza aquest any el Festival de Llegendes de Catalunya que es fa a Sant Martí de Tous i de moment encara estan treballant per al Festival, sense saber massa si es farà o no es farà. “Encara queden uns mesos i en les darreres trobades que hem tingut amb l’Ajuntament hem decidit anar fent passes endavant, malgrat la incertesa. Si finalment no es pot dur a terme en les dates previstes mirarem d’aplaçar-lo”.
