Una vella i coneguda olor
U

8 d'octubre de 2018

Llegeixo a la premsa que “La família Franco exige funerales de Estado, companyia de cavalleria, salvas de honor, con fusiles y cañones, en el traslado de los restos del Caudillo”. Ben bé com si s’hagués mort ahir i el dictador continués sent el Cap d’Estat.

Actualment el regne d’Espanya surt en molts informes de Amnistia Internacional, del Tribunal de Drets Humans i en documents de la Unió Europea, denunciat per la constant violació de drets dels ciutadans espanyols i molt especialment, dels catalans.

A Espanya no solament hi ha presos polítics i exiliats per raons ideològiques, sinó que es persegueix la llibertat d’expressió, hi ha empresonaments sense judici, es manipulen informes policials, es modifiquen a mida dels fiscals les lleis del país o fins hi tot es fa una legislació a mida.

Es persegueix judicialment a artistes “por ofensas a la religión” ja sigui per frases escrites a les xarxes socials o per declaracions públiques. Es censuren obres d’art prohibint la seva exposició publica.

Els cossos de seguretat de l’Estat protegeixen les manifestacions violentes de l’extrema dreta i reprimeixen violentament les manifestacions i concentracions pacífiques de ciutadans crítics amb el govern. Es condecora i s’apuja el sou als policies més corruptes i més violents.

El regne d’Espanya té un Cap d’Estat imposat per la força, sense que ningú l’hagi votat.

Ha tornat la premsa del movimiento –suposant que mai hagués marxat- des de la qual els catalans demòcrates som titllats de nazis, supremacistes, colpistes i tota mena d’epítets i insults. Els presos polítics i les seves famílies pateixen la repressió –afegida- de l’Estat, tan a través de campanyes en contra dels llaços grocs, com amb la negació de la llibertat provisional mentre no arriba el judici…

Aquesta situació, els que tenim més de cinquanta anys, la recordem perfectament: és la mateixa que patíem durant els llargs anys de dictadura franquista. Però si aleshores no ens vàrem rendir, tampoc ens rendirem ara. No ens rendirem perquè tenim la mateixa voluntat de resistència i perquè tenim experiència. Aquesta vegada no ens deixarem enganyar, com aleshores varen fer personatges com: Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, Miquel Roca, Jordi Pujol, Santiago Carrillo, Solé Tura, Joan Raventós… que ens varen fer creure que fèiem la Transición, quan en realitat el que ens imposaven era una Pròrroga.

Quaranta anys després el franquisme segueix manant a Espanya, escampant una vella i coneguda olor a corrupció, injustícia i violència.

Jaume Singla  | @jaumesingla

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta