Una nova crisi

U

No sé quan sortirem de l’actual crisi econòmica que vivim. Podria ser que a finals d’aquest any les coses hagin començat a millorar o pot ser que haguem d’esperar un altre any sencer, però com diuen tots els economistes, polítics, opinadors i altres membres de la faràndula mediàtica: d’aquesta crisi en sortirem. Ara bé, tot i que comparteixo l’opinió que en sortirem, penso que estem posant les bases a la propera crisi que serà segurament dintre de vint anys… o abans. I serà molt pitjor que l’actual. El règim de retallades que s’estan aplicant actualment afecta especialment a l’Ensenyament, la Sanitat i la Investigació. És a dir, estem empobrint el nostre futur. Els joves que ara estudien són els que dintre de dues dècades han d’estar tibant del carro del progrés i amb les grans retallades en educació, no tinc cap dubte que una bona part d’ells no estaran prou preparats per afrontar els reptes del futur. A banda actualment estem en ple sacrifici de la generació que ara té trenta anys, l’atur de la qual supera el 50% i per això ja es comença a parlar de la “generació perduda”. No és la primera generació que es perd a Espanya. La que li va tocar viure la Guerra Civil també va ser perduda, però havien estat educats en els valors republicans i per damunt de les dificultats econòmiques, les injustícies polítiques i la falta de respecte als drets humans del franquisme, aquella generació va saber treballar de valent, crear una societat civil solidària i va posar les bases de les etapes de pau i progrés que es varen viure posteriorment. Avui però la situació és molt diferent. Els ideals polítics van camí de ser un problema irresoluble. La corrupció és un càncer que es menja els recursos públics i desencisa al ciutadà. Les lleis i les institucions són rebregades per la corrupta ambició d’una minoria. El sentit de justícia ja és inexistent en una societat que veu com els poderosos s’enriuen de les sentències mentre els pobres són desnonats o empesos al suïcidi, que és la mort més trista que existeix. Els partits polítics espanyols utilitzen la Constitució com a element inviolable i immutable quan es vol parlar de drets nacionals de Catalunya, però obliden que aquesta mateixa Constitució diu que tots els ciutadans són iguals davant la llei (sic), que tots els espanyols tenen dret a un treball digne (sic) i a un habitatge. També diu que els ciutadans tenen dret a Sanitat i a Educació. Les retallades atempten contra els drets constitucionals de tots els ciutadans avui considerats espanyols, però ni el pompós Tribunal Constitucional, ni la Monarquía, ni l’Església aixequen un sol dit per a defensar els drets que la pèssima gestió pública està sacrificant. Si no es dóna ja un cop de timó, estem posant les bases d’una crisi encara pitjor perquè ens agafarà menys preparats. Jaume Singla