Un pla “A” seriós per al futur de Catalunya
U

14 de setembre de 2012

El model de creixement econòmic 2000-2007, amb predomini de l’economia financera i immobiliària, sense creixement de la productivitat del conjunt de l’economia, ni la qualificació de les persones, ni el conjunt de la massa salarial que percebien les persones treballadores, ha portat Catalunya a una situació desastrosa. I amb l’esclat la crisi econòmica i financera global, l’any 2008, quan s’ha fet més evident que mai la falta d’eines per part del Govern de Catalunya per poder fer-hi front, a causa de la dependència d’un Estat espanyol, que xucla l’esforç econòmic i fiscal que realitzem els catalans i catalanes. El resultat és constatable, a totes les llars de del nostre país: comparant-ho amb el 2008, a finals del 2011 a Catalunya hi ha 23.012 empreses menys (comptes de cotització patronals), 46.934 autònoms menys, 234.090 llocs de treball assalariats menys, i 436.800 aturats més. La meitat de la nostra joventut sense feina, i la majoria de joves més qualificats fent un plantejament seriós d’emigrar cap a altres països. Com a societat, som a punt de perdre, potser definitivament, tota una generació. I davant de tot això, sense disposar dels recursos econòmics de l’espoli fiscal, és a dir, el que l’Estat recapta a Catalunya i no hi ha res a fer. No es portar a terme cap Pla d’estímul econòmic, mínimament seriós, que pugui capgirar la situació. No es pot portar a terme una política d’inversions que generi augments de productivitat i el corresponent retorn econòmic per a finançar aquestes inversions: infraestructures de comunicacions, de telecomunicacions, recerca, desenvolupament, innovació i internacionalització empresarial. No es pot fer avançar l’educació, la salut i l’atenció a la dependència, com a característiques pròpies d’un estat del benestar potent, i que també són una inversió que contribueix a millorar la productivitat de les persones i de l’economia. Tal com deia fa unes setmanes el catedràtic de Ciència Política, Ferran Requejo, “la independència política sembla la via més rupturista, però per necessitat, s’està convertint en la única realista”. Amb els 16.000 milions d’euros anuals de l’espoli fiscal, podríem crear les estructures d’un estat modern (2.000 milions d’euros ), reduir a zero el deute de la Generalitat de Catalunya en cinc anys (destinant-hi 8.000 milions cada any), fer un pla d’incentius econòmics i fiscals per impulsar l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball (2.000 milions) i desenvolupar l’estat del benestar català fins a situar-lo als nivells del model escandinau i continental de nord (4.000 milions). Això, a més a més, permetria que el 25% de la població treballés en aquest serveis assistencials i així podríem baixar l’atur al 7%, que és el que tenen actualment, en plena crisi, aquests països. El proper semestre és el moment de treballar en tot això. Amb un procés rigorós, obert i participatiu, definir com fem la transició democràtica, dialogada i pacífica cap a l’Estat independent. I definir com organitzarem aquest Estat català, en tot els àmbits: les institucions polítiques (transparència, participació i qualitat democràtica), les administracions públiques, el sistema financer i l’economia, l’ordenació del territori, l’educació, la salut, la cultura l’atenció a la dependència, etc. Aquest és el pla “A” d’ERC, és a dir la “Conferència Nacional per a la República Catalana”. Definir amb molt de detall tot això, després difondre-ho entre la població, amb la voluntat de que majoritàriament es faci seva la proposta i impulsi el procés d’aplicació. T’hi apuntes? Josep M. Palau

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta