Un professor de marca personal sense marca personal?

91

Alfredo Vela en el seu excel·lent bloc va encendre una alarma a les xarxes socials. El títol del post no podia ser més explícit: ‘Com pots ensenyar-me a crear marca personal en línia si no tu no en tens?’ “Si critiquem que molts professors donin formació sobre emprenedoria sense haver creat mai una empresa per què no critiquem que molts professors donin formació sobre marca personal sense haver creat la seva pròpia? “

És un bon argument, que imagino que a molts els ha caigut com una puntada en les parts baixes. Tant és així que van aparèixer els demagogs de torn per intentar invalidar el discurs. Detallo els comentaris que van aparèixer en el perfil de Facebook d’Andrés Pérez Ortega quan es va fer ressò d’aquest post.

Personatge 1. És obvi …… no es pot ensenyar història de la Inquisició sense portar a un parell de bruixes a la foguera o torturar un parell d’heretges. No es pot ensenyar l’efecte nociu del tabac sense fumar 2 paquets diaris, o ajudar a altres a aprimar sense haver estat almenys obès un cop a la teva vida.

Rèplica d’Andrés Pérez. Curiosament tots aquests exemples són negatius (inquisició, fumar, obesitat, …) i això és fàcil perquè sempre es pot anar a pitjor. El més complicat és demostrar i utilitzar l’exemple propi per transmetre que alguna cosa és possible i que es pot millorar. Qualsevol pot llegir sobre qualsevol cosa en llibres o a Internet però es genera més credibilitat quan un ha aplicat amb èxit allò que predica. Per què hauria de creure a un guru del SEO si no apareix ben posicionat a Google? Quina credibilitat em mereix un expert en marca personal a qui ningú reconeix com a professional en el seu? Per què hauria de confiar en un expert en Social Media que ha creat el seu compte a Twitter fa una setmana?

Dono les gràcies a Alfredo Vela per haver arrencat el debat i Andrés Pérez per haver-se fet ressò. Moltes empreses recorren a personatges que han passat per experiències rellevants, ja siguin més o menys famosos. És obvi que no només una dona com Edurne Pasabán està autoritzada parlar de superació, però possiblement ofereixi major credibilitat que algú que hagi llegit 25 llibres sobre superació però que no l’hagi experimentat.

El que està succeint amb la marca personal va en paral·lel al que va succeir amb el coaching. Del no-res, ara tothom és coach i tothom és expert en marca personal. I el problema és que, oficialment, un coach pot ser-ho amb 2 anys d’estudis i 5 d’experiències o amb tres mesos d’estudis. El mateix amb la marca personal. Si el teu mentor de marca personal 2.0 no apareix a Google o la seva marca es confon amb la d’altres amb el mateix nom, ja podem plegar. La persona que va a emprendre una formació amb algú que suposadament sigui un expert en marca personal, el primer que ha de preguntar és sobre la trajectòria d’aquesta persona i no deixar-se portar per les tàctiques d’AdWords, que poden col·locar el teu nom en primer lloc , però sense cap història al darrere, sense cap escrit propi sobre el tema, pur buit.

Guillem Recolons, Consultor d’Estratègia en Personal Branding