UGT, 125 anys d’història – Pere Prat
U

8 de març de 2013

foto-1979-2n-congres.jpg Ja han començat els actes commemoratius dels 125 anys del sindicat de la Uniò General de Treballadors, UGT, que va fundar Pablo Iglesias, al teatre Jovellanos de Barcelona, el 12 d’agost del 1888. Eren temps convulsos, on els obrers estaven condemnats a fer feines quasi com esclaus, a resultes d’una revolució industrial que els havia allunyat de les ocupacions artesanals, massificant l’activitat productiva. Així el 1887 el Centre de Classes de Mataró va dirigir un escrit al seu equivalent de Barcelona, proposant-li la celebració d’un congrés obrer d’abast estatal. Fruit d’aquesta iniciativa es nomenà la comissió per preparar l’acte fundacional, que va ser presidida per Toribio Reoyo, que tenia el suport de la Federació Tipogràfica Espanyola. Gairebé un any més tard 26 delegats, que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats de Barcelona, Gràcia, Caldes de Montbui, Vic, Manresa, Mataró, Tarragona, Castelló, Madrid, i l’adhesió de quatre societats de Santander aprovaven els estatuts i decidiren que la seu s’establís a Barcelona. Els nuclis iniciadors i més actius de la UGT van ser els del camp tipogràfic (en el congrés fundacional 1.391 representants adherits eren d’aquesta federació) que ja disposaven d’una notable organització i implantació. El segon congrés es va celebrar a Vilanova i la Geltrú. Després Màlaga, València i a partir del 1894 sempre a Madrid, on es traslladà la seu el 1899, malgrat l’oposició de Josep Comaposada i Gili, president de la UGT des del 1892 al 1894. En aquest congrés fou elegit president el tipògraf Pablo Iglesias, que ho va ser fins a la seva mort l’any 1925. A partir del 1928 les federacions d’oficis (ferrers, forners, marbristes, etc.) es convertiren en federacions nacionals d’indústria. Va ser en el XIVè Congrés de 1920 que es va assumir la “lluita de classes” com principi bàsic de l’acció ugetista, encara que mai es va arribar a establir un òrgan mixt de connexió institucional amb el Partit Socialista Obrer Español (PSOE), el sindicat hi va estar relacionat des del seu naixement, ja que fins a la dècada dels 80 la sindicació a UGT suposava l’afiliació al PSOE i a la inversa. El sindicat sempre s’ha considerar molt proper a la Segona Internacional. Segurament per tot això, el primer acte d’aquest aniversari s’ha celebrat a Mataró. I el president del sindicat Cándido Méndez ha reconegut que “en els primers anys la direcció del sindicat va tenir el cor a Catalunya”. Acompanyat de Josep Maria Àlvarez i Joan Mora, alcalde de la ciutat, va recordar que va ser al Centre Obrer de Mataró, on es va decidir crear un sindicat de classe que unifiqués al màxim els esforços de les societats obreres de tot l’Estat, per fer front a la crisi econòmica que es patia en aquell moment. I va afegir “Hem enfilat tres segles d’història. Som una organització carregada de passat, però també de present i una gran projecció de futur. La història per la lluita de les llibertats i la democràcia a Espanya està íntimament lligada a la història d’UGT i així ho seguirem fent”. És important recordar-ho en moments en què hi ha qui considera que el seu paper ja no té sentit. L’Europa que coneixem, no seria la mateixa sense la contribució sindical, sigui del color que sigui. Perquè, encara que en ocasions s’han vinculat a idees polítiques, algunes avui un xic bandejades, no es pot oblidar que els plantejaments anarquistes, socialistes o comunistes han contribuït a que avui gaudim d’una societat més justa i igualitària. La proximitat entre afiliats i dirigents ha permès que aquestes organitzacions no caiguessin en plantejaments organitzatius negatius, com els dels partits polítics, amb qui tenen una cadena de transmissió, però dels que han sabut mantenir-se apart. I en aquesta lluita contra l’atur en la qual tots estem compromesos, els sindicats són elements socials indispensables. Per això tots ens hauríem d’afegir a la festa de celebració d’aniversari d’UGT i a congratular-nos de la feina que han fet i la que faran. Encara que a vegades sigui des de la discrepància -amb altres sindicats, patronals o forces polítiques- però sempre treballant per seguir construint una societat millor. Pere Prat

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta