Ús del casc a la bicicleta: amb 15, sí però amb 16… Ja no! – Ramon Vallès

45

Imagineu-vos a casa vostra, amb dos fills. L’un té 16 anys, i l’altre 15.
Cada dia, ambdós van a l’escola amb bicicleta. El gran NO té obligació de fer ús del casc, però el petit, només un any més jove, la llei (de març de 2014), l’obliga a fer-lo servir. Potser a l’arribar els 16, el crani de l’adolescent es cobreix d’una gruixuda capa de titani, lleugera i a la vegada resistent als impactes. Qualsevol impacte que amb 15 anys, (només un any més jove) podria provocar-li lesions cerebrals molts greus, o fins i tot, la mort. Potser el noi que fa 16 anys, sobtadament, queda impregnat d’una maduresa adulta, que el farà posseïdor d’un seny desmesurat, i sortirà sempre de casa amb el casc posat.
Fetes aquestes ridícules consideracions, només em queda anomenar la llei també de ridícula. Pensar que aquesta llei de trànsit protegirà els més vulnerables de la família es un absurd. Per què cal tractar de diferent manera un jove de 16 respecte al de 15?.
Pares i mares; podríeu admetre que el vostre fill de 16 anys ja no utilitzes el cinturó de seguretat dins el vostre cotxe, mentre està assegut al costat del seu germà de 15, qui porta el cinturó cordat?
Ambdós estan en fase escolar i en fase de desenvolupament físic, psíquic i social.
Per tant, poc els ajudem si, el dia que bufaran 16 espelmes, allò que era raonablement obligatori (per el seu bé), ara deixa de ser-ho.
Els pares hem de fer un esforç perquè els nostres fills, des de l’infància, creixin amb uns hàbits de salut i seguretat viaria. Però, quan ja s’allunyen de casa, i han girat la primera cantonada, es treuen el casc, mes aviat per una qüestió estètica. Per tant, mentre els nostres fills són fora de casa, les famílies necessitem un cop de mà.
I aquí tenen un paper fonamental, tant l’escola com la policia municipal i el cos de Mossos d’Esquadra. A l’escola, s’haurien de fer campanyes de conscienciació. Pares, professors i policia, dedicar unes jornades de formació per cuidar els nostres fills, la millor inversió de futur per un país.
Caldria la presència de policia a l’hora d’entrada i sortida de les escoles, per fer el corresponent advertiment a aquells que no fan ús del casc. I dic advertiment, perquè en cas de sanció per infringir la llei, l’import es de 200€. Potser sota l’amenaça econòmica, tothom farà us del casc. Però, tot i així, el problema persisteix arribats els 16 anys.
Aleshores, la llei (ridícula llei) no serveix de res.
No es tracta de fer-ho per por a la sanció, si no per una qüestió de seguretat. I la seguretat no hi entén d’edats. Dalt d’una bicicleta, tant se val si tens 15 anys com si en tens 50. Som tan vulnerables com dalt d’una moto. Tant la bicicleta com la moto, es belluguen per les mateixes vies urbanes. Poden arribar a circular a velocitats similars. Aleshores, per què m’obliguen a dur casc en la moto, i no en la bicicleta? La diferenciació no és coherent, si es tracta de protegir el crani davant d’un impacte violent.
Us pot semblar fred el que afegiré, però és la crua realitat. El cost que representa per a la societat, la càrrega d’una persona que ha patit lesions cerebrals greus com a conseqüència d’un accident viari, és elevadíssim. I no cal anomenar els danys que infringeix en el si familiar. Cal prevenir.
Ben aviat arriba la tradicional festa de la bicicleta als carrers de la nostra ciutat. Hi participa tothom. Mares, pares, fills, professors i representats de les escoles d’Igualada, polítics de la ciutat, policia local…..
Aprofitem l’ocasió per donar exemple, i fem campanya per l’us del casc a totes les edats.
Només tens un cap. No el perdis, i utilitza el casc.
Ramon Vallès