A Catalunya les diferències polítiques les resolem de manera diferent. No sempre, però molt sovint, tot i que a vegades, fer-ho, ens costa anys. Un exemple és la reivindicació territorial de crear la Vegueria Penedès per aglutinar en un sol territori l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. Quatre comarques que fins ara estaven repartides en tres vegueries i en dues províncies diferents.
Un moviment reivindicatiu, sorgit des de la base social de les quatre comarques va saber aglutinar al seu voltant a la majoria d’ajuntaments, tots els consells comarcals i a gairebé tots els diputats del territori. Es va lluitar contra corrent. Es varen salvar moltes incomprensions. Es varen pactar molts documents i molts calendaris. Partits que ens en donaven suport -el PP- va deixar de fer-ho i partits que se’ns oposaven -el PSC- finalment es varen posar al nostre costat.
El resultat és que ara, quan Catalunya pugui fer la seva pròpia divisió territorial, hi haurà vuit vegueries i l’Anoia formarà part de la Vegueria Penedès.
I ara què? Aquesta és una pregunta que no cal que la fem a cap líder polític. Aquesta pregunta ens l’hem de fer nosaltres. Tenim tres anys per anar desplegant els instruments de planificació que la llei de Vegueries -suspesa del Tribunal Constitucional- ens atorga. Mentre la Generalitat no faci el desplegament complert de totes les atribucions que ens dona la llei, hem de ser nosaltres, des de la base, els que anem dotant-nos dels instruments que necessitem. Ningú no prohibirà als alcaldes de les quatre capitals, de posar-se d’acord en crear sinergies i en eliminar desacords. El mateix poden fer les respectives unions empresarials, sindicats, gremis, grups d’empreses, associacions i entitats…
El Parlament ha escoltat la reivindicació de la Plataforma per una Vegueria Pròpia i això ens dona una oportunitat de futur. Podem fer que els respectius plans territorials siguin coincidents i, si sabem fer-ho, quan es desbloquegi totalment la llei de Vegueries, nosaltres ja tindrem ben esmolades les eines del desenvolupament. Aprofitar -o no- l’oportunitat, només depèn de nosaltres
Tal com deia en l’acte de comiat de la Plataforma Vegueria Penedès, Felix Simón: La Plataforma ja no és ningú en concret i és tothom alhora.
Som-hi.
