Va de debó – Pere Escolà

V

Ara ja ningú en pot tenir cap dubte. Aquestes eleccions són en clau plebiscitari. Un referèndum imperfecte, però es podran comptar ‘Sis’ i ‘Nos’. Ja ningú defensa que només tinguin un abast autonòmic. L’estat ha fet parlar a Angela Merkel, David Cameron, Barack Obama i Margaritis Schinas. També a la gran banca, que es plategen anar-se’n segons siguin els resultats. I a alguns empresaris, que han “advertit” als seus empleats de les conseqüències de les urnes. I per acabar-ho d’adobar, s’ha exigit a la Corporació Catalana que els partidaris del no, tinguin les mateixes hores i franges que per retransmetre la Diada.
Sistemes caciquils que no semblen la millor forma per endegar cap diàleg. El PSC diuen que serà diferent quan mani el PSOE. Però tampoc van fer res quan governaven. Tant Felipe Gonzàlez, com Alfonso Guerra o José Luis Rodríguez Zapatero segueixen amb els postulats jacobins de sempre. I si, com diuen les enquestes, Junts pel Sí i la CUP guanyen a les urnes, Mariano Rajoy segurament continuarà utilitzant els seus Tribunals. Europa desitja que es trobi una sortida pactada, però molts catalans ja no acceptaran qualsevol cosa.
Hi ha uns blocs ben delimitats. ‘Junts pel Sí’ i CUP que defensen un procés sobiranista, sense identificar líders i uns fulls de ruta cap a la independència. PSC, PP hi estan en contra i identifiquen el vot amb la imatge dels líders autonòmics (Miquel Iceta i Xavier Garcia Albiol). Ciutadans tampoc vol la independència i s’empara en un líder àulic que no es presenta (Albert Rivera surt en tants cartells com Inés Arrimadas). I tan Unió i ‘Catalunya Sí que es Pot’ diuen que ara no es pot (per boca de qui mana al seu partit que són Duran i Iglesias). 
Els contraris al procés han abandonat qualsevol intent de convèncer a través del convenciment. Les terceres vies han quedat aixafades per la maquinària de l’Estat. El rei, el Tribunal Constitucional, el govern, les majories parlamentàries, els presidents autonòmics, la banca, el poder econòmic i l’aparell mediàtic al seu servei, no paren de dir que la culpa de tot la té el sediciós Artur Mas. No paren d’insultar-lo de totes les formes possibles i volen aniquilar-lo políticament. Utilitzen amenaces per fer por i aïllar-lo. Ningú busca noves adhesions a un projecte engrescador d’Espanya. Només volen desmobilitzar el sobiranisme, atiant les fogueres més reaccionàries i atàviques. Busquen convèncer els immigrats de que “treguin els dents i no es deixin trepitjar”, sense adonar-se que qui els maltracta no són els seus veïns, sinó qui els castiguen per viure a Catalunya i els xuclen tot el que tenen per haver estat valents i haver buscat una vida de llibertat. No accepten que ací hagin trobat la seva casa. I una manera de viure, una cultura d’associacionisme, de respecte i d’esperit social, ben diferent del tracte que els dispensava el ‘senyorito’ que els tenia a la misèria. Ací han hagut de treballar dur, com tothom, però són persones iguals que tots els altres.
Les persones d’ací, vinguin d’on vinguin, són valentes i cíviques. Aguanten. Saben fer pinya mentre altres s’enfilen enlaire. No es margina per la llengua o pel lloc de procedència. Saben diferenciar quan s’atien els espantalls per manipular-los. Els preocupa la permanència a la UE, la corrupció, les pensions i els problemes socials. Però saben que Mariano Rajoy, espera capgirar la tendència de les enquestes amb la por. Diu que “al final el sentit comú s’imposarà”, però el sentit comú indica que s’ha de fer tot el contrari del que ell vol.
Si Brussel·les considera Catalunya un país tercer i l’expulsa, ja l’estaria reconeixent implícitament com estat. Això que diuen que no és possible. Europa parla de compliment de lleis. Però no les que convinguin als estats. S’han de complir totes. Ara la situació és insostenible i s’haurà de trobar una sortida. De moment, ara toquen les urnes. Així tothom podrà saber qui hi ha al darrere de cada opció. Uns parlen d’un futur, igual a aquell passat de garrotades. Altres creuen en les urnes i en comptar els vots. I volen un món millor. Diumenge al vespre se sabran més coses.
Pere Escolà