Les víctimes de l’esfondrament de l’escola Genny d’Igualada encara esperen justícia 18 anys després
L

14 de desembre de 2016

escola-genny-veuanoiaAra fa 18 anys, el 17 de desembre del 1998, es va esfondrar l’edifici de l’Escola de Disseny i Moda Genny d’Igualada (l’Anoia), causant la mort de dues alumnes i deu persones ferides. Malgrat la gravetat dels fets ocorreguts en aquesta acadèmia que impartia cursos per a usuaris derivats del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), no hi va haver una sentència ferma fins el 2007. I, de llavors ençà, les víctimes encara estan pendents de rebre bona part de les indemnitzacions dictades pel jutge. Tot just ara, divuit anys després dels fets, s’ha aconseguit l’embargament d’uns aparcaments de la propietària de l’escola per poder subhastar-los i poder fer front a part de la compensació econòmica pendent.

“Un cop fet el judici, la sentència va passar al jutjat del penal, que es va dedicar a fer les executòries. Les víctimes van cobrar una part de les indemnitzacions, sobretot provinents de l’assegurança del Col·legi d’Arquitectes, però el gruix de la condemna encara està per saldar. Els advocats van aconseguir embargar alguns immobles, com aparcaments, però la majoria dels condemnats són mig insolvents”, explica una de les víctimes, Inma Molín. L’any passat, el seu advocat va remetre un escrit “molt dur” en contra de “la paràlisi” del cas, i cap al desembre va aconseguir que el jutjat penal número 12 de Barcelona emetés una providència demanant al registre de la propietat una relació dels béns que atresoraven els condemnats.

En el transcurs del judici, les víctimes van aconseguir que la Generalitat de Catalunya fos condemnada com a responsable civil subsidiària, però la institució va presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’òrgan judicial va fallar a favor de l’administració, que va quedar exonerada de cap responsabilitat. “Això va ser vergonyosíssim”, critica Molín. “Vam aconseguir aquesta responsabilitat civil subsidiària, però després per una decisió política es va anul·lar, i ara tota l’execució queda com un procés gris, sense cap contrapart sòlida, i tot plegat corre el risc de quedar-se en no-res”, denuncia públicament.

“Nosaltres enteníem, i així ho va recollir la sentència del 2007, que la Generalitat, en tant que portava el SOC, era la responsable d’haver-nos dut a fer els cursos de formació a l’escola Genny, una escola que no estava en condicions. Si el SOC no ens hi hagués derivat, no hauríem estat aquell dia en aquell edifici que no complia les normes de seguretat de la pròpia Generalitat”, raona Molín. “Sense aquesta responsabilitat última, ara els responsables directes tenen el patrimoni que tenen, i per tant el cobrament de les indemnitzacions va com va…”, es lamenta.

“La situació és vergonyosa. No pot ser que es tardés tant per al judici, i que ara es tardi tant en executar la sentència. Aquesta disfunció no és pròpia de països avançats”, es lamenta Molín, que segons la sentència hauria d’haver rebut 18.000 euros. Una altra de les víctimes, Mònica Massa, que va patir una invalidesa arran de l’accident, n’hauria de percebre 100.000.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta