Túnels i peatges – Jaume Singla

64

Dijous passat, tornant del Llenguadoc Rosselló, vaig creuar dos túnels de peatge, el del Puymorens a França i el del Cadí a Espanya. Tots dos tenen una longitud similar, poc més de cinc quilòmetres, però el preu a pagar de l’un és gairebé el doble de l’altre. Per creuar el túnel de Puymorens vaig pagar 6,50 euros i pel del Cadí en vaig pagar 11,65.
Per què aquesta diferència de preu entre el peatge al túnel del Cadí i el de Puymorens?
Pel cost de la inversió no pot pas ser. El del Cadí fa molts més anys que està fet i, per tant, peatge a peatge, està molt més amortitzat. Pel nombre d’usuaris tampoc. Té moltíssim més trànsit el túnel del Cadí. Molt més. Tant que molt sovint hi ha cues per arribar als accessos.
Només em queda pensar que en el cas del Puymorens l’Estat Francès mira de beneficiar als seus ciutadans i a l’Estat Espanyol li abelleix més castigar-nos la butxaca. Especialment quan es tracta de maltractar als usuaris catalans.
També hi pot tenir a veure amb la diferència de preu el que anomeno l’efecte “Pujol Ferrussola”. És aquell que, presumptament, aconsegueix que tota inversió pública tingui un abundant drenatge de diners cap a butxaques privades.
Dijous, mentre circulava pel Túnel del Cadí en direcció a Berga, vaig tenir clara una cosa: ja sé d’on ha sorgit una fortuna dipositada en un banc andorrà! Estava enterrada sota la serralada del Cadí-Moixeró i en fer el túnel, varen anar sortint paletades de diners que, per seguretat i proximitat, es varen dipositar a Andorra.
Tal vegada ses senyories els honorables diputats membres de la comissió d’investigació de la corrupció, podrien fer una sessió a Puigcerdà, o a Foix, o si volen a Carcassonne per allò de veure món, i en travessar els túnels del Cadí i del Puymorens, tot i ser sota terra, veurien la llum i escatirien com ha crescut de forma tan exponencial l’anomenada “deixa de l’avi Florenci”.
No us penseu que aprofito el pas pels túnels per fer ara aquesta reflexió, no. Aprofito per fer-la ara que la família Pujol Ferrusola no està blindada per l’Estat Espanyol. Qui sap què pot passar a Espanya els propers mesos amb la llibertat d’expressió. O què passaria si finalment es desactivés el procés independentista i els botiflers tornessin a tenir la protecció dels aparells d’Estat en agraïment a “los servicios prestados”. Prestats, és clar, a la pàtria espanyola.
Jaume Singla