Un jove de Castellolí va escriure un emotiu “diari personal” fins la seva mort a la Guerra Civil

4

pere guixa castelloli.JPG Joan Muntané Margarit era un jove de Castellolí, de poc més de vint anys d’edat, que el setembre de 1937 va marxar -amb set joves més- cap a la guerra. No va tornar mai. El destí va fer que una malaltia se l’emportés prop de Vallfogona de Riucorb, el 2 de gener de 1939, segons va apuntar el capità-metge de l’Hospital Militar que hi havia situat en aquest indret. Els seus pares no van saber mai el seu destí final, una fossa comuna propera a l’hospital. Va ser l’únic que en Joan no va poder escriure. D’incalculable valor per a la història de la batalla des del front republicà, en Joan Muntané va deixar l’empremta del seu devenir a la guerra civil en un diari personal, que un soldat de la Pobla de Claramunt va deixar a casa de la família, a Castellolí, poc després d’acabada la guerra, i sense voler explicar res de com havia arribat a les seves mans, actitud que s’ha d’entendre dins de les habituals pors de l’època. La família del Joan, els seus pares Vicenç i Maria, i els seus germans Siscu i Jaume, van intentar, sense defallir, conèixer què havia passat, però van passar els anys ni ningú no en va saber mai res. El diari, escrit a mà, en català, amb les habituals faltes d’ortografia d’un jove pagès dels anys trenta, va romandre a casa, fins que fa poc temps, l’historiador Jordi Oliva va publicar a internet un llarg llistat dels soldats trobats en fosses comunes de la comarca de la Segarra i els seus voltants… En una d’aquelles llistes hi figurava en Joan Muntané Margarit. Les seves nebodes, M. Àngels i M. Teresa, i l’odenenca Montserrat Muntané, filòloga, amb l’ajuda del castellolinenc Pere Guixà, un dels anoiencs que més ha treballat per la recuperació de la memòria històrica, van tenir una idea magnífica. Que el diari d’en Joan Muntané perdurés per sempre amb la publicació d’un llibre. L’Ajuntament de Castellolí s’hi va posar de seguida. El resultat són 122 pàgines on s’ha transcrit literalment el diari personal del jove soldat, fins i tot mantenint les faltes d’ortografia, com ja es deixa veure clarament en el títol, “Vida d’un joba a la guerra”, quelcom que s’ha fet per donar-li més autenticitat al relat. El llibre, editat per Edicions Marrè, es va presentar dimarts al vespre a l’església vella de Castellolí en el marc dels actes de la Diada.