Un meteorit, si us plau – Josep M. Carreras

0

estela-meteorito-rusia.jpg La notícia de l’acostament a la Terra d’un asteroide de grans dimensions, el 2012DA14 el mateix dia que un altre s’estavellava a la zona russa dels Urals, m’ha recordat la teoria segons la qual fa 65 milions d’anys la faç de la Terra va ser literalment escombrada per un gran meteorit que hi va impactar provocant un escalfament global del planeta i un tsunami de diversos centenars de metres. Entre altres conseqüències, se li atribueix la desaparició dels dinosaures que hi havien regnat durant més de 160 milions d’anys. Va ser el final d’una era i l’inici d’unes noves formes de vida al món. Com que els científics diuen que només és qüestió de temps que un altre meteorit impacti en qualsevol indret de la Terra, tal i com estan les coses, desitjo que sigui ben aviat i s’emporti tots els dinosaures que ens envolten. Semblen imbatibles i nosaltres, pobres formiguetes treballadores i trepitjades, hem esgotat la nostra capacitat d’estupefacció davant unes conductes que ja no sabem com qualificar. Amb una voracitat incontrolada, aquests rapinyaires s’abraonen arreu on veuen una víctima que presenta símptomes de debilitat. Després del seu festí queden només uns quants ossos corsecats allà on abans hi havia hagut éssers vius. A diferència dels antics, els dinosaures actuals solen presentar-se sota una aparença afable i inofensiva, però les seves urpes esmolades es claven com ganivets sobre la presa. Van recoberts per una armadura que fins ara els feia pràcticament immunes, i a més, disposen de la força dels que servilment s’han posat al seu servei per atemorir les víctimes. Actuen de forma organitzada per protegir-se i per això es creuen inexpugnables als atacs exteriors. Però ha arribat un moment que les humils formiguetes s’han cansat de ser trepitjades i s’estan organitzant per debilitar uns organismes que fins ara els havien semblat indestructibles. Ja fa temps que s’han adonat que els dinosaures també tenen punts febles i han vist que, si actuen conjuntament, poden arribar a fer-los caure. A poc a poc, a petites mossegades, han començat a molestar els dinosaures fins al punt que aquests comencen a sentir les picades i s’estan posant nerviosos. Els seus bramuls ja no fan por i les seves potades per esclafar-les són inútils. La lluita ha començat i cada dia el formiguer és més extens, de manera que s’estan introduint per escletxes i racons per tal que res no s’escapi de la seva acció. Pot ser una guerra llarga i dura, i potser els que l’han iniciada no en veuran el final, però saben que a la curta o la llarga aconseguiran la victòria. Per accelerar-la, caldria fer caure l’esquelet dels dinosaures caducs i les estructures que els aguanten. Cal posar fi a una era basada en l’imperi del diner i la corrupció, i posar els fonaments d’una nova època basada en la igualtat i el respecte. Un meteorit, si us plau! Josep M. Carreras